sábado, 1 de diciembre de 2018

LA PERCEPCIÓ DE PERILL D'ALGUNES PERSONES A LA BICI I AL PATINET


La carta d'un lector i l'article d'un periodista m'han fet decidir crear aquest post. Aquests són els documents que reprodueixo:

Carta d'un lector:

Article d'un diari:



He triat aquests dos textos per enllaçar-ho amb el títol ja que em sorprèn la percepció de perillositat que algunes persones tenen a bicicletes i patinets. Em sorprèn d'igual forma que les persones que tenen por a desplaçar-se amb avió.

És curiós com acava la carta ja que diu: "[...]Quan les autoritats municipals, autonòmiques, estatals o europees, qui correspongui pensen posar mesures per aturar l'abús dels patinets i les bicis?...]".
Quan parla d'abús, el qui escriu la carta deu oblidar els 20 morts en accident de trànsit que portem a Barcelona fins a dia d'avui en que escric aquest post (1/12/2018). I fa gràcia que parli d'abús de bicicletes i patinets quan tenim 6000 automòbils per quilòmetre quadrat a la ciutat. Si això no és un abús, que m'ho expliquin....

Sobre l'article em centro on diu textualment: "[...]Els patinets urbans em fan por[...]".

ESTÀ JUSTIFICADA LA POR D'ALGUNS VIANANTS RESPECTE LES BICICLETES I ELS PATINETS?

A aquells vianants que tenen por a les bicicletes i els patinets els faria fer l'exercici de creuar l'Avinguda Meridiana des d'una vorera i fins a un altra. El video de l'associació SomMeridiana ho exposa:


 En cas que no es pugui veure el video. Està aquí:
Al video podem veure com un vianant es queda a la mitjana, és a dir, al petit refugi de vianants que hi ha entre els dos sentits de la marxa. Això passa perquè els semàfors estan pensats per als cotxes i no per als vianants. La major dificultat la tenen les persones amb problemes de mpbilitat.
Un cop allà al mig, vehicles de gran massa circulen a menys de 2 metres dels vianants a velocitats de 50 km/h o més.

En canvi, al Parc Fluvial del Besòs, un indret on comparteixen espai únicament ciclistes i vianants, allà, han limitat la velocitat als ciclistes a 20 km/h.



i fins i tot, en alguns trams inclús a 10 km/h:



Com es pot veure en l'exemple de l'Avinguda Meridiana i al Parc Fluvial del Besòs, es prenen unes mesures de protecció envers al vianant que res tenen a veure amb els riscos que existeixen. Aquí tenim dos exemples més:


Ronda del Guinardó:



Avinguda de la Diagonal:





TORNO A FORMULAR LA PREGUNTA: SÓN PERILLOSES LES BICICLETES I ELS PATINETS?

La resposta és no. Són els modes de transport menys implicats en accidents. Les dades són molt clares:



QUIN PAPER JUGUEN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ (ALGUNS, PER SORT NO SÓN TOTS) EN COL·LABORAR A CREAR AQUEST ESTAT D'OPINIÓ DE PERILLOSITAT PER PART DE LES BICICLETES I VIANANTS?

Hi juguen un paper determinant. Aquest video només es pot veure si es disposa de compte a twitter i ajuda a entendre el que vull dir:
https://twitter.com/LaNitA8tv/status/730124806113222656

l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) situa la bici com al mitjà de transport més ben valorat. Únicament el anar a peu és millor valorat:




Hi ha una discriminació positiva cap al cotxe i, negativa, cap a la bici i el patinet. I poso exemples:

1. S'han arribat a fer entrevistes a dins dels carrils bici. Ho haurien fet en una autopista?. O al mig de la calçada del carrer d'Aragó?:
http://www.sport.es/es/noticias/dakar/viladoms-dakar-siempre-respeto-4776466
2. La publicitat sobre els vehicles motoritzats (això donaria per un post senser). Què fomenten els anuncis d'automòbils?:




Ho comento perquè hi ha gent que crec que no sap separar el que és una ficció publicitària del que és la realitat (cal tenir compte de twitter per veure-ho):
https://twitter.com/joelsanru/status/1053311941601619968

3. Si un conductor es posa a circular a 200 km/h i l'enxampen, el periodista que escriu la noticia ens diu que tinguem empatia amb el conductor que ho ha fet i que ens preguntem què fariem nosaltres en la seva situació. Jo sincerament penso en les víctimes d'accidents de trànsit i no en els infractors. Sembla que hi hagi com una justificació de posar el cotxe a 200 km/h en alguns casos respecte d'altres:
http://arjau.blogspot.com.es/2012/05/imprudencia-per-un-fill.html

4. Informen de la carretera més perillosa de Catalunya i, la persona que ho presenta s'identifica com a tècnic de mobilitat i: no porta armilla reflectant (quan parla al voral), parla mentres condueix (no està 100% concentrat en la conducció si li fan una entrevista i en una carretera que ens diu que és perillosa), no subjecta fermament el volant amb les dos mans (mentre li fan l'entrevista) i fa un avançament perillós davant la presència d'un ciclista quan s'observa un vehicle que circula en sentit contrari (minut 1 amb 34 segons):
https://www.youtube.com/watch?v=BjWy1F_vnig

5. En aquest article diuen que si un vianant es passa el semàfor en vermell i provoca un accident amb un ciclista que circula correctament, possiblement la responsabilitat moral és de l'Ajuntament....

6. Un conductor d'automòbil pateix un accident i el titular de la notícia està redactat de forma que sembla que sigui per culpa de la presència d'un ciclista:
En llegir la notícia es diu que el conductor "[...]ha hagut de fer un cop de volant per evitar atropellar el ciclista, a qui no havia vist prèviament[...]".... Sembla que la culpa sigui del ciclista per ser allà....

7. .- Sembla que si es fa una gala benefica, els que asisteixen a la gala poden cometre infraccions d'aparcament si hi acudeixen en cotxe. La notícia critica que la Guàrdia Urbana faci bé la seva feina. és a dir, denunciar els vehicles mal aparcats. No obstant, qui escriu la notícia, creu que s'ha de fer 'la vista grossa' i no multar-los.  Un bon exemple de discriminació positiva al cotxe. Com si per anar a Montjuic, no es pogués arribar en transport public....
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170513/422533177641/guardia-urbana-multa-asistentes-gala-benefica-cancer-mnac.html

8. Els ciclistes i tot el que envolta aquest món: carrils bici, etc es converteix en arma politica dels diferents partits politics segons hi estiguin a favor o en contra:
http://www.media.cat/2017/09/05/carrils-bici-lultima-arma-desgast-politic/

9. Alguns periodistes ens mostren públicament com defensar-se dels ciclistes. La millor manera és tombar-los i fer-los caure amb un bastó. En el redactat sen's explica quants ciclistes s'ha 'carregat' (aquesta és l'expressió que fa servir) en el que va d'any:

10. Un conductor ebri atropella un ciclista i l'article comença parlant de la mort provocada per un error humà....

11. En aquest article ens parlen de les bondats de la bicicleta.... però a Damasc. Per què si a Damasc és un bon mode de transport i a Barcelona no ho és?. Això passa en un diari tradicionalment amb articles contra la bicicleta, però aquest, que parla de les bicicletes de Damasc hi apareix una lloança a aquest vehicle. ¿A Damasc sí i a Barcelona no?:
Un petit tast de les bondats de la bici (a Damasc):
"[...]l'antiga ciutat dels omeies, que presumeix de ser la més antiga del món, s'ha convertit en un espai urbà recorregut per un riu de bicicletes que n'han fet canviar el paisatge[...]".
El comentari podria ser extrapolable a Barcelona. Per exemple, el meu avi, a qui jo no vaig poder conèixer quan jo vaig venir al món, podria perfectament opinar el mateix si ara pogués veure el trànsit de la ciutat.
"[...]Les bicicletes em van sorprendre en entrar a la ciutat. Els damasquins, que suporten un trànsit rodat apocalíptic, consumeixen hores i hores per desplaçar-se a causa de la proliferació de controls militars per verificar la identitat dels automobilistes i sovint escorcollar-los els vehicles per por d'atemptats terroristes[...]".
A Barcelona, per sort, tenim un clima de pau, però es podria extrapolar a la congestió en hores punta.
"[...]Les bicicletes, lleugeres i fàcils de fer anar, són un mitjà de transport útil en una població de vora dos milions d'habitants. Des dels carrerons modestos i antics de la ciutat emmurallada, del barri cristià de Bab Tuma fins a les zones residencials d'Abu Rumaned o Mezeh, les bicicletes s'han escampat per tot el seu àmbit urbà. Molts ciclistes viuen als suburbis. No només poden evitar els embussos i estalviar hores perdudes, sinó també es poden estalviar la gasolina i el gasoil, que han augmentat de preu[...]".
Aquest comentari seria perfectament extrapolable a Barcelona. Malauradament, són molt poques les vegades que hem vist un comentari sobre la bicicleta a Barcelona en els mateixos termes que apareix al fragment que he seleccionat.
"[...]A Siria la bicicleta era tradicionalment considerada de baixa categoria social, en feien servir sobretot els repartidors de botigues de queviures, humils empleats i obrers. Ara, estudiants, professors universitaris, funcionaris i fins i tot noies en fan servir[...]. [...]S'ha organitzat una campanya per promoure la bicicleta entre la població femenina, en una societat conservadora on no està ben vist que una dona empunyi el manillar i pedali dalt d'aquest simple mitjà de transport[...]".
Seria perfectament extrapolable a Barcelona, a execpció que aquí ja fa temps que està superat el tema que una dona pugui anar en bicicleta.
"[...]Valdria la pena compondre un elogi de la bicicleta de Damasc com un avenç de la independència i autonomia dels seus ciutadans, i no només com una necessitat de locomoció alternativa[...]".
¿Com pot ser que la gran majoria de vegades, La Vanguardia no es refereixi en aquests termes quan es parla de la bicicleta a Barcelona?.

-------------
Finalment volia acabar el post amb la noticia d'un accident amb ferits que es va produir a Barcelona (novembre de 2018) i que a diferència del que passa amb les bicicletes i patinets, no va generar cap debat.
L'accident va ser aquest. Fixeu-vos en les imatges:
https://beteve.cat/mobilitat/accident-travessera-gracia-cotxe/

SÓN UN PERILL LES BICICLETES I ELS PATINETS?

El debat no hauria de ser sobre vehicles. Qui fa bé o malament una acció és la persona.
Dit això, crec que la bici i el patinet no haurien de tenir el protagonisme informatiu que estem veient sobretot perquè, abans, el debat hauria de ser la gran quantitat d'accidents que els vehicles motoritzats estant produint a la nostra ciutat. I no són notícia.....

LES BICICLETES I ELS PATINETS VAN PER LES VORERES

Aquesta afirmació és pronunciada habitualment per part dels detractors dels modes de desplaçament més eficaços que hi ha.
I molts cops obvien qui són els grans ocupadors de la vorera:
https://www.flickr.com/photos/130196410@N04/sets/72157688335294285/show

I a dia d'avui (sembla que a partir del gener de 2019 la norma canviarà), les bicicletes poden circular per determinades voreres i àrees de vianants tot respectant la prioritat del vianant:




Els vehicles més eficaços des del punt de vista energètic haurien de ser els que es promocionessin més:








CAL PROMOCIONAR LA BICI I EL PATINET? 

Ningú hauria de posar el crit al cel en gastar diner públic en carrils bici i/o serveis municipals de lloguer de bicicletes (encara que generin dèficit. Més endavant explico el tema del dèficit). Tot i que sempre hi ha algú que defensa als lobbies:

Els mateixos que defensen els lobbies estan preocupats per noticies com aquesta:



Els costos d'un vehicle els coneixem: adquisició, combustible, manteniment, impostos, ITV, assegurança:
https://m.xataka.com/automovil/cuanto-cuesta-de-media-tener-un-coche-en-propiedad
El cost és de 44.723 euros durant la seva vida util (gairebé 10 euros diaris es faci servir o no. Com comprar un títol de transport T-10 cada dia).

Els costos d’anar a la feina a treballar de casa a la feina :
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180906/ugt-trabajar-poligono-mil-euros-gasto-7021611

Els costos anuals que gasta Espanya per causa de la cotaminació són 3600 milions d'euros:

Els costos per la contaminació de l'aire baixarien un 50% sense els Dièsel vells:
https://www.lavanguardia.com/natural/20181127/453182869254/informe-epha-costes-de-polucion.html

Després hi ha els costos externs (plana en francès que tradueixo):
https://www.franceinter.fr/emissions/la-question-du-jour/la-question-du-jour-27-mars-2013
<<>>
Estudi de la Universitat de Dresde (Alemanya) presentada al parlament europeu:
Els costos externs dels automòbils:
-Soroll
-contaminació atmosférica
-accidents
-gas carbònic
Cada automòbil genera 1600 euros de costos externs CADA ANY
Factura total de 373 milions d'euros per any
No es comptabilitzen a l'estudi (ni a les despeses): Els accidents ja que els danys materials els costegen les assegurances, el patiment psicològic o les absències al treball
L'estudi conclou que el trànsit d'automòbils europeu està avui injustament subvencionat (he perdut el compte de les vegades que han fet plans PIVE).

<<>>

Estudi de la Universitat de Bath i Oxford sobre el que costa la contaminació de l'aire als vehicles motoritzats:
https://www.lesechos.fr/industrie-services/energie-environnement/0301770703778-ce-que-coute-la-pollution-automobile-2181785.php

Quin cost té la contaminació de vehicles al sistema de salut?

Al Regne Unit, la contaminació de l'aire és l'origen de 40.000 morts prematures cada any i provoca múltiples afectacions sanitàries i costa 22,6 milions de lliures a Anglaterra.
Segons l'estudi de les Universitats Britàniques d'Oxfod i de Bath, una mica més d'un quart d'aquest cost (5,9 milions de lliures) i de morts prematures (uns 10.000) són imputables als gasos tòxics emesos pels 34,7 milions de vehicles que circulen per les carrteres britàniques. En comparació, el tabac mata cada any 98.000 persones al Regne Unit.

Cost individual:
Però l'estudi va més enllà. <>, cita un dels autors de l'estudi, el doctor Alistair Hunt, de la Universitat de Bath citat pel rotatiu The Independent.

Concretament, els investigadors arriben a la conclusió que en la vida mitja d'un automòbil que s'estima d'uns 14 anys, el cost és de 1.640 lliures al Regne Unit. Dit d'una altra forma: 121 lliures per any.

Els efectes beneficiosos de baixar el cost de la tarifa de transport. Es tradueix en menys us del vehicle privat i menys costos sanitaris:
http://catalunyaplural.cat/blogs/extra/2018/11/23/la-tarifa-plana-del-transport-metropolita-estalviara-les-emissions-de-3-milions-de-viatges-en-cotxe-per-any/

El Dièsel, principal responsable

Però aquesta xifra mostra dos coses: Per començar, donat que els motors Dièsel llancen a l'atmosfera moltes més partícules tòxiques a l'aire que els motors de benzina, costen prop de cinc vegades més a la societat que els vehicles de benzina (respectivament 258 lliures en contraposició a 37 lliures per any).
Després, cal precisar que el cost no és el mateix segons si el vehicle circula en una gran ciutat o no. Així doncs, a Londres, el cost de la durada de vida total d'un automòbil de benzina és de 7.714 lliures. Per contra, per a un motor dièsel aquesta xifra és dos cops superior (16.424 lliures).
<>, fan notar els autors que insisteixen en el fet que els motors dièsel són responsables del 88% dels costos de la sanitat en la societat. Mentre que les xifres presentades a l'estudi han de ser considerades com estimacions menors:
Molts efectes nefastos de la pol·lució en la salut no han pogut ser incloses de fet com a proves solides en aquest estudi.
Els investigadors recomanen un pas ràpid a mitjans de transport menys contaminant, com els vehicles elèctrics. Però inviten també a cadascú a deixar de circular tant avait com sigui possible amb vehicles motoritzats


<<>>>


<<<>>>> 
En aquestes dades també es veuen coses intangibles. Per cada euro que ens gastem en desplaçar-nos veiem el cost social que té en funció del mode en que ens desplacem. Aquestes dades son extrapolables a la piràmiede de la jerarquia de la mobilitat (Etude de George Poulos, référendum projet de métro de Vancouver, 2015):
1 euro anant a peu = 0,01 euros de cost social
1 euro anant en bici = 0,08 euros de cost social
1 euro anant en bus = 1,50 euros de cost social
1 euro anant en cotxe = 9,20 euros de cost social
<<>> 
El cost social d'un trajecte diari de 5 km:
En cotxe: 2,30€ (emisions, congestió, etc)
En autobús : 0,31€ (Idem)
En bici: ahorro de 0,62€ (menys despesa sanitaria i más product.)
Caminant: estalvi de 0,89€ (ídem)

Un quilòmetre de pedaleig estalvia 0,25 euros a la ciutat :
https://elpais.com/sociedad/2018/09/20/actualidad/1537434331_396239.html
<<>> 
Ampliant la xarxa de carrls bici un 10% (relació cost-benefici) el nombre de morts evitades a Barcelona és de 16 persones.
Les congestions diàries que es registren a les ciutats costen cada any un 1% del producte interior brut a la Unió Europea
<<>> 
I ho podem extrapolar a la contaminació dels vehicles. Llistat comparatiu d'emisions per viatge d'anada i tornada en un trajecte de 15 km (càlcul basat en consum energètic SIC). S'estudien les emisions només de CO2 (no de NOx, partícules PM ni altres:
4 x 4 gasolina (1 persona) = 9 kg de CO2
Sedán Gasolina (1 persona) = 6 kg de CO2
Moto (1 persona) = 3,13 kg de CO2
Auto híbrido (1 persona) = 2.7 kg de CO2
Moped (1 persona) = 1.7 kg de CO2
Auto eléctrico (1 persona) = 1 kg de CO2
Bus (40 personas) = 0.5 kg de CO2
Metro = 0,24 kg de CO2
Bicicleta eléctrica = 0,19 kg de CO2
Bicicleta = 0 kg de CO2




I ho podem extrapolar a la contaminació d'òxids de Nitrogen en grams per km:
turisme hibrid (Euro 4, 5 i 6) = 0,013
turisme benzina (Euro 4, 5 i 6) = 0.056/0.061
ciclomotors (Euro 2 i 3) = 0.17
Motocicletes (euro 2 i 3) = 0.194/0.317
Turisme dièsel = 0,21/0.61



Aquestes dades es resumeixen en la infografia adjunta sobre la prioritat en la inversió en els carrers (relació prioritat/cost):





Tots aquells que es queixen de l'impost de vehicles de tracció mecànica, de pagar zones verdes i blaves a l'agost, etc, etc haurien de reflexionar sobre aquestes dades

SECCIÓ DINERS TV3 18 abril 2018:

canviar la moto per la bici estalvia 1000 euros l'any
canviar el cotxe per la bici estlavia 2500 euros l'any

l'Administració estalvia diners:
menys accidents, soroll i contaminacio = 80 milions a l'any
i estalvi de 8 milions d'euros en infraestructura viaria (pavimentació, etc).
Caminar i anar en bici és la infraestructura més barata

Canviar els cotxes per bicicletes compartides estalviaria 73 morts a l'any:


Barcelona té 6000 cotxes per quilòmetre quadrat . Barcelona és la cinquena ciutat europea amb més contaminació atmosférica:
https://beteve.cat/medi-ambient/dia-sense-cotxes-trascendencia-ecologica/




Totes les dades anteriors justifiquen que les administracions públiques gastin diner públic (és a dir, de tots) en infraestructura ciclista: carrils bici, serveis de lloguer de bicicletes, etc. Tot i que hi ha periodistes que no saben distingir entre el que és tangible i intangible i només parlen del dèficit del servei de bicicletes de lloguer. Els articles d'opinió no haurien de fer-se com a venjança a una mala experiència personal:

I les dades anteriors justifiquen que es gravi molt més del que passa ara, els vehicles més insostenibles:



Per això a França paguen als ciclistes 0,25 euros per quilòmetre per anar i tornar del domicili fins a la feina:
http://www.elperiodico.com/es/observatorio-social/20171023/gregorio-magno-y-si-premiamos-a-la-gente-por-ir-al-trabajo-en-bici-6374045


CONCLUSIÓ:
La percepció de por és de cadascú, però la realitat de la perillositat la veiem en les dades.
La mesura que donaria més seguretat al vianant seria limitar la velocitat màxima a tots els carrers a 30 km/h.
Per què 30 km/h?
-La distancia per aturar-se disminueix a la meitat. De 13,3 metres a 30 Km/h enfront els 27,7 metres a 50 Km/h
-En cas de col·lisió amb un vehicle a 30 km/h, el risc de mort es divideix per 9 enfront a una col·lisió a 50 Km/h. A 30 Km/h, un vehicle es menys amenaçador per les persones fràgils (infants, persones grans...)
-Semàfors, encreuaments, circulació difícil o embussos, acceleració i frenada.... Un vehicle assoleix rarament els 50 Km/h en vies urbanes. Aquestes puntes de velocitat augmenten el consum, el soroll i la pol·lució de l'aire i no s'aconsegueixen gaires efectes de millora sobre la velocitat mitja que és de 30 Km/h si la circulacióés fluida, segons l'entitat francesa Ademe en un estudi fet veient quan la circulació és fluida i els temps de recorregut.
Un cotxe que va a 50 quilòmetres per hora recorre abans d’aturar-se definitivament 28 metres. A 30 quilòmetres per hora aquesta distància es rebaixaria a 11 metres. Això ajudaria a salvar moltes vides, segons els experts.

No per circular a més velocitat s'arriva abans. Hi ho veiem en aquest video:
https://www.youtube.com/watch?v=QQGoriOPcCs

sábado, 10 de febrero de 2018

LA VANGUARDIA VOL DEFENSAR EL VIANANT ATACANT LA BICICLETA

1.- LA MEVA REFLEXIÓ

Entre el 21 de gener i el 3 de febrer de 2018 el rotatiu La Vanguardia ha publicat diàriament una serie d'articles en defensa del vianant

2: Clamor de l'oposició en defensa del vianant. 22 de gener de 2018
3: Una acera fantasmal. 23 de gener de 2018:
4: La impiedad del hombrecito verde. 24 de gener de 2018:
6: Quan el carrer és una pista d'obstacles. 26 de gener de 2018
https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catal%C3%A0/20180126/282119226970212
8: La reforma pendent. 28 de gener de 2018
9: Contenidors i obstacles alhora. 29 gener de 2018
10: La Via Laietana vol voreres noves. 30 de gener de 2018
11: Quan la cruïlla és una creu. 31 de gener de 2018
12: El consistori va posar l'any passat 6.500 multes a ciclistes. 1 de febrer de 2018
(no he trobat enllaç digital a aquesta notícia)
13: Un camí ple de trampes. 2 de febrer de 2018
14: El futuro plan de movilidad de Barcelona priorizará al peatón. 3 febrer 2018:

No explico res de nou si comento que aquest rotatiu no és massa amic de les bicicletes. Fins i tot a l'ediorial del 22 de gener de 2018 sen's recorda que l'automòbil aporta el 10% del PIB i que per aquest fet no se l'ha de qüestionar:
http://www.lavanguardia.com/opinion/20180122/44204104521/el-suplici-del-passejant.html

2.-PERÒ, D'ON VENIM?
L'enfocament que ha fet La Vanguardia respecte els problemes que tenen els vianants per moure's a la ciutat crec que ha estat del tot sesgada.

El viaducte de la Ronda del Guinardó


En aquest video de 1908 enregistrat des d'un tramvia podem fer-nos la idea de com era la mobilitat a Barcelona a principis del segle XX:
https://www.youtube.com/watch?v=z1eJKkh0oGI
La bicicleta regnava a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX:
http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180210/cuando-la-bicicleta-reinaba-en-barcelona-6614545
Va ser amb l'arribada massiva de l'automòbil que la ciutat va començar a repensar la mobilitat envers aquest vehicle i, de manera progressiva, va anar deixant de banda al vianant.
El cotxe va atropellar els 'escarbats' ciclistes:

Només cal pensar en autopistes urbanes com l'avinguda Meridiana. Es tracta d'un exemple de via inhòspita. Allà, el cotxe ha estat i és, amo i senyor. Els col·lapses són constants i provoquen soroll i pol·lució.
Aquests carrers amb una densitat brutal de vehicles contaminants són el resultat de les polítiques en favor del cotxe del 'desarrollismo' dels anys seixanta i setanta.
En aquells anys, adquirir un cotxe era un símbol que s'identificava amb la consecució de la llibertat individual.
El gran humorista Joan Capri ho reflexa molt bé de forma irònica amb el monòleg: "la guerra del 600":
https://www.youtube.com/watch?v=gqy1hovLUbc

Aquí es pot veure un video de l'Associació SomMeridiana on es mostra el que passa quan una persona intenta creuar l'Av. Meridiana de costat a costat i, com que els semàfors estant sincronitzats pensant en el cotxe, el vianant no pot arribar a l'altre extrem de la vorera i s'ha de quedar en el petit refugi de la mitjana de l'Avinguda Meridiana.
En aquell petit espai, hi passen a menys de 2 metres del vianant, per davant i per darrera, tot tipus de vehicles de gran massa, a 50 km/h o més velocitat:





Hi va haver un moment en que la ciutat pensada per als cotxes va compençar a culpabilitzar al vianant:
https://elpais.com/elpais/2016/01/22/seres_urbanos/1453446000_145344.html





3.- EL PROBLEMA DEL VIANANT ÉS EL COTXE I LA MOTO. EN CAP CAS LA BICICLETA

Tota la planificació urbana sempre s'ha fet pensant en el cotxe:
http://elpais.com/elpais/2017/06/28/ciencia/1498671610_603384.html
Barcelona és la ciutat de l'estat Espanyol en que els conductors passen més estona en embussos (segons estudi anual de Tom Tom):
http://www.elperiodico.com/es/civismo/20170927/procesion-diaria-6303405
Els embussos tenen un cost anual molt alt:
http://www.leparisien.fr/transports/stress-perte-de-temps-et-de-clients-la-facture-salee-des-bouchons-11-09-2017-7250685.php

Qualsevol decisió, vingui d'on vingui, i que vagi encaminada a perjudicar el lobby del motor serà sempre perseguida. Aquest video corrobora l'afirmació anterior:


Fixeu-vos en aquesta carta de la secció de motor d'un diari on, qui l'escriu, li molesta textualment que bicicletes circulin per la via pública perquè, com ens diu, obstaculitza la circulació....: "[...]últimament trobo molts ciclistes que circulen pel carrer d'Aragó (una de les artèries ràpides de la ciutat pensada bàsicament per als vehicles de motor). La seva presència, crec, obstaculitza bastant la circulació[...]"



 La bicicleta no és el problema:

4.- LA CONTAMINACIÓ S'INFRAVALORA
Un altre inconvenient per a les persones que es desplacen a peu és quelcom que no es veu.
El problema que tenim a Barcelona és que la principal font emissora de contaminació són els automòbils amb una gran densitat = 6000 automòbils per quilòmetre quadrat.
Els principals contaminants que pateix la ciutat no provenen de creuers, fàbriques, ni avions (argument que fan servir els que volen seguir fent servir el cotxe), sino dels automòbils.
1.079.523 vehicles es mouen cada dia. El problema és l'excès de vehicles a la ciutat.

A algunes persones els preocupa que en episodis d'alta contaminació no puguin fer servir el SEU cotxe, o que, l'any 2020 no el puguin utilitzar més ja de forma definitiva per causa del veto que la ciutat ha implantat per als vehicles més antics.
La preocupació hauria de ser la contaminació que patim i no si les restriccions als vehicles ens afectaran o no:
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/preocupan-mas-las-restricciones-que-contaminacion-154420

En algunes argumentacions dels que defensen poder circular amb el SEU cotxe sempre hi veiem propostes per tal que siguin els altres els que prenguin les mesures, però mai un mateix. Ens diuen que també contaminen: els avions, les fàbriques, els creuers.... Ens pralen que hi ha una persecució cap ells i ens posen exemples diversos com el gran consum de plàstics....




Les particules en suspensió provenen del trànsit rodat entre un 40% i un 60 %, sobretot, de les emissions dels vehicles dièsel.
El segon contaminant més nociu, l'òxid de nitrogen, prové del trànsit rodat en un 70%.



I les anàlisis de la procedència dels contaminants és molt clara. De fet, la Unió Europea ens demana des de l'any 2010 que es prenguin mesures. I mesures destinades a la contaminació del trànsit rodat (no de creuers, avions, ni fàbriques):





Els danys que suposen a les persones la circulació d'aquests vehicles contaminants provoca morts prematures, aparició de malalties i agravació de les existents.
Aquest fet comporta un cost sanitari. Aquests costos sanitaris els han d'entendre les persones que es queixen de 'gastar' o 'invertir' diner public en la bicicleta i que comentaré més endavant:
Aprofito enllaços de La Vanguardia per mostrar els perjudicis de la contaminació perquè s'entengui que, el mateix diari que ens diu en el seu editorial que el cotxe aporta el 10% del PIB i ens diu que se l'està demonitzant, després ens mostra en d'altres articles (de forma indirecta) el dany que aquests vehicles causen a la societat:








Si les administracions no prenen mesures, Com ho podem nosaltres combatre la contaminació?:

Allunyar-se 10 metres dels cotxes fa que inhalem un 60% menys de partícules (això no es pot fer en totes les voreres). La clau són les voreres amples (i, evidentment, treue molts cotxes) i caminar lluny de la calçada.
En aquest article posa exemples:
L'estructura dels carrers de Barcelona (quadricules de l'Eixample) i la gran quantitat d'automòbils (això sí que ho hauríem de disminuir) fan difícil dissipar la contaminació:
I en aquest video, al minut 27 ho explica:
"[...]De la carretera/asfalt/calçada fins a la part de la vorera hi ha 5 metres.
Situar-nos a 5 metres de la calçada (a tocar de les façanes) es redueix els efectes de la contaminació un 30 % (tot depèn de l'amplada de la vorera).
Per reduir un 80% la contaminació cal allunyar-se uns 150 metres (no possible a Barcelona).
A Barcelona hi ha una alta densitat urbana (6000 automòbils per quilòmetre quadrat). No hi ha zones verdes que puguin esponjar el trànsit. l'única solució és reduir el nombre total d'automòbils que circulen.[...]".

Alejarse un metro de la calzada disminuye un 15% la exposición a contaminantes:

NO OBLIDEM EL SOROLL


5.- CAL UN CANVI D'HÀBITS I NO ARGUMENTAR MÉS EXCUSES PER SEGUIR AGAFANT EL COTXE
Sovint llegim i escoltem queixes de persones que habitualment es desplacen en cotxe i ens expliquen que peatonalitzar carrers, crear carrils bici, superilles o treure espais d'aparcament en superficie els genera problemes. És el mateix que deien els comerciants de l'Av. del Portal de l'Àngel. Cal un canvi d'hàbits:

Aparcar el vehicle en superficie no és un dret adquirit. El mal anomenat impost de circulació (en realitat és l'impost de vehicles de tracció mecànica) no dóna dret a aparcar:
http://pemb.cat/ca/bloc/eines_de_gestio_del_transit_als_entorns_urbans_i_la_regulacio_de_laparcament_en_superficie/37/




Pensem en l'espai que ocupa un vehicle automòbil en la distribució de l'espai en un habitatge i el que passa si extrapolem això a la via pública.



La diada de Sant Jordi de l'any 2017 es va escaure en diumenge. En principi, aquell dia, la majoria de persones estaven de festa i no havien d'anar a treballar en un 'polígon industrial on no hi arriba el transport públic':





El video de la diada de Sant Jordi és un exemple del mal us de l'automòbil. S'observa el soroll (no es pot mantenir una conversa amb to de veu normal), pol·lució (no es veu al video però existeix), ocupació de les voreres per part de motos, ocupació del carril bus (alguns dels que utilitzen el cotxe i ocupen el carril bus després diuen que el transport public no es eficient i que per això fan servir el cotxe...).

Aquest és un altre exemple de mals hàbits. Hi ha persones que van a un centre comercial en cotxe  en cap de setmana. I és un lloc on hi arriba tren (rodalies), bus i metro:
http://beteve.cat/maquinista-cues-cotxes-transit-sant-andreu-bon-pastor-compres-nadal/

Les politiques mobilitat passen per prendre mesures que desincentivin l'us de l'automòbil i potenciïn modes més sostenibles.

6.- PASSAR LA ITV NO VOL DIR QUE EL COTXE NO CONATAMINI







La ITV no mesura ni el diòxid de carboni (CO2) ni els gasos nocius del diòxid de nitrogen, ni òxids de nitrogen (NOx).
La ITV en vehicles de gasolina mesura el monòxid de carboni (CO).
La ITV en vehicles diesel mesura l'opacitat (carbonissa acumulada/fum negre que emet) determinat per la norma Euro 6.
La ITV determina el funcionament d'un vehicle però NO TOTS ELS GASOS  CONTAMINANTS que emet.
Per exemple, un vehicle de fa 17 anys que superi la ITV no vol dir que compleixi els requisits en materia contaminant per poder circular.
Aquest vehicle antic (he posat exemple d'un vehicle de fa 17 anys) passa la ITV perquè compleix la norma Euro 1 que va entrar en vigor l'any 1993. Els operaris apliquen les normes del vehicle tal com van sortir de fàbrica en aquell moment (que no són les mateixes normes que s'apliquen als vehícles que surten de fàbrica actualment). És a dir, que no apliquen les normes actuals en els vehicles antics. Desde setembre de 2005 hi ha en vigor la norma Euro 6.



 Els operaris de les estacions ITV ajusten els paràmetres d'emissions a les estipulacions per les legislacions existents en el moment que va ser fabricat el vehicle. Un Euro 1 no superaria els controls actuals que marca la norma Euro 6 i per tant, el vehicle de fa 17 anys passa la ITV perquè se li aplica la norma Euro 1, però es tracta d'un vehicle altament contaminant.

7.- ELS  COSTOS DE POSSEIR UN AUTOMÒBIL

Els costos d'un vehicle els coneixem: adquisició, combustible, manteniment, impostos, ITV, assegurança:
https://m.xataka.com/automovil/cuanto-cuesta-de-media-tener-un-coche-en-propiedad
El cost és de 44.723 euros durant la seva vida util (gairebé 10 euros diaris es faci servir o no). Com comprar un títol de transport de 10 viatges (T-10) cada dia.
Després hi ha els costos externs (plana en francès que tradueixo):
https://www.franceinter.fr/emissions/la-question-du-jour/la-question-du-jour-27-mars-2013

Estudi de la Universitat de Dresde (Alemanya) presentada al parlament europeu:
Els costos externs dels automòbils:
-Soroll
-contaminació atmosférica
-accidents

Cada automòbil genera 1600 euros de costos externs CADA ANY.
Factura total de 373 milions d'euros per any.
No es comptabilitzen a l'estudi (ni a les despeses): Els accidents ja que els danys materials els costegen les assegurances, el patiment psicològic o les absències al treball, seqüeles....
L'estudi conclou que el trànsit d'automòbils europeu està avui injustament subvencionat (ja he perdut el compte del número de plans PIVE que s'han dut a terme al nostre país).

8.- L'ARROGÀNCIA DE L'ESPAI

El problema del vianant no és la bicicleta com ens ha volgut fer creure La Vanguardia. El problema del vianant és el cotxe i la moto.
En la jerarquia de la mobilitat urbana el primer ha de ser el vianant amb discapacitat, després la resta de vianants, després les bicicletes, tot seguit el transport public i, per ultim, el vehicle privat contaminant



Infografia sobre la prioritat per fomentar una mobilitat sostenible en relació als costos en la inversió de les infraestructures:





Cada vegada que s'implementa alguna mesura que s'encamina a aproximar-se a la piràmide de la jerarquia de la mobilitat, apareixen queixes per part dels que volen seguir disposant de la majoria de l'espai.



Aquí alguns exemples:
Qualsevol veí vol tenir aprop el transport públic. Tots els veïns?, doncs no, com passa als còmics d'Astèrix, hi ha petits indrets on no ho volen.
Al carrer Joan Güell (barri de Les Corts), alguns veïns no hi estan d'acord, ni en el carril bici, ni en el pas del bus ortogonal V5. Potser és perquè ara ja no podran estacionar en doble fila...
Un dels entrevistats parla de que 'els han colat un carril bici' i que, el carril bici i el carril bus col·lapsen. Qui col·lapsa és el cotxe privat:
http://beteve.cat/comerciants-joan-guell-volen-futur-bus-v5/
http://beteve.cat/joan-guell-critics-recorregut-bus-v5/
La realitat és el que comento, és a dir, que quan hi ha dos carrils, un d'ells s'utilitza per aparcar en doble fila, com passa a l'inici d'aquest video:
https://www.youtube.com/watch?v=v09Bfv3HsoQ&feature=youtu.be
Ho podem veure també al carrer Creu Coberta. Al final del video es veuen els llocs destinats a realitzar la càrrega i descàrrega però, alguns transportistes, prefereixen ocupar un dels dos carrils del carrer Creu Coberta. És, per tant, un perjudici per la resta d'usuaris de la via pública:



Reaccions contràries a la implementació dels carrils bici:







Fins i tot una AMPA d'una escola propera al barri de la Sagrada Familia s'ha posicionat en contra de la implementació d'un carril bici. Prefereixen els cotxes a les bicicletes:





I el problema en aquests carrers no és la bicicleta sino donar protecció als nens amb camins escolars segurs, fent que els semàfors per a vehicles, quan aquests provenen de fer un gir, es posin en fase de vermell (i no en ambre intermitent com sol passar) per tal que aquests s'agin d'aturar:
 https://elpais.com/elpais/2017/10/10/i_love_bicis/1507652648_617686.html

Una altra AMPA està en contra de la implementació d'un carril bus on l'autobús circularà en sentit contrari del sentit de circulació de la resta de vehicles:
http://beteve.cat/carril-bus-travessera-gracia-escola-infant-jesus/
Ara ja no podran aparcar en doble fila quan portin els nens a l'escola....
El tema dels nens a l'escola ja l'he analitzat en aquesta entrada al meu blog:
http://barnabici.blogspot.com.es/2017/12/anar-lescola-en-cotxe-treu-tho-del-cap.html



Alguns volen venir de fora de Barcelona amb vehicle privat i disposar d'aparcament:




 Estar a favor dels carrils bici però que els implementin en altres carrers i no en el carrer de la persona que hi està a favor:



Volen carrils bici a altres llocs i, Què té a veure el casc amb que posin o no el carril bici?:




Hem vist persones que han justificat infraccions per causa d'implementar mesures que democratitzen l'espai public. La justificació és que quan el carrer estava com abans, és a dir, abans de fer la modificació, aquelles infraccions no passaven....:






Alguns han culpat la bicicleta i la seva infraestructura de caigudes de vianants per exemple als separadors. Si el vianant creua per dins del pas de vianants MAI caurà topant amb un separador. Tothom qui topa amb un separador és per haver comès alguna infracció:






I qui té més espai, en vol tenir encara més. I si s'amplia l'espai per a qui en té més, el que es fa és amplificar el problema:




Hi ha persones que creuen que reduir carrils provoca més congestió. No obstant, si es creen més carrils, hi haurà més trànsit (induit o atret) i la mateixa o més congestió.





 9.- INVERTIR DINER PUBLIC EN LA BICICLETA MAI ÉS DEFICITARI
Alguns dels defensors de l'automòbil i/o els detractors de la bicicleta estan molestos pel fet que la bicicleta els tregui 'una mica' d'espai i, també, que els diners que es gasta en la bicicleta no s'empri en quelcom millor (segons ells es clar....).  No volen destinar diner public a la bicicleta.

 Aquesta carta d'un lector del 4 de novembre de 2012 reflexa perfectament el desconeixement de la relació costos/benefici d'invertir en la bicicleta. l'Autor només veu els costos....



 Per cada euro que ens gastem en desplaçar-nos, hi veiem el cost social que té en funció del mode en que ens desplacem. Aquestes dades son extrapolables a la piràmiede de la jerarquia de la mobilitat (Etude de George Poulos, référendum projet de métro de Vancouver, 2015):
1 euro anant a peu = 0,01 euros de cost social
1 euro anant en bici = 0,08 euros de cost social
1 euro anant en bus = 1,50 euros de cost social
1 euro anant en cotxe = 9,20 euros de cost social

Ampliant la xarxa de carrls bici un 10% (relació cost-benefici) el nombre de morts evitades a Barcelona és de 16 persones.
La ràtio de beneficis per euro gastat seria de 35 a 1 a Barcelona






Llistat comparatiu d'emisions per viatge d'anada i tornada en un trajecte de 15 km (càlcul basat en consum energètic SIC). S'estudien les emisions només de CO2 (no de NOx, partícules PM ni altres:
4 x 4 gasolina (1 persona) = 9 kg de CO2
Sedán Gasolina (1 persona) = 6 kg de CO2
Moto (1 persona) = 3,13 kg de CO2
Auto híbrido (1 persona) = 2.7 kg de CO2
Moped (1 persona) = 1.7 kg de CO2
Auto eléctrico (1 persona) = 1 kg de CO2
Bus (40 personas) = 0.5 kg de CO2
Metro = 0,24 kg de CO2
Bicicleta eléctrica = 0,19 kg de CO2
Bicicleta = 0 kg de CO2



I ho podem extrapolar a la contaminació d'òxids de Nitrogen en grams per km:
turisme hibrid (Euro 4, 5 i 6) = 0,013
turisme benzina (Euro 4, 5 i 6) = 0.056/0.061
ciclomotors (Euro 2 i 3) = 0.17
Motocicletes (euro 2 i 3) = 0.194/0.317
Turisme dièsel = 0,21/0.61








Al reportatge de 'Torna La bici' que es va fer dins el programa 30 minuts queda molt clar:
Transcric un passatge del programa: "[...]I l'objectiu és la salut pública. La gent que va en bici a Copenhague contribueix en 233 milions d'euros cada any a la salut pública. No els hem de cuidar. No van al metge o a l'hospital. Només van amb bici[...]", "[...]233 milions d'euros són molts diners. A Dinamarca aquesta és la manera de com ho promocionem: construeixes 1 quilòmetre d'infraestructura i es paga en menys de 5 anys, gràcies als beneficis per a la salut[...]".

A Barcelona cada any es realitza el que s'anomena "la cursa dels transports". En un mateix trajecte, vianants i tots els modes de transport publics i privats realitzen el recorregut d'un punt A a un punt B. Els resultats són inapel·lables. La bicicleta és el mode de desplaçament més eficaç per desplaçar-se per Barcelona:
http://beteve.cat/cursa-urbana-monocicles-bicicletes-patins-motos-rapids-ciutat/



 Tot i les explicacions donades, encara hi ha persones que pensen que invertir diner public en la  bicicleta es llençar els diners:



10.- EXEMPLES DE l'ABÚS DE L'ESPAI PUBLIC PER PART DE COTXES I MOTOS

No poder accedir amb seguretat a una escola (Mare de Déu del Coll):
 http://beteve.cat/lescola-mare-de-deu-del-coll-reclama-millorar-la-seguretat-dels-accessos-al-centre/


Portar els nens a l'escola amb cotxe és un altre mal hàbit (explicat abans):
http://beteve.cat/embussos-oak-house-benjamin-franklin/

No poder passar dos persones per les voreres caminant en sentits oposats en un lloc on hi ha 3 carrils a la calçada per cada sentit de circulació:
http://beteve.cat/veins-comerciants-demanen-reforma-carrer-de-balmes/

A la Via Laietana  passa el mateix, voreres estretes i calçades amples:
http://beteve.cat/primers-passos-reforma-via-laietana-espai-vianants/

En carrers que no són grans arteries viàries passa el mateix, és a dir, el vianant queda relegat:
http://beteve.cat/veins-de-vives-i-tuto-creen-plataforma-per-demanar-que-el-carrer-sigui-per-a-vianants/

11.- EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Un altre dels arguments dels contraris a la bicicleta és que en una ciutat gran i que no es plana no és una ciutat preparada per la bicicleta i no es pot perjudicar a l'automòbil. Sen's diu que hi ha persones que fan servir el cotxe 'per necessitat'



 L'increment de les compres en línia comporta un augment del transport motoritzat de béns i serveis. Cal canviar el model.
El servei estatal de Correos farà servir vehicles sostenibles pel repartiment de paqueteria:
http://www.agendaempresa.com/86367/correos-prueba-vehiculos-sostenibles-reparto-paqueteria/


12.- LA IMPLICACIÓ DE LA BICICLETA EN ACCIDENTS ÉS MÍNIMA
Sovint sentim frases com aquestes:
"Van como locos"
"Casi me atropella"
"Fan el que els rota"
"se salten els semàfors"
"no respecten res ni ningú"

La realitat és que la bicicleta és el mode de desplaçament de la via pública a Barcelona menys implicat en accidents:



 Ràtio d'implicació en accidents vs desplaçaments 2017:
Vehícles 4 rodes: 267%
Moto: 571%
Bici: 210%
Transport públic: 9%

Existeix una percepció de perillositat envers la bici que és semblant a la por a volar respecte als accidents d'avió.

El video que he posat més amunt sobre creuar l'Av. Meridiana mostra la necessitat d'haver de pacificar els carrers. Això vol dir reduir la velocitat màxima a Barcelona a 30km/h. Aquesta sezilla mesura implicaria molts beneficis pel vianant.

Per què 30 km/h?
-La distancia per aturar-se disminueix a la meitat. De 13,3 metres a 30 Km/h enfront els 27,7 metres a 50 Km/h
-En cas de col·lisió amb un vehicle a 30 km/h, el risc de mort es divideix per 9 enfront a una col·lisió a 50 Km/h. A 30 Km/h, un vehicle es menys amenaçador per les persones fràgils (infants, persones grans...)
-Semàfors, encreuaments, circulació difícil o embussos, acceleració i frenada.... Un vehicle assoleix rarament els 50 Km/h en vies urbanes. Aquestes puntes de velocitat augmenten el consum, el soroll i la pol·lució de l'aire i no s'aconsegueixen gaires efectes de millora sobre la velocitat mitja que és de 30 Km/h si la circulacióés fluida, segons l'entitat francesa Ademe en un estudi fet veient quan la circulació és fluida i els temps de recorregut.

En aquest video es pot veure el camió blau, que, no per circular a més velocitat arriba abans:
https://www.youtube.com/watch?v=QQGoriOPcCs






13.-CONCLUSIONS
Amb independència de l'incivisme que hi ha en tots els col·lectius, el problema del vianant no és la bicicleta:



Jo em desplaço a peu, en bicicleta i en transport public i, en els ultims anys he anat fotografiant les coses que em dificulten els desplaçaments quan vaig a peu. La Vanguardia erra en el diagnòstic:

El problema de Barcelona és la gran quantitat de vehicles que hi ha i l'espai que ocupen. hi ha una arrogància en l'abús de l'espai públic. En carrers amples i en estrets, els vehicles ocupen la gran major part de l'espai. Només cal medir la distància que hi ha en qualsevol carrer de façana a façana i observar quin usuari de la via pública utilitza més espai:
https://www.flickr.com/photos/130196410@N04/sets/72157685438286321/show

I un problema en el que La Vanguardia hi passa molt de puntetes és en l'ocupació de l'espai piblic per a finalitats privades:
https://www.flickr.com/photos/130196410@N04/sets/72157688534467525/show

Hi ha situacions puntuals on, les autoritats concedeixen una certa 'permisivitat' alhora de permetre cometre infraccions de vehicles. Per exemple durant les festes de nadal:
https://www.flickr.com/photos/130196410@N04/sets/72157690756007894/show
O per exemple concerts o partits de futbol.


Al video, circulació constant de motos per la vorera:
https://www.youtube.com/watch?v=Gm9pfhQaJ-Y