El motiu d'aquesta entrada és la carta d'un lector
a El Periódico de Catalunya (24/05/2016):
Jo vaig intervenir aportant opinions en la que va
ser publicada a la secció "El Periódico entre todos" (@EPentretodos) de
la xarxa social Twiter i en la que van ser censurats alguns dels meus comentaris
realitzats tots ells amb respecte. No vaig fer captures de pantalla dels twits,
però sí de les argumentacions externes que complementaven els twits i que tan
l'interlocutor com jo publicàvem en blogs externs a twiter. Em va sentar
malament que esborressin els meus comentaris que havien estat fets amb
respecte.
Aquesta és la historia d'un intercanvi d'arguments
a causa de la carta inicial:
-----------------------------------------------------------------------------------------------
La bicicleta és un dels mitjans de transport més
eficients en termes energètics i dels més eficaços en el medi urba com es
demostra en la cursa dels trasnports:
En via urbana, la implicació de la bicicleta en
col·lisions és de les més baixes:
Núm d'usuaris implicats en col·lisions a l'any
2014 (Dades Ajuntament de Barcelona):
número de col·lisions amb implicació bicicletes: 646
número de col·lisions amb implicació de vianants:
1.223
número de col·lisions amb implicació de
ciclomotors: 1.155
número de col·lisions amb implicació de
motocicletes: 4.865
Això no apareix a l'estadística però jo decideixo
sumar els 1.155 + 4.865 = 6200 (ciclomotors + motocicletes)
número de col·lisions amb implicació de turismes (no es compten taxi ni
furgonetes): 4.872
número de col·lisions amb implicació de taxis: 915
número de col·lisions amb implicació de
furgonetes: 973
número de col·lisions amb implicació d'autobusos:
434
número de col·lisions amb implicació de camions:
279
No obstant veiem que el tracte informatiu envers
la bicicleta no sempre és equitatiu i en qualsevol accident en que es veu
implicada una bicicleta veiem que s'obre un debat.
Aquí deixo diferents enllaços sobre les diferents
maneres que tenen alguns mitjans de comunicació de tractar la bicicleta i
altres usuaris de la via pública.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Ciclistas, ¿los nuevos "protegidos"?
(blog dels lectors La Vanguardia 09/08/2015):
-----------------------------------
El Periódico de Catalunya (recopilatori: articles i
cartes de lectors contra els ciclistes urbans):
--------------------------------------
El Periódico de Catalunya 24/07/2015 (set de cada
deu ciclistes pasen en vermell)
Podrien haver mirat aquests (en una comparativa
amb tots els usuaris):
-----------------------------------
La Vanguardia (20/07/2014). A la secció Viure
(plana 6) apareix aquest text:
"[...]Però, desgraciadament, els bons
ciclistes escassegen i per tant no són notícia. Són els salvatges que són
notícia: dijous a la tarda em vaig carregar el tercer (li vaig ficar el bastó a
la roda) en el que va d'any.[...]".
--------------------------------------
La Vanguardia (08/11/2015) (plana 6 secció Viure):
"[...]vaig
haver de recórrer al bastó, un preciós bambú que em vaig comprar a París. Em va
resultar molt útil. En més d'una ocasió em va salvar de ser enderrocat per la
maleïda bicicleta. La bicicleta se'm tirava a sobre i jo li ficava el bastó
entre la roda de davant i sortia il·lès. Me'n vaig carregar algunes, per sort
alguns dels ciclistes portaven casc, però no tots.
Ara la cosa se m'ha tornat més complicada. Perquè el passeig, a la cruïlla de vianants del carrer Rosselló, han instal·lat un carril de bicicletes que, quan el creues, no el veus perquè t'ho impedeixen uns arbustos. Quan al creuar, veus el rostre d'un noi o d'una noia la mar de simpàtics que et somriuen, però no veus que sota aquell rostre hi ha una maleïda bicicleta que, quan acabes de creuar se't tirarà a sobre. Sort que creuo amb el meu bambú a punt i gràcies a ell m'he carregat alguna bici que, si no l'hagués fet caure, se m'hauria carregat a mi[...]".
Ara la cosa se m'ha tornat més complicada. Perquè el passeig, a la cruïlla de vianants del carrer Rosselló, han instal·lat un carril de bicicletes que, quan el creues, no el veus perquè t'ho impedeixen uns arbustos. Quan al creuar, veus el rostre d'un noi o d'una noia la mar de simpàtics que et somriuen, però no veus que sota aquell rostre hi ha una maleïda bicicleta que, quan acabes de creuar se't tirarà a sobre. Sort que creuo amb el meu bambú a punt i gràcies a ell m'he carregat alguna bici que, si no l'hagués fet caure, se m'hauria carregat a mi[...]".
Al
peu de la fotografia hi consta el següent text: "L'autor es defensa de les
bicicletes col·locant-los el bastó entre les rodes quan es veu en perill de ser
atropellat".
---------------------------------------
Diari Sport (24/12/2015). Entrevista en un carril
bici a un participant del Dakar:
Aquest em sembla molt greu ja que el lloc de la
imatge correspon a un carril bici de Barcelona i segons l'article 14 no s'hi
pot deambular ni romandre. Des d'un mitjà de comunicació amb una gran difusió a
les persones es dóna la idea que el carril bici és un lloc on hi pot entrar
tothom. Caldria tenir cura en respectar les normes de trànsit
----------------------------------------------
El Periódico de Catalunya (03/09/2015). entrevista
en un carril bici d'un candidat a les eleccions:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/rabell-confirma-ausencia-manifestacion-diada-4478025
-----------------------
El Periódico de Catalunya (23/07/2015).
"Vehículo de tracción animal":
-------------------------------------
El Periófico de Catalunya 26/04/2015) Barcelona viu
sota la dictadura dels ciclistes 'cool':
----------------------------------
El Món (14/02/2016) "violència
ciclista":
-------------------------------
Un nen de 4 anys atropella un senyor gran amb una
bicicleta "sense pedals":
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/exclusiva-un-nen-de-4-anys-atropella-un-home-de-88-amb-una-bicicleta/
http://www.8tv.cat/8aldia/videos/exclusiva-un-nen-de-4-anys-atropella-un-home-de-88-amb-una-bicicleta/
-------------------------------------------
Informació sobre una de les carreteres més
perilloses de Catalunya:
En aquest video es presenta una persona com a
tècnic de seguretat vial i és qui va parlant de la perillositat de la carretetera
entre Gavà i Begues.
Considero que un video de divulgació d'aspectes
referents al trànsit rodat com aquest, on es parla de la perillositat d'una
carretera, no hauria d'haver-se presentat d'aquesta manera.
Comença el video amb el vehicle aturat fora de la
calçada i l'home va obrint i tancant portes sense portar armilla reflectant de
seguretat.
Crec que no és un bon exemple el fet de fer una
entrevista mentre es condueix i la persona ens diu que és una carretera
perillosa on se suposa que ha de prestar la màxima atenció i concentració en la
conducció. Fins i tot, en algun moment del video treu la mà del volant.
Al minut 1 amb 34 segons es produeix un avançament
a un ciclista en un revolt i al mateix temps s'observa l'arrivada d'un vehicle
en sentit contrari. Al meu entendre, la separació lateral mínima que deixa per
avançar, no es suficient per poder realitzar la maniobra amb seguretat.
-----------------------------
Imprudència per un fill (La Vanguardia 30/04/2012):
Un exemple de discriminació
postiva cap a l'automòbil
El passat dilluns 30 d’abril de
2012 em va sobtar una noticia que apareixia a La Vanguardia, a les planes
centrals, les de color taronja. L’Autor de la mateixa, pretenia remoure les
consciències de tots nosaltres al intentar justificar els motius que van portar
a un conductor d’un vehicle automòbil a circular a 200 Qms/h.
El text ens demana que ens posem
en la pell de l’infractor, que tinguem empatia i que ens fem la pregunta de què
faríem nosaltres en la mateixa situació.
Segons l’autor, aquesta infracció
greu de trànsit, és argumentada tot parlant de la preocupació del conductor, un
pare de família que estava amoïnat pel seu fill, que es trobava a quilòmetres
de distància i que no responia a les trucades de telèfon. Se cita textualment:
“[...]Va trepitjar l’accelerador perillosament i temeràriament[...]”,
“[...]Sense pensar-s’ho, va agafar el cotxe i va enfilar l’autopista del
Maresme a 200 km/h[...]”.
¿Pretén l’autor de l’escrit
justificar que circular amb un vehicle a 200 Qms/h és diferent si es fa pel
simple pel plaer a la velocitat en contraposició a, per exemple, fer-ho per la
necessitat d’arribar aviat a l’indret de destí?. És menor la infracció? Està
més justificada?. ¿Disminueix el risc?.
A l’igual que ell demana que ens
posem en la pell de l’infractor, jo demanaria que ens poséssim en la pell dels
familiars que han patit la mort d’un ésser estimat en accidents de trànsit i en
la de les víctimes dels mateixos, alguns d’ells, amb greus seqüeles
irreversibles. Moltes d’aquestes víctimes, han estat vianants i/o conductors
que realitzaven la deambulació i/o el desplaçament de forma correcta, sense
cometre cap infracció.
Fóra interessant que des dels
mitjans de comunicació es fes ressó del que implica posar-se en mans d’una
màquina de gran massa i que es capaç d’assolir grans velocitats sobretot alhora
d’informar de segons quines notícies.
Considero que aquesta notícia no
s’havia d’haver publicat, o, en cas de fer-ho, no d’aquesta forma.
Estic d’acord que les coses no són blanques o negres
però aquest text s’apropa a llindars perillosos pels fets que qüestiona. Seria
quelcom semblant a que una persona assassinés a una altra i ens qüestionéssim
si està justificat o no el fet de matar a algú
-------------------------------------------
Les bicicletes de Damasc (La Vanguardia
18/11/2014):
El corresponsal de La Vanguardia se sorprèn de
veure tantes bicicletes en tornar a Damasc després d'haver-hi estat fa temps.
Es curiós com aquest rotatiu tracta habitualment la bicicleta a Barcelona de
forma despectiva, discriminatòria, tendenciosa i poc objectiva i, en canvi, en
aquest article, podem veure comentaris elogiant-la, això sí, a Damasc. Una
doble manera de mesurar. (article del 18/11/2014).
"[...]l'antiga ciutat dels omeies, que
presumeix de ser la més antiga del món, s'ha convertit en un espai urbà
recorregut per un riu de bicicletes que n'han fet canviar el
paisatge[...]".
El comentari podria ser extrapolable a Barcelona.
Per exemple, el meu avi, a qui jo no vaig poder conèixer quan jo vaig venir al
món, podria perfectament opinar el mateix si ara pogués veure el trànsit de la
ciutat.
"[...]Les bicicletes em van sorprendre en
entrar a la ciutat. Els damasquins, que suporten un trànsit rodat apocalíptic,
consumeixen hores i hores per desplaçar-se a causa de la proliferació de
controls militars per verificar la identitat dels automobilistes i sovint
escorcollar-los els vehicles per por d'atemptats terroristes[...]".
A Barcelona, per sort, tenim un clima de pau, però
es podria extrapolar a la congestió en hores punta.
"[...]Les bicicletes, lleugeres i fàcils de
fer anar, són un mitjà de transport útil en una població de vora dos milions
d'habitants. Des dels carrerons modestos i antics de la ciutat emmurallada, del
barri cristià de Bab Tuma fins a les zones residencials d'Abu Rumaned o Mezeh,
les bicicletes s'han escampat per tot el seu àmbit urbà. Molts ciclistes viuen
als suburbis. No només poden evitar els embussos i estalviar hores perdudes,
sinó també es poden estalviar la gasolina i el gasoil, que han augmentat de
preu[...]".
Aquest comentari seria perfectament extrapolable a
Barcelona. Malauradament, són molt poques les vegades que hem vist un comentari
sobre la bicicleta a Barcelona en els mateixos termes que apareix al fragment
que he seleccionat.
"[...]A Siria la bicicleta era tradicionalment
considerada de baixa categoria social, en feien servir sobretot els repartidors
de botigues de queviures, humils empleats i obrers. Ara, estudiants, professors
universitaris, funcionaris i fins i tot noies en fan servir[...]. [...]S'ha
organitzat una campanya per promoure la bicicleta entre la població femenina,
en una societat conservadora on no està ben vist que una dona empunyi el
manillar i pedali dalt d'aquest simple mitjà de transport[...]".
Seria perfectament extrapolable a Barcelona, a
execpció que aquí ja fa temps que està superat el tema que una dona pugui anar
en bicicleta.
"[...]Valdria la pena compondre un elogi de
la bicicleta de Damasc com un avenç de la independència i autonomia dels seus
ciutadans, i no només com una necessitat de locomoció alternativa[...]".
¿Com pot ser que la gran majoria de vegades, La
Vanguardia no es refereixi en aquests termes quan es parla de la bicicleta a
Barcelona?.
