domingo, 18 de septiembre de 2011

FÒBIA A LA BICI

Carta publicada a El Periódico de Catalunya el diumenge 18 de setembre de 2011




Mesures contra els ciclistes temeraris

Una bicicleta es va estavellar contra el meu cotxe a la carretera entre Castellar i Sant Llorenç Savall, el passat dia 3. El ciclista baixava a una velocitat de vertigen per la meitat del carril contrari i en ple revolt. El pobre home va acabar a l’hospital amb ferides de consideració. Durant els caps de setmana la principal via (B-124) que uneix aquestes dues poblacions del Vallès Occidental es converteix en una processó d’aficionats al ciclisme. La majoria de ciclistes tenen un comportament cívic i prudent, però alguns mostren un total menyspreu per les normes de circulació, baixant a gran velocitat, fent avançaments arriscats i ocupant el carril contrari quan estan competint per veure qui arriba primer a la meta. Sé que els atropellaments de ciclistes com a conseqüència de la conducció imprudent dels vehicles de quatre rodes són freqüents, però aquesta és només la meitat de la historia, i la premsa ja se’n fa bastant ressò.

L’altra meitat és la que protagonitzen aquests ciclistes temeraris que estan convençuts que són els amos de la carretera. D’aquesta part de la història, amb prou feines se’n parla. Per evitar futures desgràcies, sóc del parer que s’ha de regular l’activitat ciclista a la B-124. Proposo limitar el nombre de ciclistes que hi puguin accedir, que hi hagi l’obligació d’anar en fila india, fixar un límit de velocitat i controls d’alcoholèmia. Tothom té dret a utilitzar les carreteres, però tothom té, igualment, l’obligació de respectar les normes de trànsit. Els ciclistes també. A.V.L





---------------------



Altre cop una carta amb algunes coses que caldria matitzar.



[...]Durant els caps de setmana la principal via (B-124) que uneix aquestes dues poblacions del Vallès Occidental es converteix en una processó d’aficionats al ciclisme[...]



La B-124 és una via pública i hi poden circular tot tipus d’usuaris. Si és dóna la coincidència que quan hi passa l’autor de la carta hi ha un gran nombre d’usuaris de bicicletes, tant se val que els seus conductors es tinguin afició o no, són vehicles per desplaçar-se. És com si jo digués que quan veig molts cotxes a una carretera, digués que són aficionats a l’automobilisme. Tots els usuaris poden fer us de la via pública.

-----



[...]La majoria de ciclistes tenen un comportament cívic i prudent, però alguns mostren un total menyspreu per les normes de circulació, baixant a gran velocitat, fent avançaments arriscats i ocupant el carril contrari quan estan competint per veure qui arriba primer a la meta[...]



En tots els col•lectius d’usuaris de les vies públiques hi ha persones que cometen infraccions.



----

[...]Sé que els atropellaments de ciclistes com a conseqüència de la conducció imprudent dels vehicles de quatre rodes són freqüents, però aquesta és només la meitat de la historia, i la premsa ja se’n fa bastant ressò.

L’altra meitat és la que protagonitzen aquests ciclistes temeraris que estan convençuts que són els amos de la carretera[...]



Vianants, ciclistes i motoristes són els usuaris més febles a la via pública i en cap cas són els amos. Només cal veure el volum dels vehicles i les velocitats i acceleracions que poden arribar a aconseguir. Crec que es una mica agosarat dir que de tot el col•lectiu ciclista, la meitat són temeraris. Caldria consultar les estadístiques de la DGT i veure tots els usuaris implicats en accidents i veure quins són els col•lectius més implicats en els mateixos.



----

[...]Per evitar futures desgràcies, sóc del parer que s’ha de regular l’activitat ciclista a la B-124. Proposo limitar el nombre de ciclistes que hi puguin accedir, que hi hagi l’obligació d’anar en fila india, fixar un límit de velocitat i controls d’alcoholèmia [...]



L’autor de la carta ens proposa prohibir el nombre d’usuaris de bicicleta. Quina idea més brillant i democràtica. A més està en una línea o posicionament totalment oposada al que passa a la resta d’Europa. A Suïssa , per exemple, hi ha valls on no es permet entrar amb vehicles motoritzats o a França, hi ha carreteres on en certs períodes de la setmana es talla el trànsit a vehicles motoritzats.

A més ens proposa tornar a aplicar una norma que va ser suprimida perquè es va veure que era un perill com és la circulació de bicicletes en fila india.

Ens parla de que cal regular els límits de velocitat, quelcom que ja està implícit en el propi vehicle i pel que ja ve predeterminat pel tipus de carretera. No cal regular el que ja està regulat. El mateix passa amb els controls d’alcoholèmia que ja s’apliquen als ciclistes des de fa anys.