Transcric el text aquí:
Què faria vostè si sabés que el seu fill no està bé i
sospités que alguna cosa greu li està passant? No sortiria corrent a
buscar-sense pensar en res més? Això és el que li va passar a Joan Massagué el passat dijous sant. El seu fill no responia a
les seves trucades ni SMS des de feia dos dies, actitud gens habitual perquè la
relació que tenien era estreta i bona. Sabia que no es trobava bé i l'instint
patern (sí, també existeix) li deia que el silenci del seu fill era un senyal
negatiu.
Pensant que podria estar al càmping de Palafolls on la
família té un bungalou, va trucar a un veí campista i aquest li va confirmar que
el cotxe del fill hi era. Sense pensar-ho, va agafar el cotxe i es va plantar a
l'autopista del Maresme a 200 km / h. Amb la ment ofuscada no va buscar
alternatives a la seva boja carrera. Li va poder haver demanat al veí que entrés
al bungalou, o podria haver trucat a la Policia Local de Palafolls o al servei
d'emergències 112 perquè algú s'acostés. Hi havia opcions, però en Joan va
reaccionar com molts pares haguessin fet. Va sortir corrents amb l'únic objectiu
de socórrer el seu fill. Nerviós, plorant, angoixat, amb el cor encongit, amb la
por d'arribar massa tard i no poder evitar la pitjor de les tragèdies per a una
família, va trepitjar l'accelerador perillosa i temeràriament fins que va ser
caçat pels omnipresents radars de trànsit i una patrulla dels Mossos el van
aturar.
En
Joan va explicar als agents el motiu de la seva imprudència i els va demanar
ajuda. Però els policies van procedir a complir amb la seva obligació de fer-li
la prova d'alcoholèmia i, en donar negatiu, de denunciar-lo per un delicte
contra la seguretat viària. Després el van deixar seguir camí amb el dubte,
posteriorment declarada, que aquell conductor Fittipaldi potser estava dient la
veritat i necessitava arribar al seu destí ràpidament. Són tantes les històries
inventades que escolta la policia cada dia d'infractors que esperen així la
clemència dels agents!
En
Joan va arribar a Palafolls i es va trobar amb el seu fill mort. La imatge més
dura per a qualsevol pare. L'endemà, després del funeral va haver d'anar al
judici ràpid on el van condemnar a 300 euros de multa i quatre mesos de retirada
de carnet. "El jutge es va portar bé amb mi", reconeix Joan.
Aquesta informació ha estat una de les més llegides i
comentades dels últims dies a Lavanguardia.com. El debat que ha encoratjat no té
posicions neutres. No deixa ningú indiferent. Hi ha qui, com el pare, acusa els
Mossos de falta d'humanitat i d'auxili. A l'altra banda hi ha els que
qualifiquen l'home d'imprudent. Tant els policies com el jutge van tenir en
compte les circumstàncies per atenuar la condemna i Joan reflexiona ara, amb el
cap fred, que potser hagués estat millor que els Mossos no li haguessin deixat
continuar. Que fàcil és jutjar a pilota passada!
<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
El rotatiu La Vanguardia no
simpatitza gens amb la bicicleta, només cal llegir alguns dels seus
periodistes. De vegades, com en el cas que cito a continuació, fan un tipus de
discriminació positiva cap als vehicles automòbils no se amb quin interès.
Potser beneficiar algun lobbie?
El passat dilluns 30 d’abril
de 2012 em va sobtar una noticia que apareixia a La Vanguardia, a les planes
centrals, les de color taronja. L’Autor de la mateixa, pretenia remoure les
consciències de tots nosaltres al intentar justificar els motius que van portar
a un conductor d’un vehicle automòbil a circular a 200 Qms/h.
El text ens demana que ens
posem en la pell de l’infractor, que tinguem empatia i que ens fem la pregunta
de què faríem nosaltres en la mateixa situació.
Segons l’autor, aquesta
infracció greu de trànsit, és argumentada tot parlant de la preocupació del
conductor, un pare de família que estava amoïnat pel seu fill, que es trobava a
quilòmetres de distància i que no responia a les trucades de telèfon. Se cita
textualment: “[...]Va trepitjar l’accelerador perillosament i
temeràriament[...]”, “[...]Sense pensar-s’ho, va agafar el cotxe i va enfilar
l’autopista del Maresme a 200 km/h[...]”.
¿Pretén l’autor de l’escrit
justificar que circular amb un vehicle a 200 Qms/h és diferent si es fa pel simple
pel plaer a la velocitat en contraposició a, per exemple, fer-ho per la
necessitat d’arribar aviat a l’indret de destí?. És menor la infracció? Està
més justificada?. ¿Disminueix el risc?.
A l’igual que ell demana que
ens posem en la pell de l’infractor, jo demanaria que ens poséssim en la pell
dels familiars que han patit la mort d’un ésser estimat en accidents de trànsit
i en la de les víctimes dels mateixos, alguns d’ells, amb greus seqüeles irreversibles.
Moltes d’aquestes víctimes, han estat vianants i/o conductors que realitzaven
la deambulació i/o el desplaçament de forma correcta, sense cometre cap
infracció.
Fóra interessant que des dels
mitjans de comunicació es fes ressó del que implica posar-se en mans d’una
màquina de gran massa i que es capaç d’assolir grans velocitats sobretot alhora
d’informar de segons quines notícies.
Considero que aquesta notícia
no s’havia d’haver publicat, o, en cas de fer-ho, no d’aquesta forma.
Estic d’acord que les coses no són blanques o negres
però aquest text s’apropa a llindars perillosos pels fets que qüestiona. Seria
quelcom semblant a que una persona assassinés a una altra i ens qüestionéssim
si està justificat o no el fet de matar a algú
