Que Qui com sobre la bici:
http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=29444
Aquí us passo el documental del canal història, sobre la història de la bicicleta:
Video 1 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=623Lgh7jQng&feature=player_embedded
Video 2 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=4GMQzYPK5XU&feature=related
Video 3 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=SWLNx8ax8bo&feature=related
Video 4 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=URA9BbTNZrk&feature=related
Video 5 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=5lR2oTJtrkY&feature=related
Video 6 de 6:
http://www.youtube.com/watch?v=ZNQcTxfn_f8&feature=related
Interessant article sobre la eficiència de la bici com a mitja de transport i com ens afecta la contaminació al nostre cos (això sí que és un problema a les ciutats). Mireu les planes 10 a 17:
http://www.transportpublic.org/images/pdf/mss55.pdf
jueves, 2 de diciembre de 2010
sábado, 20 de noviembre de 2010
LA DEFENSORA DELS DRETS DELS CIUTADANS DE BARCELONA CRIMINALITZA EL COL·LECTIU CICLISTA
Entrevista a la síndica de Barcelona al diari El Periódico de Catalunya el dimecres 17 de novembre de 2010:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101117/assumpcio-vila-com-ciutadana-molesta-lincivisme-molts-ciclistes/590338.shtml
<<>>
Entrevista amb la síndica de Barcelona
Assumpció Vilà: "Com a ciutadana em molesta l'incivisme de molts ciclistes"Dimecres, 17 de novembre del 2010 ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Assumpció Vilà és la defensora dels barcelonins des del mes de maig passat, quan va ser elegida per consens de tots els grups municipals en substitució de Pilar Malla. La seva designació va estar avalada per la seva independència política i la seva trajectòria professional de molts anys dedicada a l'associacionisme i el voluntariat. Des del 2002 va ser presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Un dels seus objectius immediats és donar a conèixer la seva oficina.
-¿De què se li queixen principalment els barcelonins?
-Sobretot del soroll en general, i el nombre més gran de reclamacions és el que procedeix de locals que no sempre compleixen les normatives. També temes de multes de trànsit o els relacionats amb la vivenda, com l'accés a un pis de protecció oficial, l'assetjament immobiliari... Els problemes que atenem són els relacionats amb l'ajuntament. Qualsevol persona que visqui o treballi a la ciutat i se senti perjudicada pot presentar la seva reclamació.
-¿Com a ciutadana, què és el que més la molesta?
-Sens dubte, l'incivisme de molts ciclistes. La bicicleta és una proposta que està molt bé per a les ciutats i hi estic completament d'acord, però és intolerable l'ús que en fan molts ciclistes, ja que interfereixen en els vianants. Abans no m'hi fixava tant, però no és només per les queixes que ens arriben, sinó també pels comentaris que sento de molta gent. Han d'aprendre a conviure amb el vianant, potser falta encara més informació per part de l'ajuntament i més multes.
-Ara que mira d'una altra manera la ciutat, ¿què més considera que hauria de millorar?
-Crec, i coincideixo amb l'opinió de moltes persones, que hauria de ser més visible la presència de la Guàrdia Urbana als carrers, dóna seguretat als ciutadans. Entenc que faltin recursos, però és necessari veure aquesta policia de proximitat.
-¿Ens queixem molt?
-No, no, hauríem de reclamar més. Potser el nostre canal no és prou conegut. Ens falta obrir-nos sobretot a les persones immigrants. Estem a punt d'iniciar una campanya distribuint entre entitats i a les seus dels districtes fullets informatius dirigits especialment a aquest col·lectiu, que sàpiguen la feina que fem i els drets que tenen.
-¿Quins són els límits de la Sindicatura de Greuges?
-Si es tracta d'un tema que es troba en tramitació judicial no hi podem intervenir, només registrem la reclamació. Tampoc entrem en conflictes entre particulars. En altres casos, requerim als districtes una resposta davant el tema denunciat, després de comunicar setmanalment a l'alcalde totes les queixes rebudes. També podem derivar el tema directament a la fiscalia si intuïm que hi ha delicte.
-¿Preveu un augment de reclamacions per presumptes tramitacions irregulars de sol·licituds de llicències d'activitat arran de la trama de Ciutat Vella?
-No sé si n'hi haurà gaires, estem una mica a l'expectativa. Sempre hem atès queixes relacionades amb llicències, però ara, després d'un acord de la comissió de govern, s'ha decidit obrir una secció específica que les canalitzarà d'una manera més ràpida.
-Té potestat per actuar d'ofici. ¿Té alguna cosa entre mans?
-La nostra prioritat, en aquest sentit, és el problema dels grups de subsaharians que malviuen en naus del Poblenou. Volem denunciar-ho a principis d'any. Com que és competència de l'ajuntament i de la Generalitat, s'acaben passant el problema i segueix sense haver-hi cap solució. Són els mateixos veïns i entitats els que els donen un cop de mà, i el tema va a pitjor.
<<<<>>>>
Desafortunades declaracions de la persona que ha de defensar els drets de "tots" els ciutadans ja que es dedica a assenyalar a tot un col·lectiu.
Els problemes de Barcelona no són els ciclistes.
Aquí us passo alguns dels molts problemes que té Barcelona:
Barcelona no s’ajusta als límits llindar establerts per llei en matèria de contaminació ambiental i que es recomana no superar per motius de salut:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444826
http://www.prbb.org/public_files/prbb_actual/arxius_externs/avui.pdf
3.500 morts a l’any es podrien evitar a Barcelona si la ciutat acomplís les normatives en matèria de contaminació ambiental. Això sí és un problema a Barcelona:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_admin=1&cod_idioma=1&data_consulta=2010-06-21&seccio=3&num_noticia=438913
Interessant document sobre l’aire que estem respirant. Revista bike-Tech. Cal anar a la revista número 4 (veure les planes 3 a 5 de la mateixa):
http://www.bike-tech.net/index.php?mmod=revista
Interessants enllaços web sobre la contaminació acústica a Barcelona:
http://www.sorolls.org/documentos.htm
Algunes dades dels sorolls als que estem sotmesos a Barcelona i rodalies:
http://www.que.es/barcelona/200904111247-catalunya-el-poblacion-barcelona-sant-adria.html
Alguns polítics comencen a prendre consciència dels problemes:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Hay/desterrar/coche/ciudades/elpporsoc/20060210elpepisoc_5/Tes
Exemples de municipis que ja funcionen de forma sostenible:
http://www.ladyverd.com/articulo/720/houten_todo_ventajas_en_la_ciudad_sin_coches.htm
Fer exercici físic té impacte positiu i saludable al cervell:
http://www.rtve.es/television/20101104/redes-deporte-para-cerebro-mas-sano/367461.shtml
Revista amb interessant informació sobre la contaminació i els seus efectes:
http://www.transportpublic.org/revista-mss
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101117/assumpcio-vila-com-ciutadana-molesta-lincivisme-molts-ciclistes/590338.shtml
<<>>
Entrevista amb la síndica de Barcelona
Assumpció Vilà: "Com a ciutadana em molesta l'incivisme de molts ciclistes"Dimecres, 17 de novembre del 2010 ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Assumpció Vilà és la defensora dels barcelonins des del mes de maig passat, quan va ser elegida per consens de tots els grups municipals en substitució de Pilar Malla. La seva designació va estar avalada per la seva independència política i la seva trajectòria professional de molts anys dedicada a l'associacionisme i el voluntariat. Des del 2002 va ser presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Un dels seus objectius immediats és donar a conèixer la seva oficina.
-¿De què se li queixen principalment els barcelonins?
-Sobretot del soroll en general, i el nombre més gran de reclamacions és el que procedeix de locals que no sempre compleixen les normatives. També temes de multes de trànsit o els relacionats amb la vivenda, com l'accés a un pis de protecció oficial, l'assetjament immobiliari... Els problemes que atenem són els relacionats amb l'ajuntament. Qualsevol persona que visqui o treballi a la ciutat i se senti perjudicada pot presentar la seva reclamació.
-¿Com a ciutadana, què és el que més la molesta?
-Sens dubte, l'incivisme de molts ciclistes. La bicicleta és una proposta que està molt bé per a les ciutats i hi estic completament d'acord, però és intolerable l'ús que en fan molts ciclistes, ja que interfereixen en els vianants. Abans no m'hi fixava tant, però no és només per les queixes que ens arriben, sinó també pels comentaris que sento de molta gent. Han d'aprendre a conviure amb el vianant, potser falta encara més informació per part de l'ajuntament i més multes.
-Ara que mira d'una altra manera la ciutat, ¿què més considera que hauria de millorar?
-Crec, i coincideixo amb l'opinió de moltes persones, que hauria de ser més visible la presència de la Guàrdia Urbana als carrers, dóna seguretat als ciutadans. Entenc que faltin recursos, però és necessari veure aquesta policia de proximitat.
-¿Ens queixem molt?
-No, no, hauríem de reclamar més. Potser el nostre canal no és prou conegut. Ens falta obrir-nos sobretot a les persones immigrants. Estem a punt d'iniciar una campanya distribuint entre entitats i a les seus dels districtes fullets informatius dirigits especialment a aquest col·lectiu, que sàpiguen la feina que fem i els drets que tenen.
-¿Quins són els límits de la Sindicatura de Greuges?
-Si es tracta d'un tema que es troba en tramitació judicial no hi podem intervenir, només registrem la reclamació. Tampoc entrem en conflictes entre particulars. En altres casos, requerim als districtes una resposta davant el tema denunciat, després de comunicar setmanalment a l'alcalde totes les queixes rebudes. També podem derivar el tema directament a la fiscalia si intuïm que hi ha delicte.
-¿Preveu un augment de reclamacions per presumptes tramitacions irregulars de sol·licituds de llicències d'activitat arran de la trama de Ciutat Vella?
-No sé si n'hi haurà gaires, estem una mica a l'expectativa. Sempre hem atès queixes relacionades amb llicències, però ara, després d'un acord de la comissió de govern, s'ha decidit obrir una secció específica que les canalitzarà d'una manera més ràpida.
-Té potestat per actuar d'ofici. ¿Té alguna cosa entre mans?
-La nostra prioritat, en aquest sentit, és el problema dels grups de subsaharians que malviuen en naus del Poblenou. Volem denunciar-ho a principis d'any. Com que és competència de l'ajuntament i de la Generalitat, s'acaben passant el problema i segueix sense haver-hi cap solució. Són els mateixos veïns i entitats els que els donen un cop de mà, i el tema va a pitjor.
<<<<>>>>
Desafortunades declaracions de la persona que ha de defensar els drets de "tots" els ciutadans ja que es dedica a assenyalar a tot un col·lectiu.
Els problemes de Barcelona no són els ciclistes.
Aquí us passo alguns dels molts problemes que té Barcelona:
Barcelona no s’ajusta als límits llindar establerts per llei en matèria de contaminació ambiental i que es recomana no superar per motius de salut:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444826
http://www.prbb.org/public_files/prbb_actual/arxius_externs/avui.pdf
3.500 morts a l’any es podrien evitar a Barcelona si la ciutat acomplís les normatives en matèria de contaminació ambiental. Això sí és un problema a Barcelona:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_admin=1&cod_idioma=1&data_consulta=2010-06-21&seccio=3&num_noticia=438913
Interessant document sobre l’aire que estem respirant. Revista bike-Tech. Cal anar a la revista número 4 (veure les planes 3 a 5 de la mateixa):
http://www.bike-tech.net/index.php?mmod=revista
Interessants enllaços web sobre la contaminació acústica a Barcelona:
http://www.sorolls.org/documentos.htm
Algunes dades dels sorolls als que estem sotmesos a Barcelona i rodalies:
http://www.que.es/barcelona/200904111247-catalunya-el-poblacion-barcelona-sant-adria.html
Alguns polítics comencen a prendre consciència dels problemes:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Hay/desterrar/coche/ciudades/elpporsoc/20060210elpepisoc_5/Tes
Exemples de municipis que ja funcionen de forma sostenible:
http://www.ladyverd.com/articulo/720/houten_todo_ventajas_en_la_ciudad_sin_coches.htm
Fer exercici físic té impacte positiu i saludable al cervell:
http://www.rtve.es/television/20101104/redes-deporte-para-cerebro-mas-sano/367461.shtml
Revista amb interessant informació sobre la contaminació i els seus efectes:
http://www.transportpublic.org/revista-mss
viernes, 19 de noviembre de 2010
FÒBIA A LA BICI (3)
Carta d'un lector al diari 20 minutos del dimecres 17 de novembre de 2010. Podeu veure la versió en pdf al següent enllaç (plana 19 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/11/BARC_17_11_10.pdf
Ciclistas con deberes
Me encanta cuando los ciclistas luchan por sus derechos en la selva del asfalto y siempre tienen la boca llena de derechos. Pero, ¿y sus obligaciones dónde están, quién se acuerda de ellas Recientemente han puesto en la carretera de las curvas de las costas del Garraf de Sitges a Castelldefels (C-31) unas señales donde hay la figura de un ciclista donde dice que dejes un espacio de 1,5m mínimo para poder avanzarlos, siendo una carretera estrecha en línea continua casi en su totalidad y donde no existe ningún arcén. El día 14 hice en moto esa carretera, donde tenemos que convivir las motos, los coches y las susodichas bicicletas.Había un tráfico inusual de bicicletas,hasta el punto de que algunas iban más rápidas que los vehículos a motor (el mundo al revés).Yo iba detrás de un coche, pegado a la valla, cuando una bicicleta me adelantó por mi derecha, sin tener espacio para ello y estuvo a punto de tocarme. A.P.
-------
La fobia a la bici és una constant al nostre país. Quelcom que hauria de ser normal com fer un desplaçament en bicicleta, de vegades es converteix en una loteria en la que el premi consta en no patir un accident.
Anem a analitzar la carta detalladament:
El senyal de recordatori de que cal avançar com a mínim a 1,5 metres als ciclistes es posa, perquè en cas d'accident, a les vies públiques, els més febles són els vianants i els ciclistes. No entenc la queixa de la inclusió d'aquest senyal. No deixa de ser un element més que aporta (o hauria d'aportar) més seguretat, pel fet recordatori d'informar la distància mínima a la que cal avançar als ciclistes.
La carretera de les costes del Garraf, té voral (en castellà 'arcén') en molts trams. Els ciclistes, per llei, han de circular pel voral obligatòriament si la carretera el té i si, en cas de tenir-lo està practicable.
l'autor de la carta es queda extranyat de que les bicicletes avancin a altres vehicles a motor. Ho comenta dient que es tracta de: 'el món al revés'.
Aquest comentari és fruit del desconeixement del nostre vehicle. La bicicleta és un vehicle ràpid, eficaç, barat, no contaminant, econòmic i de poc manteniment que ens permet realitzar desplaçaments. No arriva a grans velocitats punta, però, en molts casos, és més veloç que altres vehicles.
El fet que les bicicletes siguin més ràpides dins el trànsit rodat és quelcom que es constata anualment en la cursa del transport on diferents vehicles i vianants fan un mateix trajecte per tal de comprobar quina és la manera més eficaç de transport al realitzar desplaçaments. En la majoria de casos, la bicicleta queda en els primers llocs.
Aquí hi ha un enllaç de la cursa del transport 2009 on la bicicleta apareix en els primers llocs com a vehicle més eficaç:
http://www.transportpublic.org/component/content/article/651-cursa-de-transports-barcelona-2009-resultats-
No ens hem d'extranyar doncs, tal i com diu l'autor de la carta, que les bicicletes (cal recordar que són vehicles) siguin més eficaços que alguns vehicles a motor.
A la via pública hi han de conviure tot tipus de vehicles tal i com esmenta l'autor de la carta (jo afegeixo que hauríen de poder conviure). No se perquè comenta de que hi havia tràfic inusual de bicicletes, doncs s'està demostrant que la bicicleta és el vehicle més eficaç. És per aquest motiu que cada cop més persones l'utilitzen, tot i els perills a que estem sotmesos en aquest país.
Recordar que, els vehicles automòbils i les motocicletes han de circular per la calçada i que, en cas de trànsit dens, si les bicicletes, que circulen pel voral, avancen als esmentats vehicles, no es considera aleshores un avançament, sino rebassament.
Recordar també que, a les carreteres o vies públiques interurbanes, les bicicletes poden circular en paral·lel i que la resta de vehicles poden envaïr la línia continua per avançar als ciclistes.
Al que va escriure la carta comentar-li que els que ens desplacem en bicicleta reclamem drets, evidentment, és un del motiu pel qual he creat aquest blog, ja que molts cops són vulnerats en l'exercici de desplaçar-nos amb el nostre vehicle i que quan es produeïx un accident, són els conductors de les bicicletes i els vianants qui la major part de les vegades en pateixen les pitjors conseqüències.
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/11/BARC_17_11_10.pdf
Ciclistas con deberes
Me encanta cuando los ciclistas luchan por sus derechos en la selva del asfalto y siempre tienen la boca llena de derechos. Pero, ¿y sus obligaciones dónde están, quién se acuerda de ellas Recientemente han puesto en la carretera de las curvas de las costas del Garraf de Sitges a Castelldefels (C-31) unas señales donde hay la figura de un ciclista donde dice que dejes un espacio de 1,5m mínimo para poder avanzarlos, siendo una carretera estrecha en línea continua casi en su totalidad y donde no existe ningún arcén. El día 14 hice en moto esa carretera, donde tenemos que convivir las motos, los coches y las susodichas bicicletas.Había un tráfico inusual de bicicletas,hasta el punto de que algunas iban más rápidas que los vehículos a motor (el mundo al revés).Yo iba detrás de un coche, pegado a la valla, cuando una bicicleta me adelantó por mi derecha, sin tener espacio para ello y estuvo a punto de tocarme. A.P.
-------
La fobia a la bici és una constant al nostre país. Quelcom que hauria de ser normal com fer un desplaçament en bicicleta, de vegades es converteix en una loteria en la que el premi consta en no patir un accident.
Anem a analitzar la carta detalladament:
El senyal de recordatori de que cal avançar com a mínim a 1,5 metres als ciclistes es posa, perquè en cas d'accident, a les vies públiques, els més febles són els vianants i els ciclistes. No entenc la queixa de la inclusió d'aquest senyal. No deixa de ser un element més que aporta (o hauria d'aportar) més seguretat, pel fet recordatori d'informar la distància mínima a la que cal avançar als ciclistes.
La carretera de les costes del Garraf, té voral (en castellà 'arcén') en molts trams. Els ciclistes, per llei, han de circular pel voral obligatòriament si la carretera el té i si, en cas de tenir-lo està practicable.
l'autor de la carta es queda extranyat de que les bicicletes avancin a altres vehicles a motor. Ho comenta dient que es tracta de: 'el món al revés'.
Aquest comentari és fruit del desconeixement del nostre vehicle. La bicicleta és un vehicle ràpid, eficaç, barat, no contaminant, econòmic i de poc manteniment que ens permet realitzar desplaçaments. No arriva a grans velocitats punta, però, en molts casos, és més veloç que altres vehicles.
El fet que les bicicletes siguin més ràpides dins el trànsit rodat és quelcom que es constata anualment en la cursa del transport on diferents vehicles i vianants fan un mateix trajecte per tal de comprobar quina és la manera més eficaç de transport al realitzar desplaçaments. En la majoria de casos, la bicicleta queda en els primers llocs.
Aquí hi ha un enllaç de la cursa del transport 2009 on la bicicleta apareix en els primers llocs com a vehicle més eficaç:
http://www.transportpublic.org/component/content/article/651-cursa-de-transports-barcelona-2009-resultats-
No ens hem d'extranyar doncs, tal i com diu l'autor de la carta, que les bicicletes (cal recordar que són vehicles) siguin més eficaços que alguns vehicles a motor.
A la via pública hi han de conviure tot tipus de vehicles tal i com esmenta l'autor de la carta (jo afegeixo que hauríen de poder conviure). No se perquè comenta de que hi havia tràfic inusual de bicicletes, doncs s'està demostrant que la bicicleta és el vehicle més eficaç. És per aquest motiu que cada cop més persones l'utilitzen, tot i els perills a que estem sotmesos en aquest país.
Recordar que, els vehicles automòbils i les motocicletes han de circular per la calçada i que, en cas de trànsit dens, si les bicicletes, que circulen pel voral, avancen als esmentats vehicles, no es considera aleshores un avançament, sino rebassament.
Recordar també que, a les carreteres o vies públiques interurbanes, les bicicletes poden circular en paral·lel i que la resta de vehicles poden envaïr la línia continua per avançar als ciclistes.
Al que va escriure la carta comentar-li que els que ens desplacem en bicicleta reclamem drets, evidentment, és un del motiu pel qual he creat aquest blog, ja que molts cops són vulnerats en l'exercici de desplaçar-nos amb el nostre vehicle i que quan es produeïx un accident, són els conductors de les bicicletes i els vianants qui la major part de les vegades en pateixen les pitjors conseqüències.
domingo, 14 de noviembre de 2010
MÉS FOBIA A LA BICI A BARCELONA
Més fòbia a la bici a Barcelona
Totes les opinions són respectables, però no es de rebut que des d’alguns mitjans de comunicació es publiquin informacions manipulades o interessades per crear estats d’opinió i deformar la realitat. Exemples d’això els trobem en seccions de cartes al director i foto denúncies d’alguns diaris.
El blog que comento és un exemple de fòbia a la bicicleta a Barcelona. La bicicleta és un vehicle que és utilitzat pels Barcelonins per desplaçar-se. És barat, ràpid, fiable, lleuger, no contamina, entre molts altres avantatges.
Un curiós blog amb títol: “La Barcelona que camina” (http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/) recull diverses opinions sobre diferents temes, d’entre els quals hi consten entrades amb contingut no gaire favorable a la bicicleta.
És dóna el cas, que l’autor del mateix va participar en el debat que es va fer a Btv amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”.
L’autor del blog, en la participació al debat de Btv va dir coses com les següents:
“[...]La bicicleta no molesta a Barcelona, el que molesta a Barcelona són molts ciclistes. Aquests sí molesten a Barcelona[...]” (minut 5 i 21 segons del programa):
http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19%2F03%2F2009&fFin=20%2F03%2F2009
L’autor crea entrades al blog, algunes de les quals, crec interessant ressaltar:
Entrada del 10/11/2010. Els ciclistes hauríen de circular amb una armilla amb un número identificatiu:
“[...]La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/11/matricular-als-ciclistes.html
Així doncs, segons l’autor, hauríem d’anar com els delinqüents d’algunes presons, és a dir, identificats amb un número visible.
¿No se suposa que la identificació d’una persona és el carnet d’identitat?
-----
Entrada com a comentari a l’article d’opinió publicat a la contraportada del diari La Vanguardia el 20/09/2010:
“[...]A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer).[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/09/una-visio-deformada-de-la-realitat.html
Segons l’autor, generalitza dient que: tot un col•lectiu de persones que es desplacen en bicicleta com a mitjà de transport (amb algunes, poques, excepcions) són una colla de maleducats.
----
Entrada amb títol: “Les bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l’any” (06/08/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/08/lel-biciletes-son-per-tocar-nos-els.html
El títol ja ho diu tot. Només comentar, que, qui va en bicicleta, sol fer-ho per desplaçar-se i no per tocar els nassos a ningú.
---
Entrada amb títol:”Amb rodetes i sense casc” (01/03/2010):
“[...]Un pare circula amb una bicicleta del Bicing i darrera seu el segueixen dos nens en bicicleta. Van pel carril bici. El nen petit porta rodetes darrera la bicicleta, cosa que indica que no en sap gaire. Ni el nen ni la nena porten casc. Realment no entenc alguns pares que posen en tan perill els seus fills. Potser és que no estic a la moda i que el que ara mola és que els nostres petits visquin perillosament. Així aprenen què és la vida.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/03/amb-rodetes-i-sense-casc.html
Sota la meva opinió, que hi hagi nens desplaçant-se amb bicicleta hauria de ser el més normal en una ciutat i caldria garantir-ne la seguretat.
El casc, no és obligat a dia d’avui a la ciutat de Barcelona. És una opció personal del conductor portar-lo o no. Jo, personalment prefereixo portar-lo, tot i els inconvenients que comporta com per exemple lesions cervicals pel major treball de càrrega que ha de suportar la musculatura del coll.
S’ha demostrat en estudis que, el casc en persones que es desplacen en bicicleta no redueix les lesions en accidents.
Des de diferents associacions, el que sí que es demana és la pacificació del trànsit i que en llocs on comparteixen espai molt aprop vehicles motoritzats amb vianants i bicicletes, la velocitat es limiti.
---
Un altre exemple de fòbia a la bicicleta. (30/11/2009):
“[...]Proposo que a partir d'ara l'expressió "Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!" substitueixi la que fins ara s'ha vingut utilitzant per indicar la inutilitat d'alguna cosa o d'algú: "Ets més inútil que un zero a l'esquerra!!". Aquesta no sols està molt vista sino que molts inútils ni tan sols la deuen entendre.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/11/ets-mes-inutil-que-un-semafor-per.html
Sense comentaris.
---
Una foto amb trampa. Quelcom que és habitual en les foto-denúncies dels diaris o les cartes dels lectors quan es queixen de les bicicletes. (24/03/2009):
“[...]Quan a un col•lectiu se li ha de dir que a una vorera la prioritat és pels vianants és que alguna cosa funciona malament. És evident que a la vorera la prioritat és pels vianants o és que a algú li pot passar pel cap una altra cosa. Però també és evident que si l'Ajuntament ha posat aquest rètol al carrer Urgell/Mallorca (n'hi ha un altre a Urgell/València) és que ho fa per que hi ha ciclistes que sembla que no ho tenen en comte.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/03/avis-navegants-perdo-vianants.html
La trampa de la foto radica en que només es veu el senyal i la imatge no permet veure el voltant. En aquell indret, per qui no conegui el lloc, hi passa un carril bici i que, en l’època en que va ser feta la foto estava tallat.
Es recorda en el senyal el que diu l’ordenança de Barcelona a l’article 14, és a dir, que la prioritat a la vorera és dels vianants i que no es pot superar els 10 Qm/h al circular en bicicleta per la vorera. Aquesta foto, va ser també motiu de comentari al debat que he citat una mica més amunt amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”(hi ha l’enllaç per qui el vulgui veure) i que va ser emès a Btv el 19 de març de 2009.
---
En aquesta entrada del 19/11/2010 l’autor demana que es creïn “carrils vianant”:
“[...]Crec que els vianants barcelonins hem arribat, o estem a punt d'arribar, a la pèrdua de la guerra de les voreres. Entre les motos aparcades, les caquetes de gos i les bicicletes circulant de qualsevol manera, caminar per la vorera està a punt de convertir-se en una missió de guerra. Davant això crec que he trobat la sol•lució:
Fem carrils vianant!!!!!
Prou carrils bici, el que cal són carrils vianant en els que es vigili amb càmares de seguretat que ningú hi pugui accedir si no va a peu i sense gos. Les multes a qui ho faci han de ser enormes.
Només així els vianants aconseguirem caminar tranquils[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/eureka-he-trobat-la-soluci.html
Sense comentaris
---
Una entrada al blog de crítica al vianant. S’ha d’aplaudir, ja pensava que els vianants de Barcelona éren els únics usuaris cívics de la via pública (06/11/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/de-paris-maci-pel-carril-bici.html
---
Entrada al blog on s’explica que l’arribada del bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes de Barcelona, ha provocat la demanda d’auxili de l’autor del blog. (18/07/2010):
“[...]Als milers de bicicletes que circulen diariament per Barcelona s’hi han d’afegir ara les 1.500 (i aviat 3.000) del Bicing.[...]”.
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2007/07/socors-ha-arribat-el-bicing.html
Llegint el text de l’autor del blog, sembla que sigui una tragèdia o una catàstrofe, que cada cop més, hi hagi persones que facin servir a Barcelona un vehicle barat, ràpid, eficient i que no contamina. La bicicleta, per a l’autor del blog és quelcom negatiu i demana públicament auxili.
---
Totes les opinions són respectables, però no es de rebut que des d’alguns mitjans de comunicació es publiquin informacions manipulades o interessades per crear estats d’opinió i deformar la realitat. Exemples d’això els trobem en seccions de cartes al director i foto denúncies d’alguns diaris.
El blog que comento és un exemple de fòbia a la bicicleta a Barcelona. La bicicleta és un vehicle que és utilitzat pels Barcelonins per desplaçar-se. És barat, ràpid, fiable, lleuger, no contamina, entre molts altres avantatges.
Un curiós blog amb títol: “La Barcelona que camina” (http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/) recull diverses opinions sobre diferents temes, d’entre els quals hi consten entrades amb contingut no gaire favorable a la bicicleta.
És dóna el cas, que l’autor del mateix va participar en el debat que es va fer a Btv amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”.
L’autor del blog, en la participació al debat de Btv va dir coses com les següents:
“[...]La bicicleta no molesta a Barcelona, el que molesta a Barcelona són molts ciclistes. Aquests sí molesten a Barcelona[...]” (minut 5 i 21 segons del programa):
http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19%2F03%2F2009&fFin=20%2F03%2F2009
L’autor crea entrades al blog, algunes de les quals, crec interessant ressaltar:
Entrada del 10/11/2010. Els ciclistes hauríen de circular amb una armilla amb un número identificatiu:
“[...]La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/11/matricular-als-ciclistes.html
Així doncs, segons l’autor, hauríem d’anar com els delinqüents d’algunes presons, és a dir, identificats amb un número visible.
¿No se suposa que la identificació d’una persona és el carnet d’identitat?
-----
Entrada com a comentari a l’article d’opinió publicat a la contraportada del diari La Vanguardia el 20/09/2010:
“[...]A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer).[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/09/una-visio-deformada-de-la-realitat.html
Segons l’autor, generalitza dient que: tot un col•lectiu de persones que es desplacen en bicicleta com a mitjà de transport (amb algunes, poques, excepcions) són una colla de maleducats.
----
Entrada amb títol: “Les bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l’any” (06/08/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/08/lel-biciletes-son-per-tocar-nos-els.html
El títol ja ho diu tot. Només comentar, que, qui va en bicicleta, sol fer-ho per desplaçar-se i no per tocar els nassos a ningú.
---
Entrada amb títol:”Amb rodetes i sense casc” (01/03/2010):
“[...]Un pare circula amb una bicicleta del Bicing i darrera seu el segueixen dos nens en bicicleta. Van pel carril bici. El nen petit porta rodetes darrera la bicicleta, cosa que indica que no en sap gaire. Ni el nen ni la nena porten casc. Realment no entenc alguns pares que posen en tan perill els seus fills. Potser és que no estic a la moda i que el que ara mola és que els nostres petits visquin perillosament. Així aprenen què és la vida.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/03/amb-rodetes-i-sense-casc.html
Sota la meva opinió, que hi hagi nens desplaçant-se amb bicicleta hauria de ser el més normal en una ciutat i caldria garantir-ne la seguretat.
El casc, no és obligat a dia d’avui a la ciutat de Barcelona. És una opció personal del conductor portar-lo o no. Jo, personalment prefereixo portar-lo, tot i els inconvenients que comporta com per exemple lesions cervicals pel major treball de càrrega que ha de suportar la musculatura del coll.
S’ha demostrat en estudis que, el casc en persones que es desplacen en bicicleta no redueix les lesions en accidents.
Des de diferents associacions, el que sí que es demana és la pacificació del trànsit i que en llocs on comparteixen espai molt aprop vehicles motoritzats amb vianants i bicicletes, la velocitat es limiti.
---
Un altre exemple de fòbia a la bicicleta. (30/11/2009):
“[...]Proposo que a partir d'ara l'expressió "Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!" substitueixi la que fins ara s'ha vingut utilitzant per indicar la inutilitat d'alguna cosa o d'algú: "Ets més inútil que un zero a l'esquerra!!". Aquesta no sols està molt vista sino que molts inútils ni tan sols la deuen entendre.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/11/ets-mes-inutil-que-un-semafor-per.html
Sense comentaris.
---
Una foto amb trampa. Quelcom que és habitual en les foto-denúncies dels diaris o les cartes dels lectors quan es queixen de les bicicletes. (24/03/2009):
“[...]Quan a un col•lectiu se li ha de dir que a una vorera la prioritat és pels vianants és que alguna cosa funciona malament. És evident que a la vorera la prioritat és pels vianants o és que a algú li pot passar pel cap una altra cosa. Però també és evident que si l'Ajuntament ha posat aquest rètol al carrer Urgell/Mallorca (n'hi ha un altre a Urgell/València) és que ho fa per que hi ha ciclistes que sembla que no ho tenen en comte.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/03/avis-navegants-perdo-vianants.html
La trampa de la foto radica en que només es veu el senyal i la imatge no permet veure el voltant. En aquell indret, per qui no conegui el lloc, hi passa un carril bici i que, en l’època en que va ser feta la foto estava tallat.
Es recorda en el senyal el que diu l’ordenança de Barcelona a l’article 14, és a dir, que la prioritat a la vorera és dels vianants i que no es pot superar els 10 Qm/h al circular en bicicleta per la vorera. Aquesta foto, va ser també motiu de comentari al debat que he citat una mica més amunt amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”(hi ha l’enllaç per qui el vulgui veure) i que va ser emès a Btv el 19 de març de 2009.
---
En aquesta entrada del 19/11/2010 l’autor demana que es creïn “carrils vianant”:
“[...]Crec que els vianants barcelonins hem arribat, o estem a punt d'arribar, a la pèrdua de la guerra de les voreres. Entre les motos aparcades, les caquetes de gos i les bicicletes circulant de qualsevol manera, caminar per la vorera està a punt de convertir-se en una missió de guerra. Davant això crec que he trobat la sol•lució:
Fem carrils vianant!!!!!
Prou carrils bici, el que cal són carrils vianant en els que es vigili amb càmares de seguretat que ningú hi pugui accedir si no va a peu i sense gos. Les multes a qui ho faci han de ser enormes.
Només així els vianants aconseguirem caminar tranquils[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/eureka-he-trobat-la-soluci.html
Sense comentaris
---
Una entrada al blog de crítica al vianant. S’ha d’aplaudir, ja pensava que els vianants de Barcelona éren els únics usuaris cívics de la via pública (06/11/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/de-paris-maci-pel-carril-bici.html
---
Entrada al blog on s’explica que l’arribada del bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes de Barcelona, ha provocat la demanda d’auxili de l’autor del blog. (18/07/2010):
“[...]Als milers de bicicletes que circulen diariament per Barcelona s’hi han d’afegir ara les 1.500 (i aviat 3.000) del Bicing.[...]”.
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2007/07/socors-ha-arribat-el-bicing.html
Llegint el text de l’autor del blog, sembla que sigui una tragèdia o una catàstrofe, que cada cop més, hi hagi persones que facin servir a Barcelona un vehicle barat, ràpid, eficient i que no contamina. La bicicleta, per a l’autor del blog és quelcom negatiu i demana públicament auxili.
---
sábado, 6 de noviembre de 2010
INFRACCIONS MASSA HABITUALS
Barcelona s'està convertint en una capital mundial de l'incivisme. El pitjor és que s'estan normalitzant situacions que són infraccions.
Molts accidents de trànsit greus que es produeixen en els desplaçaments per vies públiques interurbanes tenen origen en mals hàbits adquirits en els desplaçaments per vies urbanes.
A la fotografia es pot veure un vehicle estacionat damunt d'un carril destinat a les bicicletes.
Si pensem en el seguit d'infraccions comeses pel conductor de l'automòbil, podem deduïr que: ha circulat per la vorera, seguidament, ha envaït l'espai reservat per a les bicicletes i, finalment, s'hi ha quedat estacionat.
Hi ha quelcom que justifiqui una actitut així?.
Molts accidents de trànsit greus que es produeixen en els desplaçaments per vies públiques interurbanes tenen origen en mals hàbits adquirits en els desplaçaments per vies urbanes.
A la fotografia es pot veure un vehicle estacionat damunt d'un carril destinat a les bicicletes.
Si pensem en el seguit d'infraccions comeses pel conductor de l'automòbil, podem deduïr que: ha circulat per la vorera, seguidament, ha envaït l'espai reservat per a les bicicletes i, finalment, s'hi ha quedat estacionat.
Hi ha quelcom que justifiqui una actitut així?.
miércoles, 13 de octubre de 2010
SENYALS ESPECÍFICS PER A BICICLETES
Les persones que ens desplacem en bicicleta per Barcelona, molts cops no disposem de bones senyalitzacions, alguns cops per manca de senyals i, d'altres, perquè els que hi ha no són prou clars.
En aquesta entrada he volgut fer una tria de senyals i indicacions del nostre estimat país veí que a diferencia del nostre, estima i benera la bicicleta.
Carril compartit bus/bici:
En aquesta entrada he volgut fer una tria de senyals i indicacions del nostre estimat país veí que a diferencia del nostre, estima i benera la bicicleta.
Carril compartit bus/bici:
ciutat d'Annecy
Espai compartit bus i bici indicat amb senyal vertical i pintura al paviment (Annecy)
Espai compartit bus i bici a l'entrada a Grenoble
Circulació de bicicletes en sentit contrari en carrers d'un sol sentit i amb senyal de prohibició d'entrada prohibida (a sota del senyal hi ha escrita la inscripció on hi consta el text: "excepte bicicletes":
El senyal d'obligació indica el sentit obligatori a seguir. La fletxa assenyala la direcció i sentit que els vehicles tenen obligació de seguir. Queden exemps d'aquesta obligació les bicicletes, doncs al senyal de prohibició d'entrada prohibida, en el qual es prohibeix l'entrada a tota classe de vehicles, hi ha un rètol a sota del senyal on hi diu: "Excepte bicicletes". Cliqueu a sobre de la fotografia per veure-ho més clar. La foto correspon a la ciutat d'Annecy.
Senyal d'entrada prohibida. Els senyals de prohibició d'entrada, per qui se les trobi en front en el sentit de la seva marxa i a partir del lloc en que es troben situades, prohibeixen l'accès als vehicles o usuaris. Concretant més, aquests dos senyals d'entrada prohibida, prohibeixen l'accès a tota classe de vehicles. A la part inferior dels senyals, hi ha un text on hi diu: "Excepte bicicletes". Podeu clicar a sobre la foto per tal que es faci més gran. La foto correspon a un carrer de Genève (Suïssa) que és d'un sol sentit a excepció de les bicicletes que sí que poden circular en sentit contari.
Carrer d'un sol sentit però al paviment apareix una senyalització per informar que ens podem trobar bicicletes en sentit contrari. També hi ha un senyal vertical que ho informa però a la imatge queda tallat. La fotografia correspon a la ciutat de Genève.
Carrer d'un sol sentit i amb senyal de prohibició d'accès a tota classe de vehicles excepte a les bicicletes. Per reforçar el senyal vertical, al paviment també hi ha la indicació que permet a les bicicletes poder circular en sentit contrari.
El següent video porta un títol que pot prestar a confusió, però el vaig titular així expressament. El títol és: "Circulació de bicicletes en carrers amb prioritat invertida". Les imatges no corresponen a un carrer amb prioritat invertida. Al text del peu del video ja informo d'aquest fet.
A Barcelona, els mitjans de comunicació estan carregant constantment contra les persones que es desplacen amb bicicleta. Aquest fet constatable en nombrosos articles d'aquest blog, és una reiteració a la ciutat comptal. D'entre les crítiques al col·lectiu ciclista, una d'elles, correspon a la que fa referència a circular en sentit contrari, quelcom que està permès realitzar en determinats casos amb la nova Ordenança de circulació. Més endavant, dedicaré una entrada expressament a parlar sobre la circulació de bicicletes en sentit contrari a Barcelona.
Espais delimitats per tal d'enfatitzar més per on han de fer la deambulació els vianants i la circulació les bicicletes:
Llac d'Annecy. Aquí no hi ha possbilitat de conflicte vianant/bicicleta. A Barcelona tampoc n'hi hauria d'haver
Delimitació de passos de vianants i de bicicletes:
A Barcelona ja tenim uns passos així al Passeig de Sant Joan en el tram comprès entre Av. Diagonal i Travessera de Gràcia, però a la pràctica es un desgavell....
Carreteres preparades per anar en bicicleta:
Carretera preparada per anar en bicicleta
Voral d'un color diferent i senyal vertical
Vorals de color diferent en llocs de possible conflicte com per exemple quan hi ha una desviació.
Senyalització per a les bicicletes
Les carreteres sempre tenen en compte la bicicleta
Es tenen en compte els punts conflictius
Les rotondes son una manera de regular el trànsit que a Barcelona i a Catalunya a dia d'avui, molts condurctors no saben com afrontar-les i desconeixen quelcom tant important com les preferències de pas. Qui hagi circulat per la carretera Nacional II (La carretera de l'estat espanyol amb més accidents de trànsit) tindrà a la memòria quin tipus de rotondes existeixen. A les següents imatges mostro dos exemples de com són les franceses:
Tant de bo algun dia poguem disposar d'infraestructures com aquesta.
Separació de l'espai de les bicicletes amb ressalt. Fixeu-vos en la claveguera. A Barcelona encara hi ha carrers amb clavegueres on pot introduir-se la roda...
Els ports de muntanya de França, estan perfectament indicats amb informacions a cada quiñòmetre. A cada placa quilòmetrica rebem informació de l'alçada actual, el tant per cent del quilòmetre que s'inicia, l'alçada total del port i la distància en quilòmetres fins al final del port:
Placa del coll del Tourmalet
Placa al coll del Saisies
Placa al coll de l'Iseran
La distància mínima a la que cal avançar a una persona que circula en bicicleta és 1,5 metres. No obstant, molts cops no és respectat. A França, ho recorden amb senyals:
Recordatori per a la resta de conductors
Recordatori per a la resta de conductors
La mateixa foto anterior des d'un altre angle
Algunes carreteres són tancades en determinats dies i horaris a l'us exclusiu de les bicicletes. Podríem proposar fer el mateix a la carretera de l'Arrabassada, per exemple els divendres...
Tots els divendres al matí es talla la carretera.Només hi poden circular bicicletes.
França respecta i estima la bicicleta
La combinació tren + bici afavoreix la mobilitat:
A França els trens estan adaptats al transport de bicicletes
Espai reservat a les bicicletes
Transport de bicicletes als trens
Bicis als trens
Espai per a bicicletes
Un model de carrer a Genève. Pot veure`s que hi ha circulació de vehicles en dos sentits, així com tramvia en dos sentits i carrils bici en dos sentits:
Carrers pensats pes als ciutadans a Genève
He volgut acabar aquesta entrada amb una imatge d'una paperera per a persones que es desplacen en bicicleta. Sense baixar de la bicicleta es poden llençar les deixalles:
martes, 12 de octubre de 2010
MOTORISTES I CICLISTES UNA RELACIÓ DIFÍCIL
Debat realitzat dins el programa Els matins a Tv3 (Televisió de Catalunya) el 30/09/10.
l'enllaç al debat és el següent:
http://www.tv3.cat/videos/3123210/Motoristes-i-ciclistes-una-relacio-dificil
Sota la meva opinió, no s'hauria d'haver produït aquest debat ja que els dos col·lectius són usuaris de la via pública i per tant, només caldria aplicar el sentit comú tal i com passa per exemple a Suïssa on tenen dos màximes:
-Respecte a l'altre.
-Els drets individuals no comencen fins que no finalitzen els dels altres.
Comentaris al debat, un debat que la moderadora va presentar com:"[...]una gran rivalitat entre motoristes i ciclistes alhora de circular per les vies urbanes[...]".
La moderadora ha preguntat: "[...]On està el punt mig per conviure motos i bicis?[...]".
La circulació de motos i bicicletes està perfectament reglamentada a les ordenances de circulació de vehicles dels diferents municipis i al codi de circulació. Ambdós vehicles tenen dret a poder circular per la via pública. El dret a la mobilitat és de tots.
La moderadora ha preguntat: "[...]Per què la bicicleta és més democràtica que les motos?[...]".
No he entès gaire aquesta pregunta, perquè sembla que les motos siguin dictadores...
En tot cas, anar en bicicleta implica desplaçar-se sense generar contaminació acústica ni ambiental.
La moderadora ha comentat: "[...]Les motocicletes ja hi eren, els ciclistes, són els nous fràgils[...]". La persona que parlava en nom del col·lectiu de les motos també ha dit: "[...]Les motos fa bastant més temps que estan a la ciutat[...]".
Aquests comentaris desvien el debat, perquè no es tracta de dir si les motos porten més o menys temps a la ciutat. El fet que un vehicle estigui més temps no dóna més drets que un altre. Segons aquesta màxima, els carruatges de cavalls hi eren abans que les motos....
l'Antiguitat d'un vehicle no dóna de per sí més drets sobre altres vehicles que s'hagin incorporat a la via pública. Tots han d'acomplir les normatives i tots tenen dret a poder desplaçar-se.
A més a més, la bicicleta té molta història a la ciutat, tanta o més que altres vehicles com les motos. No entenc aquest argument de que si les motos són més antigues que les bicis al trànsit rodat.
Aquí hi ha un enllaç de la ciutat de Barcelona datat a l'any 1908. Es tracta d'un trajecte amb tramvia i on podeu comptar, si voleu, quantes motos i quantes bicis circulen...
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
La moderadora pregunta: "[...]Les bicis fan nosa?[...]" (Recordeu el debat de btv del 19 de març de 2009 on es preguntaven: "La bici molesta a Barcelona?". http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19/03/2009&fFin=20/03/2009).
¿Com pot ser que un vehicle que, no contamina, no fa soroll, ocupa poc espai i es barat, molesti, enfront per exemple a la moto que fa soroll, contamina i requereix de derivats del petroli per al seu funcionament?. En cap ciutat d'Europa es farien mai aquesta pregunta.
A la pregunta de la moderadora, la persona que defensava a les motos, va contestar que la bici sí molesta, concretament va dir: "[...]Sí, quan no van pel carril bici[...]".
Això és ROTUNDAMENT FALS, i m'explico:
Article 14.1 de l'Ordenança que regula la circulació de vehicles i vianants a Barcelona: "Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats. Preferentment per la resta de carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament. Quan no existeixin aquests circularan per la calçada. Quan es donin les condicions previstes a l'apartat 6 d'aquest article, podran circular per les voreres".
Si jo circulo per la Av. Diagonal en bicicleta i tinc intenció de fer un gir a la dreta per anar cap a Via Augusta, en cap cas tinc l'obligació d'anar pel carril bici (preferentment no es el mateix que obligatoriament). Sí que estic obligat a anar pel carril bici de l'Av del Paral·lel perquè està segregat atenent al que diu la normativa. Al debat s'està distorsionant a l'opinió pública en aquest aspecte i en d'altres.
La moderadora pregunta a la persona que defensa al col·lectiu dels ciclistes: "[...]Vostès perquè no acaben de complir totes les normatives?[...]", després afegeix: "[...]una gran infracció és anar en contradirecció[...]".
Les normatives no les compleixen les persones incíviques, ja siguin vianants, ciclistes, motoristes, etc. Qui es mal educat anant en bicicleta, també ho és quan actua com a vianant. L'incompliment d'una norma no és una qüestió d'un col·lectiu sino més aviat quelcom a títol personal.
Anar en sentit contrari no sempre és una infracció del codi de circulació, per exemple, a Barcelona es pot circular (i molta gent no hi sap) en sentit contrari en carrers amb prioritat invertida (Article 14 de l'Ordenança).
La moderadora cita l'exemple d'un ciclista que va 'envestir' a Rafa Nadal i les conseqüències van ser una lesió del tenista. No entenc quin sentit té aquest comentari al debat ja que jo també puc dir que un treballador d'una universitat d'Andalusia va atropellar amb el seu vehicle de 4 rodes a dos germans ciclistes professionals del desaparegut equip Kelme. Es tracta dels germans Otxoa. un d'ells va morir i l'altre ha quedat amb seqüeles de per vida.
La moderadora, referint-se a la persona que defensa els ciclistes, cita: "[...]Vostès es permeten el luxe de ser més reincidents en la violació de la normativa[...]".
Aquest comentari em fa pensar que la moderadora en comptes de moderar, forma part del debat. Aquesta afirmació és una percepció subjectiva que té ella, doncs, està generalitzant al referir-se als ciclistes en general.
M'agradaria saber en que es basa per dir que una persona que es desplaça en bicicleta, violi o infringeixi les normes. Em sembla una acusació gratuïta molt greu i, a més, utilitzant un mitjà de comunicació d'àmbit general.
El representant de la moto diu algo semblant a això (aquí no ho cito textualment): "[...]La moto ha de passar un exàmen per conèixer una normativa i la bici no[...]".
La bicicleta, tot i que és un vehicle, es diferència de la resta de vehicles perquè la propulsió la realitza el conductor (excepte les elèctriques). Per aquest motiu no genera els mateixos riscs que la resta de vehicles (acceleració, frenada, velocitat punta, etc).
El fet que, per conduïr aquest vehicle (la bici), no sigui preceptiu l'obtenció d'un permís per a la seva utilització, no eximeix en cap cas al conductor del compliment de les seves normatives.
No es necessàri superar cap prova, pel mateix motiu que un vianant no passa cap prova per fer la deambulació pels carrers, tot i que també existeix una normativa per caminar a Barcelona, per exemple a l'article 5 es cita que els vianants han de fer la deambulació preferentment pel costat dret de la vorera.
Així doncs, si una persona que condueix una bicicleta és declarat culpable de produïr danys a persones o a bens és responsable dels fets tot i no tenir cap carnet. El mateix succeiria si un vianant generés danys.
l'enllaç al debat és el següent:
http://www.tv3.cat/videos/3123210/Motoristes-i-ciclistes-una-relacio-dificil
Sota la meva opinió, no s'hauria d'haver produït aquest debat ja que els dos col·lectius són usuaris de la via pública i per tant, només caldria aplicar el sentit comú tal i com passa per exemple a Suïssa on tenen dos màximes:
-Respecte a l'altre.
-Els drets individuals no comencen fins que no finalitzen els dels altres.
Comentaris al debat, un debat que la moderadora va presentar com:"[...]una gran rivalitat entre motoristes i ciclistes alhora de circular per les vies urbanes[...]".
La moderadora ha preguntat: "[...]On està el punt mig per conviure motos i bicis?[...]".
La circulació de motos i bicicletes està perfectament reglamentada a les ordenances de circulació de vehicles dels diferents municipis i al codi de circulació. Ambdós vehicles tenen dret a poder circular per la via pública. El dret a la mobilitat és de tots.
La moderadora ha preguntat: "[...]Per què la bicicleta és més democràtica que les motos?[...]".
No he entès gaire aquesta pregunta, perquè sembla que les motos siguin dictadores...
En tot cas, anar en bicicleta implica desplaçar-se sense generar contaminació acústica ni ambiental.
La moderadora ha comentat: "[...]Les motocicletes ja hi eren, els ciclistes, són els nous fràgils[...]". La persona que parlava en nom del col·lectiu de les motos també ha dit: "[...]Les motos fa bastant més temps que estan a la ciutat[...]".
Aquests comentaris desvien el debat, perquè no es tracta de dir si les motos porten més o menys temps a la ciutat. El fet que un vehicle estigui més temps no dóna més drets que un altre. Segons aquesta màxima, els carruatges de cavalls hi eren abans que les motos....
l'Antiguitat d'un vehicle no dóna de per sí més drets sobre altres vehicles que s'hagin incorporat a la via pública. Tots han d'acomplir les normatives i tots tenen dret a poder desplaçar-se.
A més a més, la bicicleta té molta història a la ciutat, tanta o més que altres vehicles com les motos. No entenc aquest argument de que si les motos són més antigues que les bicis al trànsit rodat.
Aquí hi ha un enllaç de la ciutat de Barcelona datat a l'any 1908. Es tracta d'un trajecte amb tramvia i on podeu comptar, si voleu, quantes motos i quantes bicis circulen...
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8
La moderadora pregunta: "[...]Les bicis fan nosa?[...]" (Recordeu el debat de btv del 19 de març de 2009 on es preguntaven: "La bici molesta a Barcelona?". http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19/03/2009&fFin=20/03/2009).
¿Com pot ser que un vehicle que, no contamina, no fa soroll, ocupa poc espai i es barat, molesti, enfront per exemple a la moto que fa soroll, contamina i requereix de derivats del petroli per al seu funcionament?. En cap ciutat d'Europa es farien mai aquesta pregunta.
A la pregunta de la moderadora, la persona que defensava a les motos, va contestar que la bici sí molesta, concretament va dir: "[...]Sí, quan no van pel carril bici[...]".
Això és ROTUNDAMENT FALS, i m'explico:
Article 14.1 de l'Ordenança que regula la circulació de vehicles i vianants a Barcelona: "Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats. Preferentment per la resta de carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament. Quan no existeixin aquests circularan per la calçada. Quan es donin les condicions previstes a l'apartat 6 d'aquest article, podran circular per les voreres".
Si jo circulo per la Av. Diagonal en bicicleta i tinc intenció de fer un gir a la dreta per anar cap a Via Augusta, en cap cas tinc l'obligació d'anar pel carril bici (preferentment no es el mateix que obligatoriament). Sí que estic obligat a anar pel carril bici de l'Av del Paral·lel perquè està segregat atenent al que diu la normativa. Al debat s'està distorsionant a l'opinió pública en aquest aspecte i en d'altres.
La moderadora pregunta a la persona que defensa al col·lectiu dels ciclistes: "[...]Vostès perquè no acaben de complir totes les normatives?[...]", després afegeix: "[...]una gran infracció és anar en contradirecció[...]".
Les normatives no les compleixen les persones incíviques, ja siguin vianants, ciclistes, motoristes, etc. Qui es mal educat anant en bicicleta, també ho és quan actua com a vianant. L'incompliment d'una norma no és una qüestió d'un col·lectiu sino més aviat quelcom a títol personal.
Anar en sentit contrari no sempre és una infracció del codi de circulació, per exemple, a Barcelona es pot circular (i molta gent no hi sap) en sentit contrari en carrers amb prioritat invertida (Article 14 de l'Ordenança).
La moderadora cita l'exemple d'un ciclista que va 'envestir' a Rafa Nadal i les conseqüències van ser una lesió del tenista. No entenc quin sentit té aquest comentari al debat ja que jo també puc dir que un treballador d'una universitat d'Andalusia va atropellar amb el seu vehicle de 4 rodes a dos germans ciclistes professionals del desaparegut equip Kelme. Es tracta dels germans Otxoa. un d'ells va morir i l'altre ha quedat amb seqüeles de per vida.
La moderadora, referint-se a la persona que defensa els ciclistes, cita: "[...]Vostès es permeten el luxe de ser més reincidents en la violació de la normativa[...]".
Aquest comentari em fa pensar que la moderadora en comptes de moderar, forma part del debat. Aquesta afirmació és una percepció subjectiva que té ella, doncs, està generalitzant al referir-se als ciclistes en general.
M'agradaria saber en que es basa per dir que una persona que es desplaça en bicicleta, violi o infringeixi les normes. Em sembla una acusació gratuïta molt greu i, a més, utilitzant un mitjà de comunicació d'àmbit general.
El representant de la moto diu algo semblant a això (aquí no ho cito textualment): "[...]La moto ha de passar un exàmen per conèixer una normativa i la bici no[...]".
La bicicleta, tot i que és un vehicle, es diferència de la resta de vehicles perquè la propulsió la realitza el conductor (excepte les elèctriques). Per aquest motiu no genera els mateixos riscs que la resta de vehicles (acceleració, frenada, velocitat punta, etc).
El fet que, per conduïr aquest vehicle (la bici), no sigui preceptiu l'obtenció d'un permís per a la seva utilització, no eximeix en cap cas al conductor del compliment de les seves normatives.
No es necessàri superar cap prova, pel mateix motiu que un vianant no passa cap prova per fer la deambulació pels carrers, tot i que també existeix una normativa per caminar a Barcelona, per exemple a l'article 5 es cita que els vianants han de fer la deambulació preferentment pel costat dret de la vorera.
Així doncs, si una persona que condueix una bicicleta és declarat culpable de produïr danys a persones o a bens és responsable dels fets tot i no tenir cap carnet. El mateix succeiria si un vianant generés danys.
miércoles, 29 de septiembre de 2010
TREN +BICI, LA SNCF UN EXEMPLE A SEGUIR - TREN + BICI, LA SNCF UN EJEMPLO A SEGUIR
SNCF
Sempre havia sentit a dir la llegenda urbana sobre que els ciutadans pagàvem impostos ja que així era la manera de poder rebre de les administracions uns bons serveis públics: sanitat, educació, comunicacions...
Aquesta afirmació, l’he entès perfectament en un país que no és el meu. Concretament, ho he pogut comprovar viatjant amb la SNCF, un servei ferroviari que és públic , de qualitat i que s’acosta a l’excel•lència.
Amb la SNCF tot es molt senzill, començant per comprar un bitllet, ja que només hi ha una única cua per a l’accés a les diferents guixetes i que, està delimitada per unes baranes que només permeten l’accés per un únic lloc, la qual cosa evita conflictes sobre el torn d’espera amb els altres usuaris. A més, es garanteix la confidencialitat en el moment en que un viatger es dirigeix a la persona que dispensa els bitllets.
Des d’una única guixeta es pot programar un viatge amb diferents transbordaments cosa que evita haver de fer noves esperes de torn en d’altres estacions. Viatjar amb una bicicleta es quelcom normal i tots els trens estan preparats per al seu transport. Al preguntar si es pot viatjar amb bicicleta, la resposta es sempre la mateixa “ne pas problem”.
Les estacions disposen a totes les andanes de persones de la SNCF degudament uniformades i identificades a les quals et pots dirigir per a qualsevol consulta.
Quan un tren arriba a una estació, una persona de la SNCF degudament uniformada i identificada baixa del tren i està a disposició dels usuaris.
Fins que no pugen i baixen els últims viatgers, ell es manté a l’andana i, tot seguit, fa un senyal acústic amb un xiulet tornant a pujar al tren per prosseguir el viatge.
Les persones amb discapacitat i/o amb edat avançada, disposen a cada estació de persones que les acompanyen des del vestíbul i els hi porten l’equipatge fins al seient del tren. Mentre això succeeix, se’ls hi pregunta quina es la seva destinació per tal que, en arribar, estigui preparada una persona per tal de realitzar el procés invers.
Quan un viatger es troba a l’andana mentre espera l’arribada del tren, pot saber en tot moment quina serà la disposició dels diferents vagons per tal de facilitar la seva ubicació al llarg de l’estació. Això es pot saber per uns panells on apareix quina és la composició dels trens i també perquè, cada pocs metres de l’andana, hi ha marcades lletres i en els panells informatius de les estacions, on s’informa dels trens que han d’arribar, quedant especificat entre quines lletres estarà ubicat el tren.
Si per algun motiu, no es pot comprar el bitllet a la guixeta, no hi ha possibilitat d’engany. Només cal dirigir-se a la persona identificada que baixa del tren i se li ha de dir que no t’ha donat temps a comprar el bitllet. Aleshores, el responsable del tren et permet pujar i t’informa que un cop el tren iniciï el trajecte, ell mateix et dispensarà el bitllet.
Quan hi ha treballs de manteniment i/o millora en determinades línies de tren, l’usuari pot saber amb antelació , quines seran les afectacions, en quins dies i horaris es produiran i quines seran les possibles alternatives al servei afectat. Això s’informa als vestíbuls de les estacions i també a través de la plana web de la SNCF.
Si un viatger no està assabentat d’afectacions en el servei, és aleshores la persona de la guixeta qui informa del succés i l’assessora per tal d’obtenir la millor alternativa per arribar a la seva destinació.
Una de les normatives de la SNCF és la que obliga als viatgers a etiquetar els equipatges amb les seves dades personals.
Totes les estacions estan preparades per atendre a persones que puguin patir alguna incidència mèdica. En la majoria, hi ha aparells desfibril•ladors, uns instruments mèdics més senzills d’utilitzar del que la gent es pensa, però que en cas necessari, pot salvar la vida d’una persona.
Per les instal•lacions de la SNCF hi ha constantment gendarmeria patrullant a peu, que és la policia oficial de França. Això independentment dels serveis de videovigilància. Per tot això, moure’s per les estacions, es pot fer amb una gran sensació de seguretat i confort.
Les persones que estan oferint serveis als usuaris (llocs d’informació, punts de venta a les guixetes, etc) són conscients que estan oferint un servei públic a la població i acostumen a atendre amb un somriure i generalment es mostren amables i servicials.
A les instal•lacions de la SNCF hi ha puntualitat del servei de trens i està tot molt net.
Plana web de Conbici que reclama poder transportar les bicis als trens de la RENFE:
http://www.conbici.org/bicisaltren/
SNCF
Siempre había oído la leyenda urbana acerca que los ciudadanos pagábamos impuestos ya que esta era la forma de poder recibir de las administraciones unos buenos servicios públicos: sanidad, educación, comunicaciones…
Esta afirmación la he entendido perfectamente en un país que no es el mío. Concretamente, lo he podido comprobar con la SNCF, un servicio ferroviario que es público, de calidad y que se acerca a la excelencia.
Con la SNCF todo es muy sencillo, empezando por comprar un billete ya que hay una única cola para acceder a las diferentes taquillas y que está delimitada por unas barandas que solo permiten el acceso por un único sitio, con lo que se evitan conflictos con los otros usuarios acerca del turno de espera. Además, se garantiza la confidencialidad en el momento en que un viajero se dirige a la persona que dispensa los billetes.
Desde una única taquilla se puede programar un viaje con diferentes transbordos con lo que se evita tener que hacer nuevas esperas en otras estaciones.
Viajar con bicicleta es algo normal y todos los trenes están preparados para su transporte. Cuando se pregunta si se puede viajar con bicicleta, la respuesta siempre es la misma: ‘ne pas problem’.
Las estaciones disponen en todos los andenes de personas de la SNCF debidamente uniformadas e identificadas a las cuales te puedes dirigir para cualquier consulta.
Cuando un tren llega a una estación, una persona de la SNCF debidamente uniformada e identificada baja del tren y está a disposición de los usuarios. Hasta que no suben y bajan los últimos viajeros, él se mantiene en el andén y, seguidamente, realiza una señal acústica con un silbato volviendo después a subir al tren para proseguir el viaje.
Las personas con discapacidad y/o edad avanzada, disponen en cada estación de personas que las acompañan desde el vestíbulo y les llevan el equipaje hasta el asiento del tren. Mientras esto sucede, se les pregunta cual es su destinación con la finalidad de que, cuando lleguen, esté preparada una persona para realizar el proceso inverso.
Cuando un viajero se encuentra en el andén mientras espera la llegada del tren, puede saber en todo momento cual será la disposición de los diferentes vagones y así facilitar su ubicación a lo largo de la estación. Esto se puede saber por unos paneles donde aparece cual es la composición de los trenes y también porque, cada pocos metros del andén, hay marcadas letras y en los paneles informativos de las estaciones donde se informa de los trenes que han de llegar, queda especificado entre qué letras estará ubicado el tren.
Si por algún motivo, no se puede comprar el billete en la taquilla, no hay posibilidad de engaño. El usuario únicamente tiene que dirigirse a la persona identificada que baja del tren y se le ha de comunicar que no se ha tenido tiempo de comprar el billete. En ese momento, el responsable del tren permite el acceso al convoy e informa que una vez se inicie el trayecto, él mismo dispensará de forma manual el mismo.
Cuando hay trabajos de mantenimiento y/o mejora en determinadas líneas de tren, el usuario puede saber con antelación, cuales serán las afectaciones, en qué días y horarios se producirán y cuales serán las posibles alternativas al servicio afectado. Esto se informa en los vestíbulos de las estaciones y también a través de la página web de la SNCF.
Si un viajero no está enterado de afectaciones en el servicio, es entonces la persona de la taquilla quien informa del suceso y lo asesora con el fin de obtener la mejor alternativa para llegar a su destinación.
Una de las normativas de la SNCF es la que obliga a los viajeros a etiquetar los equipajes con sus datos personales.
Todas las estaciones están preparadas para atender a personas que puedan sufrir alguna incidencia médica. En la mayoría, hay aparatos desfibriladores, unos instrumentos médicos mas sencillos de utilizar de lo que la gente se piensa, pero que en caso necesario, puede salvar la vida de una persona.
Por las instalaciones de la SNCF hay constantemente gendarmería patrullando a pie, que es la policía oficial de Francia. Esto es independiente de los servicios de videovigilancia. Por todo lo expuesto, moverse por las estaciones, se puede realizar con una gran sensación de seguridad y confort.
Las personas que están ofreciendo servicios a los usuarios (lugares de información, puntos de venta en las taquillas, etc.) son conscientes que están ofreciendo un servicio público a la población y acostumbran a atender con una sonrisa. Generalmente se muestran amables y serviciales.
En las instalaciones de la SNCF hay puntualidad del servicio de trenes y está todo muy limpio.
Página web de Conbici que reclama poder transportar las bicis a los trenes de la RENFE:
http://www.conbici.org/bicisaltren/
<<<>>>>
La bicicleta té el seu espai a dins el tren/La bicicleta tiene su espacio dentro del tren :
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqihq
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z3c2
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z26a
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyll
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29y7p8
Desfibril•lador a l’estació de Narbonne/Desfibrilador en la estación de Narbonne:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqif0
Una sola cua per a totes les guixetes/Un único turno de espera para acceder a las diferentes taquillas:
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z17l
<<>>
Panell de la composició dels trens/Panel de la composición de los trenes:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqiag
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z2da
Ubicació del tren entre les lletres marcades a l’andana/Ubicación del tren entre las letras marcadas en el andén:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqilo
Composició del tren al llarg de l’andana: Via 2 i lletra “U”, més al fons, lletra “V”/Composición del tren a lo largo del andén: Vía 2 y letra “U”, mas al fondo, letra “V”:
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z1qf
Via B i secció de l’andana “U”/Vía B y sección del andén “U”
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyvj
<<>>>
Sempre havia sentit a dir la llegenda urbana sobre que els ciutadans pagàvem impostos ja que així era la manera de poder rebre de les administracions uns bons serveis públics: sanitat, educació, comunicacions...
Aquesta afirmació, l’he entès perfectament en un país que no és el meu. Concretament, ho he pogut comprovar viatjant amb la SNCF, un servei ferroviari que és públic , de qualitat i que s’acosta a l’excel•lència.
Amb la SNCF tot es molt senzill, començant per comprar un bitllet, ja que només hi ha una única cua per a l’accés a les diferents guixetes i que, està delimitada per unes baranes que només permeten l’accés per un únic lloc, la qual cosa evita conflictes sobre el torn d’espera amb els altres usuaris. A més, es garanteix la confidencialitat en el moment en que un viatger es dirigeix a la persona que dispensa els bitllets.
Des d’una única guixeta es pot programar un viatge amb diferents transbordaments cosa que evita haver de fer noves esperes de torn en d’altres estacions. Viatjar amb una bicicleta es quelcom normal i tots els trens estan preparats per al seu transport. Al preguntar si es pot viatjar amb bicicleta, la resposta es sempre la mateixa “ne pas problem”.
Les estacions disposen a totes les andanes de persones de la SNCF degudament uniformades i identificades a les quals et pots dirigir per a qualsevol consulta.
Quan un tren arriba a una estació, una persona de la SNCF degudament uniformada i identificada baixa del tren i està a disposició dels usuaris.
Fins que no pugen i baixen els últims viatgers, ell es manté a l’andana i, tot seguit, fa un senyal acústic amb un xiulet tornant a pujar al tren per prosseguir el viatge.
Les persones amb discapacitat i/o amb edat avançada, disposen a cada estació de persones que les acompanyen des del vestíbul i els hi porten l’equipatge fins al seient del tren. Mentre això succeeix, se’ls hi pregunta quina es la seva destinació per tal que, en arribar, estigui preparada una persona per tal de realitzar el procés invers.
Quan un viatger es troba a l’andana mentre espera l’arribada del tren, pot saber en tot moment quina serà la disposició dels diferents vagons per tal de facilitar la seva ubicació al llarg de l’estació. Això es pot saber per uns panells on apareix quina és la composició dels trens i també perquè, cada pocs metres de l’andana, hi ha marcades lletres i en els panells informatius de les estacions, on s’informa dels trens que han d’arribar, quedant especificat entre quines lletres estarà ubicat el tren.
Si per algun motiu, no es pot comprar el bitllet a la guixeta, no hi ha possibilitat d’engany. Només cal dirigir-se a la persona identificada que baixa del tren i se li ha de dir que no t’ha donat temps a comprar el bitllet. Aleshores, el responsable del tren et permet pujar i t’informa que un cop el tren iniciï el trajecte, ell mateix et dispensarà el bitllet.
Quan hi ha treballs de manteniment i/o millora en determinades línies de tren, l’usuari pot saber amb antelació , quines seran les afectacions, en quins dies i horaris es produiran i quines seran les possibles alternatives al servei afectat. Això s’informa als vestíbuls de les estacions i també a través de la plana web de la SNCF.
Si un viatger no està assabentat d’afectacions en el servei, és aleshores la persona de la guixeta qui informa del succés i l’assessora per tal d’obtenir la millor alternativa per arribar a la seva destinació.
Una de les normatives de la SNCF és la que obliga als viatgers a etiquetar els equipatges amb les seves dades personals.
Totes les estacions estan preparades per atendre a persones que puguin patir alguna incidència mèdica. En la majoria, hi ha aparells desfibril•ladors, uns instruments mèdics més senzills d’utilitzar del que la gent es pensa, però que en cas necessari, pot salvar la vida d’una persona.
Per les instal•lacions de la SNCF hi ha constantment gendarmeria patrullant a peu, que és la policia oficial de França. Això independentment dels serveis de videovigilància. Per tot això, moure’s per les estacions, es pot fer amb una gran sensació de seguretat i confort.
Les persones que estan oferint serveis als usuaris (llocs d’informació, punts de venta a les guixetes, etc) són conscients que estan oferint un servei públic a la població i acostumen a atendre amb un somriure i generalment es mostren amables i servicials.
A les instal•lacions de la SNCF hi ha puntualitat del servei de trens i està tot molt net.
Plana web de Conbici que reclama poder transportar les bicis als trens de la RENFE:
http://www.conbici.org/bicisaltren/
SNCF
Siempre había oído la leyenda urbana acerca que los ciudadanos pagábamos impuestos ya que esta era la forma de poder recibir de las administraciones unos buenos servicios públicos: sanidad, educación, comunicaciones…
Esta afirmación la he entendido perfectamente en un país que no es el mío. Concretamente, lo he podido comprobar con la SNCF, un servicio ferroviario que es público, de calidad y que se acerca a la excelencia.
Con la SNCF todo es muy sencillo, empezando por comprar un billete ya que hay una única cola para acceder a las diferentes taquillas y que está delimitada por unas barandas que solo permiten el acceso por un único sitio, con lo que se evitan conflictos con los otros usuarios acerca del turno de espera. Además, se garantiza la confidencialidad en el momento en que un viajero se dirige a la persona que dispensa los billetes.
Desde una única taquilla se puede programar un viaje con diferentes transbordos con lo que se evita tener que hacer nuevas esperas en otras estaciones.
Viajar con bicicleta es algo normal y todos los trenes están preparados para su transporte. Cuando se pregunta si se puede viajar con bicicleta, la respuesta siempre es la misma: ‘ne pas problem’.
Las estaciones disponen en todos los andenes de personas de la SNCF debidamente uniformadas e identificadas a las cuales te puedes dirigir para cualquier consulta.
Cuando un tren llega a una estación, una persona de la SNCF debidamente uniformada e identificada baja del tren y está a disposición de los usuarios. Hasta que no suben y bajan los últimos viajeros, él se mantiene en el andén y, seguidamente, realiza una señal acústica con un silbato volviendo después a subir al tren para proseguir el viaje.
Las personas con discapacidad y/o edad avanzada, disponen en cada estación de personas que las acompañan desde el vestíbulo y les llevan el equipaje hasta el asiento del tren. Mientras esto sucede, se les pregunta cual es su destinación con la finalidad de que, cuando lleguen, esté preparada una persona para realizar el proceso inverso.
Cuando un viajero se encuentra en el andén mientras espera la llegada del tren, puede saber en todo momento cual será la disposición de los diferentes vagones y así facilitar su ubicación a lo largo de la estación. Esto se puede saber por unos paneles donde aparece cual es la composición de los trenes y también porque, cada pocos metros del andén, hay marcadas letras y en los paneles informativos de las estaciones donde se informa de los trenes que han de llegar, queda especificado entre qué letras estará ubicado el tren.
Si por algún motivo, no se puede comprar el billete en la taquilla, no hay posibilidad de engaño. El usuario únicamente tiene que dirigirse a la persona identificada que baja del tren y se le ha de comunicar que no se ha tenido tiempo de comprar el billete. En ese momento, el responsable del tren permite el acceso al convoy e informa que una vez se inicie el trayecto, él mismo dispensará de forma manual el mismo.
Cuando hay trabajos de mantenimiento y/o mejora en determinadas líneas de tren, el usuario puede saber con antelación, cuales serán las afectaciones, en qué días y horarios se producirán y cuales serán las posibles alternativas al servicio afectado. Esto se informa en los vestíbulos de las estaciones y también a través de la página web de la SNCF.
Si un viajero no está enterado de afectaciones en el servicio, es entonces la persona de la taquilla quien informa del suceso y lo asesora con el fin de obtener la mejor alternativa para llegar a su destinación.
Una de las normativas de la SNCF es la que obliga a los viajeros a etiquetar los equipajes con sus datos personales.
Todas las estaciones están preparadas para atender a personas que puedan sufrir alguna incidencia médica. En la mayoría, hay aparatos desfibriladores, unos instrumentos médicos mas sencillos de utilizar de lo que la gente se piensa, pero que en caso necesario, puede salvar la vida de una persona.
Por las instalaciones de la SNCF hay constantemente gendarmería patrullando a pie, que es la policía oficial de Francia. Esto es independiente de los servicios de videovigilancia. Por todo lo expuesto, moverse por las estaciones, se puede realizar con una gran sensación de seguridad y confort.
Las personas que están ofreciendo servicios a los usuarios (lugares de información, puntos de venta en las taquillas, etc.) son conscientes que están ofreciendo un servicio público a la población y acostumbran a atender con una sonrisa. Generalmente se muestran amables y serviciales.
En las instalaciones de la SNCF hay puntualidad del servicio de trenes y está todo muy limpio.
Página web de Conbici que reclama poder transportar las bicis a los trenes de la RENFE:
http://www.conbici.org/bicisaltren/
<<<>>>>
La bicicleta té el seu espai a dins el tren/La bicicleta tiene su espacio dentro del tren :
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqihq
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z26a
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyll
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29y7p8
Desfibril•lador a l’estació de Narbonne/Desfibrilador en la estación de Narbonne:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqif0
Una sola cua per a totes les guixetes/Un único turno de espera para acceder a las diferentes taquillas:
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z17l
<<>>
Panell de la composició dels trens/Panel de la composición de los trenes:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqiag
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z2da
Ubicació del tren entre les lletres marcades a l’andana/Ubicación del tren entre las letras marcadas en el andén:
http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqilo
Composició del tren al llarg de l’andana: Via 2 i lletra “U”, més al fons, lletra “V”/Composición del tren a lo largo del andén: Vía 2 y letra “U”, mas al fondo, letra “V”:
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z1qf
Via B i secció de l’andana “U”/Vía B y sección del andén “U”
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyvj
CARTA DEL LECTOR (20 minutos ed Barcelona- dilluns 27/09/2010)
LAS MULTAS A LOS CICLISTAS INCÍVICOS
Acabo de leer que la Guàrdia Urbana de Barcelona lleva puestas, en lo que llevamos de año, 1.848 multas a ciclistas. Es que me pongo a reír y no paro. ¿Alguien ha visto alguna vez poner una multa a un ciclista? Vivo al lado de la Rambla de Catalunya, por donde las bicicletas tienen prohibido circular, y nunca he visto ninguna patrulla ni nadie que controle. Eso sí, bicicletas circulando, un montón. Si estas multas fueran verdad, vería patrullas. ¿No será que queda muy bien decir que también multan a sus usuarios del Bicing de cara a la galería? No me lo creo, aunque luego alguien del departamento me diga que es verdad. J.S.
Es pot veure la carta a la versió pdf del diari 20 minutos de l'edició de Barcelona que correspon al dilluns 27 de setembre de 2010 (a la plana 17 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_27_09_10.pdf
<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Fa més de 15 anys que circulo en sentit ascendent per la Rambla de Catalunya compartint espai amb la resta de vehicles i no he vist mai cap senyal de prohibició de bicicletes a la Rambla de Catalunya.
Sí que és cert, que alguns cops s’ha tallat el trànsit en situacions puntuals, p ex: la Cursa del Corte Inglés que passa pel carrer d’Aragó o quan s’ha fet algun tipus d’obres.
L’home que ha escrit la carta demana que les bicicletes que circulin per la Rambla de Catalunya siguin multades i titlla d’incívics als que circulen en bicicleta per la Rambla de Catalunya.
El diari en qüestió, no només ha permès la publicació d’aquest escrit sinó que a més ha ressaltat la carta en negreta respecte de les altres....
<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Dies després, no gaires més, jo vaig escriure una carta de rèplica que no va ser publicada, però a l'autor de l'escrit, sí que li van publicar una altra carta on es queixa de diferents coses, d'entre les quals, torna a citar als ciclistes.
CONTROLAR LAS ESTATUAS DE LA RAMBLA
Leo con estupefacción que el Ayuntamiento de Barcelona va a controlar las estatuas de la Rambla. Esta visto que lo quieren controlar todo. Van a vigilar a todo aquel que se pasa todo un día haciendo la estatua para solaz de los turistas.
Pero, en cambio, son incapaces de poner el ojo a los trileros que llenan la Rambla, los carteristas que denigran esta ciudad y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana. Claro, esto es mucho más fácil. Y si alguien critica a este consistorio, ellos nunca hacen nada mal hecho.
Queman un coche el 29-S, se lo lleva la grúa y, encima, le multan. Los taxistas se quejan de que son demasiados pero, ¿quién les da la licencia? Creo que empieza a ser hora de que reconozcan sus multiples errores y que paguen por ello, ya que son funcionarios y nosotros les pagamos sus magníficos sueldos con el único fin de que nos hagan una vida mejor, ¿o no?. J.S.
Podeu trobar aquesta carta a la versió digital en pdf del divendres 8 d'octubre de 2010 (a la plana 14 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/10/BARC_08_10_10.pdf
<<<<>>>>
Cita textualment: "[...]Y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana.[...]".
Altre cop carregant les ires cap a un col·lectiu senser.
He fet un video on es pot veure que circular amb bicicleta per la Rambla de Catalunya no està prohibit:
Acabo de leer que la Guàrdia Urbana de Barcelona lleva puestas, en lo que llevamos de año, 1.848 multas a ciclistas. Es que me pongo a reír y no paro. ¿Alguien ha visto alguna vez poner una multa a un ciclista? Vivo al lado de la Rambla de Catalunya, por donde las bicicletas tienen prohibido circular, y nunca he visto ninguna patrulla ni nadie que controle. Eso sí, bicicletas circulando, un montón. Si estas multas fueran verdad, vería patrullas. ¿No será que queda muy bien decir que también multan a sus usuarios del Bicing de cara a la galería? No me lo creo, aunque luego alguien del departamento me diga que es verdad. J.S.
Es pot veure la carta a la versió pdf del diari 20 minutos de l'edició de Barcelona que correspon al dilluns 27 de setembre de 2010 (a la plana 17 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_27_09_10.pdf
<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Fa més de 15 anys que circulo en sentit ascendent per la Rambla de Catalunya compartint espai amb la resta de vehicles i no he vist mai cap senyal de prohibició de bicicletes a la Rambla de Catalunya.
Sí que és cert, que alguns cops s’ha tallat el trànsit en situacions puntuals, p ex: la Cursa del Corte Inglés que passa pel carrer d’Aragó o quan s’ha fet algun tipus d’obres.
L’home que ha escrit la carta demana que les bicicletes que circulin per la Rambla de Catalunya siguin multades i titlla d’incívics als que circulen en bicicleta per la Rambla de Catalunya.
El diari en qüestió, no només ha permès la publicació d’aquest escrit sinó que a més ha ressaltat la carta en negreta respecte de les altres....
<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Dies després, no gaires més, jo vaig escriure una carta de rèplica que no va ser publicada, però a l'autor de l'escrit, sí que li van publicar una altra carta on es queixa de diferents coses, d'entre les quals, torna a citar als ciclistes.
CONTROLAR LAS ESTATUAS DE LA RAMBLA
Leo con estupefacción que el Ayuntamiento de Barcelona va a controlar las estatuas de la Rambla. Esta visto que lo quieren controlar todo. Van a vigilar a todo aquel que se pasa todo un día haciendo la estatua para solaz de los turistas.
Pero, en cambio, son incapaces de poner el ojo a los trileros que llenan la Rambla, los carteristas que denigran esta ciudad y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana. Claro, esto es mucho más fácil. Y si alguien critica a este consistorio, ellos nunca hacen nada mal hecho.
Queman un coche el 29-S, se lo lleva la grúa y, encima, le multan. Los taxistas se quejan de que son demasiados pero, ¿quién les da la licencia? Creo que empieza a ser hora de que reconozcan sus multiples errores y que paguen por ello, ya que son funcionarios y nosotros les pagamos sus magníficos sueldos con el único fin de que nos hagan una vida mejor, ¿o no?. J.S.
Podeu trobar aquesta carta a la versió digital en pdf del divendres 8 d'octubre de 2010 (a la plana 14 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/10/BARC_08_10_10.pdf
<<<<>>>>
Cita textualment: "[...]Y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana.[...]".
Altre cop carregant les ires cap a un col·lectiu senser.
He fet un video on es pot veure que circular amb bicicleta per la Rambla de Catalunya no està prohibit:
El mateix video al canal youtube:
martes, 14 de septiembre de 2010
CARTA DEL LECTOR (20 minutos dimecres 08/09/2010)
Problemas con los ciclistas
Desde hace dos años uso una motocicleta para desplazarme por Barcelona.
El otro día, después de dejar a mi pareja enfrente de su trabajo, tomé la calle Provença para atravesar Passeig de Gràcia y bajar por el lateral hacia Consell de Cent. Al llegar a Aragó, hay una parada de Bicing.
Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo. En ese instante,de la parada salió un ciclista en dirección contraria.
Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira.Yo pregunto: en el caso de accidente, ¿el usuario de Bicing que ha infringido las normasde circulación tiene segurode accidentes a terceros,
como mínimo, o tendría que indemnizarme él de su bolsillo?
En la era de la informática, ¿tan difícil es que el sistema del Bicing esté conectado con la Guàrdia Urbana para que puedan imponer las multas a los cientos de usuario que infringen las normas de circulación? Si yo actuase de la misma forma, al llegar el mediodía, debería dejar aparcada mi motocicleta, porque me habrían retirado todos los puntos del carné de conducir.
Señores del Ayuntamiento: las bicicletas también son vehículos sobre ruedas y, como el resto de los vehículos que circulan por nuestra ciudad, deben respetar las normas del Código de Circulación a las buenas o a las malas. R.M.
20 minutos (edició Barcelona, dimecres 8 de setembre de 2010).
Es pot trobar a l'edició digital amb el següent enllaç (a la plana 11):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_08_09_10.pdf
<<<>>>>>
No s'entèn el sentit que té publicar aquesta carta, doncs a Barcelona les incidències amb els usuaris de la via pública son constants: motos circulant per les voreres, vianants creuant per llocs prohibits, ciclistes saltant-se els senyals semaforics, gossos sense lligar pels seus propietaris, vessament de líquits i altres substancies desde les façanes dels edificis cap a la via pública...
Podríem escriure cada dia una carta. l'Arrel del problema es diu falta de civisme. A Suïssa, per exemple, la clau és la convivència, el respecte a l'altre...
El que m'ha molestat d'aquesta carta és que l'autor de la mateixa, descriu una situació conflictiva amb un ciclista després que ell hagi comès una infracció de trànsit, tenint en compte del que es desprèn del que ell ha escrit: "[...]Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo [...]".
l'Autor de l'escrit, demana que es compleixi el codi de circulació i ell no el compleix perquè el correcte hauria sigut haver-se quedat aturat amb la seva moto darrera del vehicle precedent i en cap cas rebassar (que no adelantar com diu ell) als vehicles que estaven aturats al semàfor.
Cita també, que fa dos anys que està circulant amb moto, és a dir, que molta experiència no té...
És contradictori citar: "[...]iba adelantando, a baja velocidad[...]" i una mica més endavant escriure:"[...]Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira[...]". Si se circula a baixa velocitat, és disposa de major temps de reacció i de frenada per respondre a qualsevol incident.
A Barcelona, en determinats casos, està permeda la circulació de bicicletes en sentit contrari (i no en direcció contraria com diu l'autor) (Art. 14 de l'Ordenança que regula la circulació de vehicles i vianants a Barcelona).
Les bicicletes, si bé són vehícles, no tenen les mateixes particularitats que la resta de vehicles a motor. La principal diferència es que la propulsió la realitza el propi conductor (a excepció de les bicicletes elèctriques). Aquest motiu i altres (pes del vehicle, velocitat a la que arriba, acceleració, frenada, etc), són els que determinen que no sigui obligada una assegurança, ja que no genera els mateixos riscos que altres vehicles que poden arribar a velocitats de per exemple 120 Qm/h. Tot i així, alguns ciclistes, tenen contractada un pòlissa de responsabilitat civil. També la majoria de pòlises de llar, porten com a cobertura la responsabilitat civil en la circulació de bicicletes.
En cas d'accident, el primer que cal demostrar-se és qui o quins en són els responsables del mateix. Si el culpable és el conductor de la bicicleta, haurà de pagar els danys l'assegurança, si es que la té contractada o, en cas de no tenir-ne ho ha de pagar la persona física. Així de fàcil. Si no té possibilitat de pagar pot declar-se insolvent i se segueixen els procediments d'embargament, etc que se segueixen en qualsevol procediment d'impagament.
Desde hace dos años uso una motocicleta para desplazarme por Barcelona.
El otro día, después de dejar a mi pareja enfrente de su trabajo, tomé la calle Provença para atravesar Passeig de Gràcia y bajar por el lateral hacia Consell de Cent. Al llegar a Aragó, hay una parada de Bicing.
Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo. En ese instante,de la parada salió un ciclista en dirección contraria.
Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira.Yo pregunto: en el caso de accidente, ¿el usuario de Bicing que ha infringido las normasde circulación tiene segurode accidentes a terceros,
como mínimo, o tendría que indemnizarme él de su bolsillo?
En la era de la informática, ¿tan difícil es que el sistema del Bicing esté conectado con la Guàrdia Urbana para que puedan imponer las multas a los cientos de usuario que infringen las normas de circulación? Si yo actuase de la misma forma, al llegar el mediodía, debería dejar aparcada mi motocicleta, porque me habrían retirado todos los puntos del carné de conducir.
Señores del Ayuntamiento: las bicicletas también son vehículos sobre ruedas y, como el resto de los vehículos que circulan por nuestra ciudad, deben respetar las normas del Código de Circulación a las buenas o a las malas. R.M.
20 minutos (edició Barcelona, dimecres 8 de setembre de 2010).
Es pot trobar a l'edició digital amb el següent enllaç (a la plana 11):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_08_09_10.pdf
<<<>>>>>
No s'entèn el sentit que té publicar aquesta carta, doncs a Barcelona les incidències amb els usuaris de la via pública son constants: motos circulant per les voreres, vianants creuant per llocs prohibits, ciclistes saltant-se els senyals semaforics, gossos sense lligar pels seus propietaris, vessament de líquits i altres substancies desde les façanes dels edificis cap a la via pública...
Podríem escriure cada dia una carta. l'Arrel del problema es diu falta de civisme. A Suïssa, per exemple, la clau és la convivència, el respecte a l'altre...
El que m'ha molestat d'aquesta carta és que l'autor de la mateixa, descriu una situació conflictiva amb un ciclista després que ell hagi comès una infracció de trànsit, tenint en compte del que es desprèn del que ell ha escrit: "[...]Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo [...]".
l'Autor de l'escrit, demana que es compleixi el codi de circulació i ell no el compleix perquè el correcte hauria sigut haver-se quedat aturat amb la seva moto darrera del vehicle precedent i en cap cas rebassar (que no adelantar com diu ell) als vehicles que estaven aturats al semàfor.
Cita també, que fa dos anys que està circulant amb moto, és a dir, que molta experiència no té...
És contradictori citar: "[...]iba adelantando, a baja velocidad[...]" i una mica més endavant escriure:"[...]Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira[...]". Si se circula a baixa velocitat, és disposa de major temps de reacció i de frenada per respondre a qualsevol incident.
A Barcelona, en determinats casos, està permeda la circulació de bicicletes en sentit contrari (i no en direcció contraria com diu l'autor) (Art. 14 de l'Ordenança que regula la circulació de vehicles i vianants a Barcelona).
Les bicicletes, si bé són vehícles, no tenen les mateixes particularitats que la resta de vehicles a motor. La principal diferència es que la propulsió la realitza el propi conductor (a excepció de les bicicletes elèctriques). Aquest motiu i altres (pes del vehicle, velocitat a la que arriba, acceleració, frenada, etc), són els que determinen que no sigui obligada una assegurança, ja que no genera els mateixos riscos que altres vehicles que poden arribar a velocitats de per exemple 120 Qm/h. Tot i així, alguns ciclistes, tenen contractada un pòlissa de responsabilitat civil. També la majoria de pòlises de llar, porten com a cobertura la responsabilitat civil en la circulació de bicicletes.
En cas d'accident, el primer que cal demostrar-se és qui o quins en són els responsables del mateix. Si el culpable és el conductor de la bicicleta, haurà de pagar els danys l'assegurança, si es que la té contractada o, en cas de no tenir-ne ho ha de pagar la persona física. Així de fàcil. Si no té possibilitat de pagar pot declar-se insolvent i se segueixen els procediments d'embargament, etc que se segueixen en qualsevol procediment d'impagament.
PER PUBLICITAR UN ALIMENT, CAL INCOMPLIR LES NORMES DE TRÀNSIT?
Una marca alimentària que fa 75 anys, ha decidit celebrar-ho amb un annunci emès a televisió en el que apareixen la figura d'un avi que va explicant al seu nét les vivències de tota la seva existència.
Van apareixent diferents imatges de la ciutat de Barcelona fins que en un moment donat, es poden veure l'avi i el nét agafats de la mà caminant pel carril-bici de l'avinguda Diagonal.
No cal recordar l'Ordenança de circulació de vehicles i vianants de Barcelona on queda ben clar la prohibició de romandre i caminar pels carrils-bici i que només es pot creuar els carrils bici pels llocs degudament senyalitzats.
És necessari per publicitar un aliment mostrar imatges contràries al marc normatiu legal vigent?
Per anunciar un producte, és lícit i vàlid fer servir qualsevol tipus d'imatges?. Per exemple:
Seria correcte que una marca de cordatges s'anunciés fent servir una persona penjada pel coll d'un arbre?.
Qualsevol anunci es pot emetre sense passar prèviament un control?
Quina es la funció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)?
Aquest és l'anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=CKLpu4YgpoE
Van apareixent diferents imatges de la ciutat de Barcelona fins que en un moment donat, es poden veure l'avi i el nét agafats de la mà caminant pel carril-bici de l'avinguda Diagonal.
No cal recordar l'Ordenança de circulació de vehicles i vianants de Barcelona on queda ben clar la prohibició de romandre i caminar pels carrils-bici i que només es pot creuar els carrils bici pels llocs degudament senyalitzats.
És necessari per publicitar un aliment mostrar imatges contràries al marc normatiu legal vigent?
Per anunciar un producte, és lícit i vàlid fer servir qualsevol tipus d'imatges?. Per exemple:
Seria correcte que una marca de cordatges s'anunciés fent servir una persona penjada pel coll d'un arbre?.
Qualsevol anunci es pot emetre sense passar prèviament un control?
Quina es la funció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)?
Aquest és l'anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=CKLpu4YgpoE
viernes, 14 de mayo de 2010
CARTA DEL LECTOR 09/05/2010
Van apareixent com els rovellons.
Sembla que hi ha un acord entre alguns sectors de la premsa per anar publicant tot tipus d'informacions de desprestigi cap al sector de la bicicleta.
Ara és 20minutos qui permet la publicació d'una carta a un ciutadà tot i que es queixa d'una conducta que està permesa per la llei.
Aquest és l'enllaç:
http://www.20minutos.es/carta/700432/0/respeto/ciclistas/ciudad/
En cas que desaparegui l'enllaç, ho publico aquí:
<<>>
Carta de BarcelonaAl colectivo de ciclistas
Estoy acostumbrada a ver grupos de ciclistas por las carreteras. Ahora que el coche me es imprescindible para moverme, los sufro. Cada día me doy cuenta del incivismo de este colectivo. Antes les defendía (cuando mis padres protestaban) y ahora me doy cuenta que éstos son los que en muchos casos no respetan las normas de circulación. No siempre los ciclistas tienen la razón, en cuanto a que los conductores de coche no les respetamos. Por un lado, me encuentro, cada día soleado, grupos que tendrían que ir en fila india, pues no es así, van de dos en dos y he visto hasta de siete en siete ocupando toda la calzada. Evidentemente, esto impide a todos los conductores poder circular con normalidad.
En el caso de querer adelantarles, con línea discontinua, avisándolos con el claxon, me encuentro con actitudes descalificativas, como "mujer tenía que ser". Con esta carta, simplemente quiero que este colectivo, que tanto reivindican su derecho a circular, respeten las normas de circulación y el respeto hacia todos los que circulamos por las carreteras. Porque a veces las víctimas no solo son ellos, las víctimas podemos ser todos los que circulamos.
C.R.
<<>>
Totalment lamentable que una persona que està manifestant públicament que condueix, és a dir, que porta un vehicle per la via pública sota la seva responsabilitat i que en el mateix escrit reconeix que els ciclistes en molts casos no respecten les normes de circulació, fent referència a que es troba amb grups que van de dos en dos i, segons el que ella creu, hauríen d'anar en fila india.
No se quin qualificatiu posar a una persona que perd el seu temps a escriure una carta al diari per denunciar el comportament d'un col·lectiu d'usuaris, en aquests cas, els ciclistes, en la situació de conducció en paral·lel, quelcom que està permès pel codi de circulació.
Em sembla una falta de respecte molt gran, ja no només de cara al col·lectiu ciclista, sino també envers a les víctimes dels accidents de trànsit, doncs l'autora de la carta no hauria de conduïr un vehicle si no coneix les normes que regulen la seva pràctica.
BOE núm 283 divendres 26 de novembre de 1999
Llei 43/1999 de 25 de novembre sobre l'adaptació de les normes de circulació a la pràctica del ciclisme
Sembla que hi ha un acord entre alguns sectors de la premsa per anar publicant tot tipus d'informacions de desprestigi cap al sector de la bicicleta.
Ara és 20minutos qui permet la publicació d'una carta a un ciutadà tot i que es queixa d'una conducta que està permesa per la llei.
Aquest és l'enllaç:
http://www.20minutos.es/carta/700432/0/respeto/ciclistas/ciudad/
En cas que desaparegui l'enllaç, ho publico aquí:
<<>>
Carta de BarcelonaAl colectivo de ciclistas
Estoy acostumbrada a ver grupos de ciclistas por las carreteras. Ahora que el coche me es imprescindible para moverme, los sufro. Cada día me doy cuenta del incivismo de este colectivo. Antes les defendía (cuando mis padres protestaban) y ahora me doy cuenta que éstos son los que en muchos casos no respetan las normas de circulación. No siempre los ciclistas tienen la razón, en cuanto a que los conductores de coche no les respetamos. Por un lado, me encuentro, cada día soleado, grupos que tendrían que ir en fila india, pues no es así, van de dos en dos y he visto hasta de siete en siete ocupando toda la calzada. Evidentemente, esto impide a todos los conductores poder circular con normalidad.
En el caso de querer adelantarles, con línea discontinua, avisándolos con el claxon, me encuentro con actitudes descalificativas, como "mujer tenía que ser". Con esta carta, simplemente quiero que este colectivo, que tanto reivindican su derecho a circular, respeten las normas de circulación y el respeto hacia todos los que circulamos por las carreteras. Porque a veces las víctimas no solo son ellos, las víctimas podemos ser todos los que circulamos.
C.R.
<<>>
Totalment lamentable que una persona que està manifestant públicament que condueix, és a dir, que porta un vehicle per la via pública sota la seva responsabilitat i que en el mateix escrit reconeix que els ciclistes en molts casos no respecten les normes de circulació, fent referència a que es troba amb grups que van de dos en dos i, segons el que ella creu, hauríen d'anar en fila india.
No se quin qualificatiu posar a una persona que perd el seu temps a escriure una carta al diari per denunciar el comportament d'un col·lectiu d'usuaris, en aquests cas, els ciclistes, en la situació de conducció en paral·lel, quelcom que està permès pel codi de circulació.
Em sembla una falta de respecte molt gran, ja no només de cara al col·lectiu ciclista, sino també envers a les víctimes dels accidents de trànsit, doncs l'autora de la carta no hauria de conduïr un vehicle si no coneix les normes que regulen la seva pràctica.
BOE núm 283 divendres 26 de novembre de 1999
Llei 43/1999 de 25 de novembre sobre l'adaptació de les normes de circulació a la pràctica del ciclisme
Suscribirse a:
Entradas (Atom)