LA PERCEPCIÓ DE PERILL D'ALGUNES PERSONES A LA BICI I AL PATINET

La carta d'un lector i l'article d'un periodista m'han fet decidir crear aquest post. Aquests són els documents que reprodueixo:

Carta d'un lector:

Article d'un diari:

He triat aquests dos textos per enllaçar-ho amb el títol ja que em sorprèn la percepció de perillositat que algunes persones tenen a bicicletes i patinets. Em sorprèn d'igual forma que les persones que tenen por a desplaçar-se amb avió.

És curiós com acava la carta ja que diu: "[...]Quan les autoritats municipals, autonòmiques, estatals o europees, qui correspongui pensen posar mesures per aturar l'abús dels patinets i les bicis?...]".

Quan parla d'abús, el qui escriu la carta deu oblidar els 20 morts en accident de trànsit que portem a Barcelona fins a dia d'avui en que escric aquest post (1/12/2018). I fa gràcia que parli d'abús de bicicletes i patinets quan tenim 6000 automòbils per quilòmetre quadrat a la ciutat. Si això no és un abús, que m'ho expliquin....

Sobre l'article em centro on diu textualment: "[...]Els patinets urbans em fan por[...]".

ESTÀ JUSTIFICADA LA POR D'ALGUNS VIANANTS RESPECTE LES BICICLETES I ELS PATINETS?

A aquells vianants que tenen por a les bicicletes i els patinets els faria fer l'exercici de creuar l'Avinguda Meridiana des d'una vorera i fins a un altra. El video de l'associació SomMeridiana ho exposa:

 En cas que no es pugui veure el video. Està aquí:

https://youtu.be/t_NMaizxvqM

Al video podem veure com un vianant es queda a la mitjana, és a dir, al petit refugi de vianants que hi ha entre els dos sentits de la marxa. Això passa perquè els semàfors estan pensats per als cotxes i no per als vianants. La major dificultat la tenen les persones amb problemes de mpbilitat.

Un cop allà al mig, vehicles de gran massa circulen a menys de 2 metres dels vianants a velocitats de 50 km/h o més.

En canvi, al Parc Fluvial del Besòs, un indret on comparteixen espai únicament ciclistes i vianants, allà, han limitat la velocitat als ciclistes a 20 km/h.

i fins i tot, en alguns trams inclús a 10 km/h:

Com es pot veure en l'exemple de l'Avinguda Meridiana i al Parc Fluvial del Besòs, es prenen unes mesures de protecció envers al vianant que res tenen a veure amb els riscos que existeixen. Aquí tenim dos exemples més:

Ronda del Guinardó:

Avinguda de la Diagonal:

TORNO A FORMULAR LA PREGUNTA: SÓN PERILLOSES LES BICICLETES I ELS PATINETS?

La resposta és no. Són els modes de transport menys implicats en accidents. Les dades són molt clares:

https://beteve.cat/mobilitat/accidents-transit-barcelona-2017-mapa-2/

QUIN PAPER JUGUEN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ (ALGUNS, PER SORT NO SÓN TOTS) EN COL·LABORAR A CREAR AQUEST ESTAT D'OPINIÓ DE PERILLOSITAT PER PART DE LES BICICLETES I VIANANTS?

Hi juguen un paper determinant. Aquest video només es pot veure si es disposa de compte a twitter i ajuda a entendre el que vull dir:
https://twitter.com/LaNitA8tv/status/730124806113222656

l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) situa la bici com al mitjà de transport més ben valorat. Únicament el anar a peu és millor valorat:

Hi ha una discriminació positiva cap al cotxe i, negativa, cap a la bici i el patinet. I poso exemples:

1. S'han arribat a fer entrevistes a dins dels carrils bici. Ho haurien fet en una autopista?. O al mig de la calçada del carrer d'Aragó?:
http://www.sport.es/es/noticias/dakar/viladoms-dakar-siempre-respeto-4776466

http://www.sport.es/es/noticias/mas-deportes/garcia-bragado-sera-homenajeado-en-su-barrio-de-canillejas-5633212

http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/rabell-confirma-ausencia-manifestacion-diada-4478025

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/los-que-pagan-pato-del-popular-6095990
http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20171230/mana-lita-claver-depedida-espectaculo-6524867

2. La publicitat sobre els vehicles motoritzats (això donaria per un post senser). Què fomenten els anuncis d'automòbils?:

Ho comento perquè hi ha gent que crec que no sap separar el que és una ficció publicitària del que és la realitat (cal tenir compte de twitter per veure-ho):
https://twitter.com/joelsanru/status/1053311941601619968

3. Si un conductor es posa a circular a 200 km/h i l'enxampen, el periodista que escriu la noticia ens diu que tinguem empatia amb el conductor que ho ha fet i que ens preguntem què fariem nosaltres en la seva situació. Jo sincerament penso en les víctimes d'accidents de trànsit i no en els infractors. Sembla que hi hagi com una justificació de posar el cotxe a 200 km/h en alguns casos respecte d'altres:
http://arjau.blogspot.com.es/2012/05/imprudencia-per-un-fill.html

4. Informen de la carretera més perillosa de Catalunya i, la persona que ho presenta s'identifica com a tècnic de mobilitat i: no porta armilla reflectant (quan parla al voral), parla mentres condueix (no està 100% concentrat en la conducció si li fan una entrevista i en una carretera que ens diu que és perillosa), no subjecta fermament el volant amb les dos mans (mentre li fan l'entrevista) i fa un avançament perillós davant la presència d'un ciclista quan s'observa un vehicle que circula en sentit contrari (minut 1 amb 34 segons):
https://www.youtube.com/watch?v=BjWy1F_vnig

5. En aquest article diuen que si un vianant es passa el semàfor en vermell i provoca un accident amb un ciclista que circula correctament, possiblement la responsabilitat moral és de l'Ajuntament....

http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20161010/barcelona-replanteara-los-carriles-bici-doble-sentido-5480060

6. Un conductor d'automòbil pateix un accident i el titular de la notícia està redactat de forma que sembla que sigui per culpa de la presència d'un ciclista:

http://www.regio7.cat/fet-divers/2018/01/11/cotxe-saccidenta-c-55-manresa/453726.html

En llegir la notícia es diu que el conductor "[...]ha hagut de fer un cop de volant per evitar atropellar el ciclista, a qui no havia vist prèviament[...]".... Sembla que la culpa sigui del ciclista per ser allà....

7. .- Sembla que si es fa una gala benefica, els que asisteixen a la gala poden cometre infraccions d'aparcament si hi acudeixen en cotxe. La notícia critica que la Guàrdia Urbana faci bé la seva feina. és a dir, denunciar els vehicles mal aparcats. No obstant, qui escriu la notícia, creu que s'ha de fer 'la vista grossa' i no multar-los.  Un bon exemple de discriminació positiva al cotxe. Com si per anar a Montjuic, no es pogués arribar en transport public....
http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170513/422533177641/guardia-urbana-multa-asistentes-gala-benefica-cancer-mnac.html

8. Els ciclistes i tot el que envolta aquest món: carrils bici, etc es converteix en arma politica dels diferents partits politics segons hi estiguin a favor o en contra:
http://www.media.cat/2017/09/05/carrils-bici-lultima-arma-desgast-politic/

9. Alguns periodistes ens mostren públicament com defensar-se dels ciclistes. La millor manera és tombar-los i fer-los caure amb un bastó. En el redactat sen's explica quants ciclistes s'ha 'carregat' (aquesta és l'expressió que fa servir) en el que va d'any:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2014/07/20/pagina-6/94135470/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2015/11/08/pagina-6/96117282/pdf.html

10. Un conductor ebri atropella un ciclista i l'article comença parlant de la mort provocada per un error humà....

https://www.lavanguardia.com/local/sevilla/20161205/412414854395/atropello-ciclista-conductor-ebrio-sevilla-convertida-donacion-multiple.html

11. En aquest article ens parlen de les bondats de la bicicleta.... però a Damasc. Per què si a Damasc és un bon mode de transport i a Barcelona no ho és?. Això passa en un diari tradicionalment amb articles contra la bicicleta, però aquest, que parla de les bicicletes de Damasc hi apareix una lloança a aquest vehicle. ¿A Damasc sí i a Barcelona no?:

http://www.nabarralde.com/es/munduan/12824-damasco-la-revolucion-de-las-bicicletas

Un petit tast de les bondats de la bici (a Damasc):
"[...]l'antiga ciutat dels omeies, que presumeix de ser la més antiga del món, s'ha convertit en un espai urbà recorregut per un riu de bicicletes que n'han fet canviar el paisatge[...]".

El comentari podria ser extrapolable a Barcelona. Per exemple, el meu avi, a qui jo no vaig poder conèixer quan jo vaig venir al món, podria perfectament opinar el mateix si ara pogués veure el trànsit de la ciutat.

"[...]Les bicicletes em van sorprendre en entrar a la ciutat. Els damasquins, que suporten un trànsit rodat apocalíptic, consumeixen hores i hores per desplaçar-se a causa de la proliferació de controls militars per verificar la identitat dels automobilistes i sovint escorcollar-los els vehicles per por d'atemptats terroristes[...]".

A Barcelona, per sort, tenim un clima de pau, però es podria extrapolar a la congestió en hores punta.

"[...]Les bicicletes, lleugeres i fàcils de fer anar, són un mitjà de transport útil en una població de vora dos milions d'habitants. Des dels carrerons modestos i antics de la ciutat emmurallada, del barri cristià de Bab Tuma fins a les zones residencials d'Abu Rumaned o Mezeh, les bicicletes s'han escampat per tot el seu àmbit urbà. Molts ciclistes viuen als suburbis. No només poden evitar els embussos i estalviar hores perdudes, sinó també es poden estalviar la gasolina i el gasoil, que han augmentat de preu[...]".

Aquest comentari seria perfectament extrapolable a Barcelona. Malauradament, són molt poques les vegades que hem vist un comentari sobre la bicicleta a Barcelona en els mateixos termes que apareix al fragment que he seleccionat.

"[...]A Siria la bicicleta era tradicionalment considerada de baixa categoria social, en feien servir sobretot els repartidors de botigues de queviures, humils empleats i obrers. Ara, estudiants, professors universitaris, funcionaris i fins i tot noies en fan servir[...]. [...]S'ha organitzat una campanya per promoure la bicicleta entre la població femenina, en una societat conservadora on no està ben vist que una dona empunyi el manillar i pedali dalt d'aquest simple mitjà de transport[...]".

Seria perfectament extrapolable a Barcelona, a execpció que aquí ja fa temps que està superat el tema que una dona pugui anar en bicicleta.

"[...]Valdria la pena compondre un elogi de la bicicleta de Damasc com un avenç de la independència i autonomia dels seus ciutadans, i no només com una necessitat de locomoció alternativa[...]".

¿Com pot ser que la gran majoria de vegades, La Vanguardia no es refereixi en aquests termes quan es parla de la bicicleta a Barcelona?.

-------------

Finalment volia acabar el post amb la noticia d'un accident amb ferits que es va produir a Barcelona (novembre de 2018) i que a diferència del que passa amb les bicicletes i patinets, no va generar cap debat.
L'accident va ser aquest. Fixeu-vos en les imatges:
https://beteve.cat/mobilitat/accident-travessera-gracia-cotxe/

SÓN UN PERILL LES BICICLETES I ELS PATINETS?

El debat no hauria de ser sobre vehicles. Qui fa bé o malament una acció és la persona.

Dit això, crec que la bici i el patinet no haurien de tenir el protagonisme informatiu que estem veient sobretot perquè, abans, el debat hauria de ser la gran quantitat d'accidents que els vehicles motoritzats estant produint a la nostra ciutat. I no són notícia.....

LES BICICLETES I ELS PATINETS VAN PER LES VORERES

Aquesta afirmació és pronunciada habitualment per part dels detractors dels modes de desplaçament més eficaços que hi ha.
I molts cops obvien qui són els grans ocupadors de la vorera:
https://www.flickr.com/photos/130196410@N04/sets/72157688335294285/show

I a dia d'avui (sembla que a partir del gener de 2019 la norma canviarà), les bicicletes poden circular per determinades voreres i àrees de vianants tot respectant la prioritat del vianant:

Els vehicles més eficaços des del punt de vista energètic haurien de ser els que es promocionessin més:

CAL PROMOCIONAR LA BICI I EL PATINET? 

Ningú hauria de posar el crit al cel en gastar diner públic en carrils bici i/o serveis municipals de lloguer de bicicletes (encara que generin dèficit. Més endavant explico el tema del dèficit). Tot i que sempre hi ha algú que defensa als lobbies:

http://www.lavanguardia.com/economia/20180207/44591663144/ekonomia-gay-de-liebana-carriles-bici.html

Els mateixos que defensen els lobbies estan preocupats per noticies com aquesta:

Els costos d'un vehicle els coneixem: adquisició, combustible, manteniment, impostos, ITV, assegurança:
https://m.xataka.com/automovil/cuanto-cuesta-de-media-tener-un-coche-en-propiedad

El cost és de 44.723 euros durant la seva vida util (gairebé 10 euros diaris es faci servir o no. Com comprar un títol de transport T-10 cada dia).

Els costos d’anar a la feina a treballar de casa a la feina :
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180906/ugt-trabajar-poligono-mil-euros-gasto-7021611

Els costos anuals que gasta Espanya per causa de la cotaminació són 3600 milions d'euros:

https://www.eldiario.es/sociedad/Espana-obligada-millones-enfermedades-contaminacion_0_839916665.html

Els costos per la contaminació de l'aire baixarien un 50% sense els Dièsel vells:
https://www.lavanguardia.com/natural/20181127/453182869254/informe-epha-costes-de-polucion.html

Després hi ha els costos externs (plana en francès que tradueixo):
https://www.franceinter.fr/emissions/la-question-du-jour/la-question-du-jour-27-mars-2013
<<>>
Estudi de la Universitat de Dresde (Alemanya) presentada al parlament europeu:

Els costos externs dels automòbils:

-Soroll

-contaminació atmosférica

-accidents

-gas carbònic

Cada automòbil genera 1600 euros de costos externs CADA ANY

Factura total de 373 milions d'euros per any

No es comptabilitzen a l'estudi (ni a les despeses): Els accidents ja que els danys materials els costegen les assegurances, el patiment psicològic o les absències al treball

L'estudi conclou que el trànsit d'automòbils europeu està avui injustament subvencionat (he perdut el compte de les vegades que han fet plans PIVE).

<<>>

Estudi de la Universitat de Bath i Oxford sobre el que costa la contaminació de l'aire als vehicles motoritzats:
https://www.lesechos.fr/industrie-services/energie-environnement/0301770703778-ce-que-coute-la-pollution-automobile-2181785.php

Quin cost té la contaminació de vehicles al sistema de salut?

Al Regne Unit, la contaminació de l'aire és l'origen de 40.000 morts prematures cada any i provoca múltiples afectacions sanitàries i costa 22,6 milions de lliures a Anglaterra.

Segons l'estudi de les Universitats Britàniques d'Oxfod i de Bath, una mica més d'un quart d'aquest cost (5,9 milions de lliures) i de morts prematures (uns 10.000) són imputables als gasos tòxics emesos pels 34,7 milions de vehicles que circulen per les carrteres britàniques. En comparació, el tabac mata cada any 98.000 persones al Regne Unit.

Cost individual:

Però l'estudi va més enllà. <>, cita un dels autors de l'estudi, el doctor Alistair Hunt, de la Universitat de Bath citat pel rotatiu The Independent.

Concretament, els investigadors arriben a la conclusió que en la vida mitja d'un automòbil que s'estima d'uns 14 anys, el cost és de 1.640 lliures al Regne Unit. Dit d'una altra forma: 121 lliures per any.

Els efectes beneficiosos de baixar el cost de la tarifa de transport. Es tradueix en menys us del vehicle privat i menys costos sanitaris:
http://catalunyaplural.cat/blogs/extra/2018/11/23/la-tarifa-plana-del-transport-metropolita-estalviara-les-emissions-de-3-milions-de-viatges-en-cotxe-per-any/

El Dièsel, principal responsable

Però aquesta xifra mostra dos coses: Per començar, donat que els motors Dièsel llancen a l'atmosfera moltes més partícules tòxiques a l'aire que els motors de benzina, costen prop de cinc vegades més a la societat que els vehicles de benzina (respectivament 258 lliures en contraposició a 37 lliures per any).

Després, cal precisar que el cost no és el mateix segons si el vehicle circula en una gran ciutat o no. Així doncs, a Londres, el cost de la durada de vida total d'un automòbil de benzina és de 7.714 lliures. Per contra, per a un motor dièsel aquesta xifra és dos cops superior (16.424 lliures).

<>, fan notar els autors que insisteixen en el fet que els motors dièsel són responsables del 88% dels costos de la sanitat en la societat. Mentre que les xifres presentades a l'estudi han de ser considerades com estimacions menors:

Molts efectes nefastos de la pol·lució en la salut no han pogut ser incloses de fet com a proves solides en aquest estudi.

Els investigadors recomanen un pas ràpid a mitjans de transport menys contaminant, com els vehicles elèctrics. Però inviten també a cadascú a deixar de circular tant avait com sigui possible amb vehicles motoritzats

<<>>>

La contamianció ha causat la mort prematura de gairebé 93.000 persones a Espanya en 10 anys:
https://www.infosalus.com/salud-investigacion/noticia-contaminacion-causado-muerte-prematura-casi-93000-personas-espana-10-anos-20181003133249.html

<<<>>>> 

En aquestes dades també es veuen coses intangibles. Per cada euro que ens gastem en desplaçar-nos veiem el cost social que té en funció del mode en que ens desplacem. Aquestes dades son extrapolables a la piràmiede de la jerarquia de la mobilitat (Etude de George Poulos, référendum projet de métro de Vancouver, 2015):
1 euro anant a peu = 0,01 euros de cost social

1 euro anant en bici = 0,08 euros de cost social

1 euro anant en bus = 1,50 euros de cost social

1 euro anant en cotxe = 9,20 euros de cost social

<<>> 

El cost social d'un trajecte diari de 5 km:

En cotxe: 2,30€ (emisions, congestió, etc)

En autobús : 0,31€ (Idem)

En bici: ahorro de 0,62€ (menys despesa sanitaria i más product.)

Caminant: estalvi de 0,89€ (ídem)

https://www.thediscourse.ca/cities/full-cost-commute

Un quilòmetre de pedaleig estalvia 0,25 euros a la ciutat :
https://elpais.com/sociedad/2018/09/20/actualidad/1537434331_396239.html

<<>> 

Ampliant la xarxa de carrls bici un 10% (relació cost-benefici) el nombre de morts evitades a Barcelona és de 16 persones.

https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/987382/poden-evitar-10000-morts-prematures-ampliant-xarxa-carril-bici
La ràtio de beneficis per euro gastat seria de 35 a 1 a Barcelona

https://www.isglobal.org/new/-/asset_publisher/JZ9fGljXnWpI/content/las-ciudades-europeas-podrian-evitar-hasta-10-000-muertes-prematuras-ampliando-las-redes-de-carriles-bici
<<>>

Les congestions diàries que es registren a les ciutats costen cada any un 1% del producte interior brut a la Unió Europea

<<>> 

I ho podem extrapolar a la contaminació dels vehicles. Llistat comparatiu d'emisions per viatge d'anada i tornada en un trajecte de 15 km (càlcul basat en consum energètic SIC). S'estudien les emisions només de CO2 (no de NOx, partícules PM ni altres:

4 x 4 gasolina (1 persona) = 9 kg de CO2

Sedán Gasolina (1 persona) = 6 kg de CO2

Moto (1 persona) = 3,13 kg de CO2

Auto híbrido (1 persona) = 2.7 kg de CO2

Moped (1 persona) = 1.7 kg de CO2

Auto eléctrico (1 persona) = 1 kg de CO2

Bus (40 personas) = 0.5 kg de CO2

Metro = 0,24 kg de CO2

Bicicleta eléctrica = 0,19 kg de CO2

Bicicleta = 0 kg de CO2

I ho podem extrapolar a la contaminació d'òxids de Nitrogen en grams per km:

turisme hibrid (Euro 4, 5 i 6) = 0,013

turisme benzina (Euro 4, 5 i 6) = 0.056/0.061

ciclomotors (Euro 2 i 3) = 0.17

Motocicletes (euro 2 i 3) = 0.194/0.317

Turisme dièsel = 0,21/0.61

Aquestes dades es resumeixen en la infografia adjunta sobre la prioritat en la inversió en els carrers (relació prioritat/cost):

Tots aquells que es queixen de l'impost de vehicles de tracció mecànica, de pagar zones verdes i blaves a l'agost, etc, etc haurien de reflexionar sobre aquestes dades

SECCIÓ DINERS TV3 18 abril 2018:

canviar la moto per la bici estalvia 1000 euros l'any

canviar el cotxe per la bici estlavia 2500 euros l'any

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-diners/video/5760830/

l'Administració estalvia diners:

menys accidents, soroll i contaminacio = 80 milions a l'any

i estalvi de 8 milions d'euros en infraestructura viaria (pavimentació, etc).

Caminar i anar en bici és la infraestructura més barata

Canviar els cotxes per bicicletes compartides estalviaria 73 morts a l'any:

https://www.isglobal.org/ca/new/-/asset_publisher/JZ9fGljXnWpI/content/cambiar-los-coches-por-bicicletas-compartidas-permitiria-evitar-hasta-73-muertes-al-ano

http://www.ccma.cat/324/la-bicicleta-un-sector-que-pedala-a-bon-ritme-i-ja-mou-1-300-milions-deuros/noticia/2851350/

Barcelona té 6000 cotxes per quilòmetre quadrat . Barcelona és la cinquena ciutat europea amb més contaminació atmosférica:
https://beteve.cat/medi-ambient/dia-sense-cotxes-trascendencia-ecologica/

Aparcar en superficie no és un dret:
http://pemb.cat/ca/bloc/eines_de_gestio_del_transit_als_entorns_urbans_i_la_regulacio_de_laparcament_en_superficie/37/

Totes les dades anteriors justifiquen que les administracions públiques gastin diner públic (és a dir, de tots) en infraestructura ciclista: carrils bici, serveis de lloguer de bicicletes, etc. Tot i que hi ha periodistes que no saben distingir entre el que és tangible i intangible i només parlen del dèficit del servei de bicicletes de lloguer. Els articles d'opinió no haurien de fer-se com a venjança a una mala experiència personal:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/vehiculo-traccion-animal-4378416

I les dades anteriors justifiquen que es gravi molt més del que passa ara, els vehicles més insostenibles:

Per això a França paguen als ciclistes 0,25 euros per quilòmetre per anar i tornar del domicili fins a la feina:
http://www.elperiodico.com/es/observatorio-social/20171023/gregorio-magno-y-si-premiamos-a-la-gente-por-ir-al-trabajo-en-bici-6374045

CONCLUSIÓ:

La percepció de por és de cadascú, però la realitat de la perillositat la veiem en les dades.
La mesura que donaria més seguretat al vianant seria limitar la velocitat màxima a tots els carrers a 30 km/h.
Per què 30 km/h?

-La distancia per aturar-se disminueix a la meitat. De 13,3 metres a 30 Km/h enfront els 27,7 metres a 50 Km/h

-En cas de col·lisió amb un vehicle a 30 km/h, el risc de mort es divideix per 9 enfront a una col·lisió a 50 Km/h. A 30 Km/h, un vehicle es menys amenaçador per les persones fràgils (infants, persones grans...)

-Semàfors, encreuaments, circulació difícil o embussos, acceleració i frenada.... Un vehicle assoleix rarament els 50 Km/h en vies urbanes. Aquestes puntes de velocitat augmenten el consum, el soroll i la pol·lució de l'aire i no s'aconsegueixen gaires efectes de millora sobre la velocitat mitja que és de 30 Km/h si la circulacióés fluida, segons l'entitat francesa Ademe en un estudi fet veient quan la circulació és fluida i els temps de recorregut.

Un cotxe que va a 50 quilòmetres per hora recorre abans d’aturar-se definitivament 28 metres. A 30 quilòmetres per hora aquesta distància es rebaixaria a 11 metres. Això ajudaria a salvar moltes vides, segons els experts.

No per circular a més velocitat s'arriva abans. Hi ho veiem en aquest video:
https://www.youtube.com/watch?v=QQGoriOPcCs