Ara és el diari Avui qui es postula en contra la Bicicleta. Aquest és l'enllaç de la noticia publicada el 09/05/2010:
http://paper.avui.cat/article/ciutats/190711/bicidrets/bicideures.html
En cas que l'enllaç es perdi, aquest és el text:
Quadern de ciutat
Bicidrets i bicideures
Cal fer una passa endavant i equiparar del tot els ciclistes en drets i deures
Lluís-Anton Baulenas
Aquesta setmana entrant se celebrarà al cap i casal la Setmana de la Bicicleta. En portem nou i la veritat és que potser ja no caldria. La bicicleta ja hi és. Està identificada amb el paisatge de la nostra ciutat. Però un cop més, en aquestes convocatòries municipals, trobem a faltar tres eixos bàsics, importants, derivats de la tendència al bonisme de l'actual administració municipal. Primer, el nostre ajuntament victimitza any rere any la bicicleta enfront del cotxe. O el que és més greu, davant del vianant. La bicicleta, els bons. El cotxe, els dolents. Ja n'hi ha prou.
Segon, ben aviat tindrem gairebé 171 quilòmetres de carril bici. En una ciutat congestionada com Barcelona caldrà començar a pensar que les esmentades vies adaptades són per utilitzar-les al màxim. Prou bicis circulant tranquil·lament per la calçada obligant els conductors a fer maniobres impossibles quan tenen al costat un carril bici (cas de la Meridiana) o el tenen a tocar (cas de molts carrers de l'Eixample). Potser començarà a ser necessari concebre el carril bici com una mena de via com les de tren, d'ús obligatori (amb les excepcions que calgui) o, si més no, prioritari (limitant-ne horaris d'ús, exemple). No pot ser que tot un carrer Aragó es col·lapsi perquè hi ha un parell de bicicletes circulant-hi que podrien fer-ho perfectament pel carril de Diputació. Ja és hora, doncs, que tot el món de la bicicleta entengui que, igual que la ciutat s'adapta a la seva presència, ja és hora que la bici regularitzi la seva activitat.
I aquí anem al tercer punt: la legalització. Fins ara se'ns deia des de l'Administració que registrar bicicletes era complex. Però ara ja fa un any que existeix la flamant oficina de la bicicleta, a les instal·lacions de l'Ajuntament de la plaça Carles Pi i Sunyer. Pot registrar-s'hi la bici, però només a efectes de robatori. S'alimenta una base de dades de propietaris i vehicles que en faran més fàcil la recuperació. T'adjudiquen un número i tens una placa que queda adherida a la barra. Sens dubte, és una bona idea? perquè no et robin la barra (poden robar les rodes, el seient, etc.). Però millor això que res. La gran pregunta és: si podem registrar les bicis de manera voluntària a efectes administratius, per què no anem més enllà i fem que aquest registre serveixi per posar multes o, simplement, per obligar a circular amb una pòlissa d'assegurança? Repetim, Barcelona pot estar orgullosa de la implantació de la bici, del seny que mostren els ciclistes en general i de l'atenció que l'Ajuntament hi presta. Per això cal fer una passa definitiva cívica endavant i equiparar del tot els ciclistes urbans, en drets i deures, amb la resta d'usuaris del carrer.
<<>>
La meva opinió:
**l'autor de l'article qüestiona que es victimitzi la bicicleta.
I com no s'ha de victimitzar? Quans morts produeixen a l'any els cotxes?. No només morts, sino ferits amb seqüeles. Només cal agafar els morts en una operació sortida de Setmana Santa o de vacances d'agost.
En un cap de setmana, de vegades, el cotxes provoquen més morts, que, per exemple algun grup terrorista en un atempat (quedi clar que jo rebutjo qualsevol tipus de violència).
Per què hem de conviure amb el soroll dels vehicles a motor?. Per què hem de conviure a Barcelona amb nivells de contaminació ambiental per sobre de les recomanacions de l'OMS?.
Per què no es fan públiques les dades de persones afectades per la contaminació ambiental a la ciutat de Barcelona? o de malalties derivades de l'exposició a agents contaminants a Barcelona?. Posem per exemple: asma, EPOC, EMPOC, alguns tipus de càncer, enfisema...
No entenc com algú pot argumentar posant en qüestió el fet que es victimitzi la bicicleta davant aquestes evidències.
**L'autor comenta que Barcelona té 171 quilòmetres de carril-bici i que la ciutat ja està prou congestionada.
Doncs potser hi hauria d'haver més carrils per a bicicletes per descongestionar-la més, no?
Cal recordar-li a l'autor que la bicicleta és un vehicle.
**l'Autor cita: "[...]Prou bicis circulant tranquil·lament per la calçada obligant els conductors a fer maniobres impossibles quan tenen al costat un carril bici (cas de la Meridiana) o el tenen a tocar (cas de molts carrers de l'Eixample). [....]".
Segons la interpretació que fa l'autor del codi de circulació, aleshores els cotxes haurien de circular només per les vies destinades a ells (també hi poden circular camions, autobusos, etc), per exemple, per autovies i autopistes...
l'Autor realment sap el que vol dir una via pública??. Sap l'autor que en una via pública poden fer-ne us diferents tipus d'usuaris?. P ex: vehicles a motor, vehicles de tracció animal, vianants?.
Segons l'autor, un conductor de bicicleta circula per la calçada "tranquil·lament".
Com ho hauria de fer? de forma nerviosa??.
Quan algú condueix un cotxe i comparteix i/o conviu amb un altre vehicle, per exemple, una bicicleta, A què es refereix quan diu que el conductor del cotxe ha de fer una maniobra impossible?. No se suposa que els dos vehicles circulen per una via pública?.
A l'autor, la presència d'una bicicleta que està realitzant un desplaçament per una via pública, per exemple, en un carrer de l'eixample, li suposa algun tipus de problema?
**l'autor cita: "[...]No pot ser que tot un carrer Aragó es col·lapsi perquè hi ha un parell de bicicletes circulant-hi que podrien fer-ho perfectament pel carril de Diputació.[...]".
El carrer Aragó és una via d'us exclusiu de cotxes?
Barcelona és una ciutat lliure?. Hi ha democràcia?. Existeix toc de queda o censura per a certs tipus de vehicles?.
Un usuari d'un vehicle qualsevol, per exemple, una bicicleta i que tingui com a destí qualsevol punt del carrer d'Aragó, segons l'autor, Ha de circular pel carrer de Diputació per arribar-hi?.
Jo creia que el codi de circulació citava que els vehicles podien circular pels carrils que més els convingui per al seu destí.
**l'autor cita: "[...]Ja és hora, doncs, que tot el món de la bicicleta entengui que, igual que la ciutat s'adapta a la seva presència, ja és hora que la bici regularitzi la seva activitat [...]".
La circulació de vehicles, no està ja regulada des de fa molts anys?. Què és el que vol regular l'autor?.
La utilització de la bicicleta a Barcelona té molta història. Aquí enllaço un video rodat des del tramvia a l'any 1908:
http://www.youtube.com/watch?v=kJdwzY1o7k8&feature=related
**l'autor parla d'assegurances, registres de bicicletes, etc...
És la història de sempre. La bicicleta és un vehicle, però en cap cas es pot equiparar a un vehicle a motor. Per si l'autor no ho sap, la gran diferència de la bicicleta respecte dels altres vehicles, rau en que la propulsió la realitza el propi conductor.
El risc que genera un cotxe, una moto o un autobús, És el mateix que el que genera una bicicleta o un vianant en els seus desplaçaments?.
És lògic per tant, que no es pagui una assegurança per a un risc que no es genera.
Es recomanable, que, a títol personal, i després de llegir articles com aquest (l'autor descriu que els cotxes han de fer maniobres impossibles, en veure una bicicleta), que cada ciclista tingui una assegurança de responsabilitat civil. A més a més, hi ha gent que es dedica a provocar accidents per poder cobrar de les assegurances.
S'han establert lleis d'impacte ambiental, per les quals, els vehicles a motor que no superin un llindar d'emissions a l'atmosfera, es beneficiaran d'exempcions en el pagament d'inpostos en el moment de la seva adquisició i deixant en dipòsit el vehicle vell. Són els anomenats: vehicles ecològics.
La bicicleta no genera aquestes emissions. Per aquest motiu no ha de pagar per quelcom que no genera.
**L'autor cita: "[...]ja és hora que la bici regularitzi la seva activitat[...]"
La regulació de la bicicleta està perfectament delimitada al codi de circulació. A més, existeix una norma de rang municipal a Barcelona on queda clarament determinat punt per punt què és el que pot fer la bicicleta respecte els altres vehicles i/o usuaris a la ciutat de Barcelona. Aquesta norma l'han aprovat els representants dels ciutadans elegits lliurement en sufragi.
No entenc perquè l'autor diu: "[...]cal fer una passa definitiva cívica endavant i equiparar del tot els ciclistes urbans, en drets i deures, amb la resta d'usuaris del carrer[...]".
Només cal llegir l'Ordenança de circulació de bicicletes.
Que una bicicleta no porti matrícula, no vol dir que l'autoritat no la pugui denunciar. Només cal que aturi al conductor i li demani el DNI per fer la corresponent denuncia, que és el que succeeix a la realitat.
Conclusió:
M'agradaria saber quina seria la reacció d'aquest article si hagués estat escrit en un diari d'una altra ciutat com: Genève, Copenhage, Grenoble, Amsterdam o Viena.
Jo m'he tingut que pessigar el braç diversos cops, però després he vist que no havia estat una visió, sinó que una persona ha escrit això.
Les entitats que defensen l'ús de la bicicleta han de continuar lluitant per defensar que es pugui circular amb seguretat i respecte amb la bicicleta pel carrer Aragó i per tot Barcelona i Catalunya. Amb aquestes formes de pensar és molt difícil una bona convivència.
