miércoles, 29 de septiembre de 2010

TREN +BICI, LA SNCF UN EXEMPLE A SEGUIR - TREN + BICI, LA SNCF UN EJEMPLO A SEGUIR

SNCF


Sempre havia sentit a dir la llegenda urbana sobre que els ciutadans pagàvem impostos ja que així era la manera de poder rebre de les administracions uns bons serveis públics: sanitat, educació, comunicacions...

Aquesta afirmació, l’he entès perfectament en un país que no és el meu. Concretament, ho he pogut comprovar viatjant amb la SNCF, un servei ferroviari que és públic , de qualitat i que s’acosta a l’excel•lència.

Amb la SNCF tot es molt senzill, començant per comprar un bitllet, ja que només hi ha una única cua per a l’accés a les diferents guixetes i que, està delimitada per unes baranes que només permeten l’accés per un únic lloc, la qual cosa evita conflictes sobre el torn d’espera amb els altres usuaris. A més, es garanteix la confidencialitat en el moment en que un viatger es dirigeix a la persona que dispensa els bitllets.

Des d’una única guixeta es pot programar un viatge amb diferents transbordaments cosa que evita haver de fer noves esperes de torn en d’altres estacions. Viatjar amb una bicicleta es quelcom normal i tots els trens estan preparats per al seu transport. Al preguntar si es pot viatjar amb bicicleta, la resposta es sempre la mateixa “ne pas problem”.

Les estacions disposen a totes les andanes de persones de la SNCF degudament uniformades i identificades a les quals et pots dirigir per a qualsevol consulta.

Quan un tren arriba a una estació, una persona de la SNCF degudament uniformada i identificada baixa del tren i està a disposició dels usuaris.

Fins que no pugen i baixen els últims viatgers, ell es manté a l’andana i, tot seguit, fa un senyal acústic amb un xiulet tornant a pujar al tren per prosseguir el viatge.

Les persones amb discapacitat i/o amb edat avançada, disposen a cada estació de persones que les acompanyen des del vestíbul i els hi porten l’equipatge fins al seient del tren. Mentre això succeeix, se’ls hi pregunta quina es la seva destinació per tal que, en arribar, estigui preparada una persona per tal de realitzar el procés invers.

Quan un viatger es troba a l’andana mentre espera l’arribada del tren, pot saber en tot moment quina serà la disposició dels diferents vagons per tal de facilitar la seva ubicació al llarg de l’estació. Això es pot saber per uns panells on apareix quina és la composició dels trens i també perquè, cada pocs metres de l’andana, hi ha marcades lletres i en els panells informatius de les estacions, on s’informa dels trens que han d’arribar, quedant especificat entre quines lletres estarà ubicat el tren.

Si per algun motiu, no es pot comprar el bitllet a la guixeta, no hi ha possibilitat d’engany. Només cal dirigir-se a la persona identificada que baixa del tren i se li ha de dir que no t’ha donat temps a comprar el bitllet. Aleshores, el responsable del tren et permet pujar i t’informa que un cop el tren iniciï el trajecte, ell mateix et dispensarà el bitllet.

Quan hi ha treballs de manteniment i/o millora en determinades línies de tren, l’usuari pot saber amb antelació , quines seran les afectacions, en quins dies i horaris es produiran i quines seran les possibles alternatives al servei afectat. Això s’informa als vestíbuls de les estacions i també a través de la plana web de la SNCF.

Si un viatger no està assabentat d’afectacions en el servei, és aleshores la persona de la guixeta qui informa del succés i l’assessora per tal d’obtenir la millor alternativa per arribar a la seva destinació.

Una de les normatives de la SNCF és la que obliga als viatgers a etiquetar els equipatges amb les seves dades personals.

Totes les estacions estan preparades per atendre a persones que puguin patir alguna incidència mèdica. En la majoria, hi ha aparells desfibril•ladors, uns instruments mèdics més senzills d’utilitzar del que la gent es pensa, però que en cas necessari, pot salvar la vida d’una persona.

Per les instal•lacions de la SNCF hi ha constantment gendarmeria patrullant a peu, que és la policia oficial de França. Això independentment dels serveis de videovigilància. Per tot això, moure’s per les estacions, es pot fer amb una gran sensació de seguretat i confort.

Les persones que estan oferint serveis als usuaris (llocs d’informació, punts de venta a les guixetes, etc) són conscients que estan oferint un servei públic a la població i acostumen a atendre amb un somriure i generalment es mostren amables i servicials.

A les instal•lacions de la SNCF hi ha puntualitat del servei de trens i està tot molt net.

Plana web de Conbici que reclama poder transportar les bicis als trens de la RENFE:

http://www.conbici.org/bicisaltren/

SNCF

Siempre había oído la leyenda urbana acerca que los ciudadanos pagábamos impuestos ya que esta era la forma de poder recibir de las administraciones unos buenos servicios públicos: sanidad, educación, comunicaciones…

Esta afirmación la he entendido perfectamente en un país que no es el mío. Concretamente, lo he podido comprobar con la SNCF, un servicio ferroviario que es público, de calidad y que se acerca a la excelencia.

Con la SNCF todo es muy sencillo, empezando por comprar un billete ya que hay una única cola para acceder a las diferentes taquillas y que está delimitada por unas barandas que solo permiten el acceso por un único sitio, con lo que se evitan conflictos con los otros usuarios acerca del turno de espera. Además, se garantiza la confidencialidad en el momento en que un viajero se dirige a la persona que dispensa los billetes.

Desde una única taquilla se puede programar un viaje con diferentes transbordos con lo que se evita tener que hacer nuevas esperas en otras estaciones.

Viajar con bicicleta es algo normal y todos los trenes están preparados para su transporte. Cuando se pregunta si se puede viajar con bicicleta, la respuesta siempre es la misma: ‘ne pas problem’.

Las estaciones disponen en todos los andenes de personas de la SNCF debidamente uniformadas e identificadas a las cuales te puedes dirigir para cualquier consulta.

Cuando un tren llega a una estación, una persona de la SNCF debidamente uniformada e identificada baja del tren y está a disposición de los usuarios. Hasta que no suben y bajan los últimos viajeros, él se mantiene en el andén y, seguidamente, realiza una señal acústica con un silbato volviendo después a subir al tren para proseguir el viaje.

Las personas con discapacidad y/o edad avanzada, disponen en cada estación de personas que las acompañan desde el vestíbulo y les llevan el equipaje hasta el asiento del tren. Mientras esto sucede, se les pregunta cual es su destinación con la finalidad de que, cuando lleguen, esté preparada una persona para realizar el proceso inverso.

Cuando un viajero se encuentra en el andén mientras espera la llegada del tren, puede saber en todo momento cual será la disposición de los diferentes vagones y así facilitar su ubicación a lo largo de la estación. Esto se puede saber por unos paneles donde aparece cual es la composición de los trenes y también porque, cada pocos metros del andén, hay marcadas letras y en los paneles informativos de las estaciones donde se informa de los trenes que han de llegar, queda especificado entre qué letras estará ubicado el tren.

Si por algún motivo, no se puede comprar el billete en la taquilla, no hay posibilidad de engaño. El usuario únicamente tiene que dirigirse a la persona identificada que baja del tren y se le ha de comunicar que no se ha tenido tiempo de comprar el billete. En ese momento, el responsable del tren permite el acceso al convoy e informa que una vez se inicie el trayecto, él mismo dispensará de forma manual el mismo.

Cuando hay trabajos de mantenimiento y/o mejora en determinadas líneas de tren, el usuario puede saber con antelación, cuales serán las afectaciones, en qué días y horarios se producirán y cuales serán las posibles alternativas al servicio afectado. Esto se informa en los vestíbulos de las estaciones y también a través de la página web de la SNCF.

Si un viajero no está enterado de afectaciones en el servicio, es entonces la persona de la taquilla quien informa del suceso y lo asesora con el fin de obtener la mejor alternativa para llegar a su destinación.

Una de las normativas de la SNCF es la que obliga a los viajeros a etiquetar los equipajes con sus datos personales.

Todas las estaciones están preparadas para atender a personas que puedan sufrir alguna incidencia médica. En la mayoría, hay aparatos desfibriladores, unos instrumentos médicos mas sencillos de utilizar de lo que la gente se piensa, pero que en caso necesario, puede salvar la vida de una persona.

Por las instalaciones de la SNCF hay constantemente gendarmería patrullando a pie, que es la policía oficial de Francia. Esto es independiente de los servicios de videovigilancia. Por todo lo expuesto, moverse por las estaciones, se puede realizar con una gran sensación de seguridad y confort.

Las personas que están ofreciendo servicios a los usuarios (lugares de información, puntos de venta en las taquillas, etc.) son conscientes que están ofreciendo un servicio público a la población y acostumbran a atender con una sonrisa. Generalmente se muestran amables y serviciales.

En las instalaciones de la SNCF hay puntualidad del servicio de trenes y está todo muy limpio.

Página web de Conbici que reclama poder transportar las bicis a los trenes de la RENFE:

http://www.conbici.org/bicisaltren/

<<<>>>>

La bicicleta té el seu espai a dins el tren/La bicicleta tiene su espacio dentro del tren :

http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqihq
http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z3c2

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z26a

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyll

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29y7p8

Desfibril•lador a l’estació de Narbonne/Desfibrilador en la estación de Narbonne:

http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqif0


Una sola cua per a totes les guixetes/Un único turno de espera para acceder a las diferentes taquillas:

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z17l

<<>>

Panell de la composició dels trens/Panel de la composición de los trenes:

http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqiag

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z2da

Ubicació del tren entre les lletres marcades a l’andana/Ubicación del tren entre las letras marcadas en el andén:

http://annecyventoux1.deviantart.com/gallery/#/d2yqilo

Composició del tren al llarg de l’andana: Via 2 i lletra “U”, més al fons, lletra “V”/Composición del tren a lo largo del andén: Vía 2 y letra “U”, mas al fondo, letra “V”:

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29z1qf

Via B i secció de l’andana “U”/Vía B y sección del andén “U”

http://rutaalps1.deviantart.com/gallery/#/d29yyvj


<<>>>

CARTA DEL LECTOR (20 minutos ed Barcelona- dilluns 27/09/2010)

LAS MULTAS A LOS CICLISTAS INCÍVICOS

Acabo de leer que la Guàrdia Urbana de Barcelona lleva puestas, en lo que llevamos de año, 1.848 multas a ciclistas. Es que me pongo a reír y no paro. ¿Alguien ha visto alguna vez poner una multa a un ciclista? Vivo al lado de la Rambla de Catalunya, por donde las bicicletas tienen prohibido circular, y nunca he visto ninguna patrulla ni nadie que controle. Eso sí, bicicletas circulando, un montón. Si estas multas fueran verdad, vería patrullas. ¿No será que queda muy bien decir que también multan a sus usuarios del Bicing de cara a la galería? No me lo creo, aunque luego alguien del departamento me diga que es verdad. J.S.

Es pot veure la carta a la versió pdf del diari 20 minutos de l'edició de Barcelona que correspon al dilluns 27 de setembre de 2010 (a la plana 17 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_27_09_10.pdf

<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Fa més de 15 anys que circulo en sentit ascendent per la Rambla de Catalunya compartint espai amb la resta de vehicles i no he vist mai cap senyal de prohibició de bicicletes a la Rambla de Catalunya.


Sí que és cert, que alguns cops s’ha tallat el trànsit en situacions puntuals, p ex: la Cursa del Corte Inglés que passa pel carrer d’Aragó o quan s’ha fet algun tipus d’obres.

L’home que ha escrit la carta demana que les bicicletes que circulin per la Rambla de Catalunya siguin multades i titlla d’incívics als que circulen en bicicleta per la Rambla de Catalunya.

El diari en qüestió, no només ha permès la publicació d’aquest escrit sinó que a més ha ressaltat la carta en negreta respecte de les altres....

<<<<<<<<<<<<<<<<<>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>
Dies després, no gaires més, jo vaig escriure una carta de rèplica que no va ser publicada, però a l'autor de l'escrit, sí que li van publicar una altra carta on es queixa de diferents coses, d'entre les quals, torna a citar als ciclistes.

CONTROLAR LAS ESTATUAS DE LA RAMBLA

Leo con estupefacción que el Ayuntamiento de Barcelona va a controlar las estatuas de la Rambla. Esta visto que lo quieren controlar todo. Van a vigilar a todo aquel que se pasa todo un día haciendo la estatua para solaz de los turistas.
Pero, en cambio, son incapaces de poner el ojo a los trileros que llenan la Rambla, los carteristas que denigran esta ciudad y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana. Claro, esto es mucho más fácil. Y si alguien critica a este consistorio, ellos nunca hacen nada mal hecho.
Queman un coche el 29-S, se lo lleva la grúa y, encima, le multan. Los taxistas se quejan de que son demasiados pero, ¿quién les da la licencia? Creo que empieza a ser hora de que reconozcan sus multiples errores y que paguen por ello, ya que son funcionarios y nosotros les pagamos sus magníficos sueldos con el único fin de que nos hagan una vida mejor, ¿o no?. J.S.

Podeu trobar aquesta carta a la versió digital en pdf del divendres 8 d'octubre de 2010 (a la plana 14 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/10/BARC_08_10_10.pdf

<<<<>>>>
Cita textualment: "[...]Y a los ciclistas que circulan impunemente por donde les da la gana.[...]".

Altre cop carregant les ires cap a un col·lectiu senser.

He fet un video on es pot veure que circular amb bicicleta per la Rambla de Catalunya no està prohibit:




El mateix video al canal youtube:

martes, 14 de septiembre de 2010

CARTA DEL LECTOR (20 minutos dimecres 08/09/2010)

Problemas con los ciclistas

Desde hace dos años uso una motocicleta para desplazarme por Barcelona.
El otro día, después de dejar a mi pareja enfrente de su trabajo, tomé la calle Provença para atravesar Passeig de Gràcia y bajar por el lateral hacia Consell de Cent. Al llegar a Aragó, hay una parada de Bicing.

Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo. En ese instante,de la parada salió un ciclista en dirección contraria.
Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira.Yo pregunto: en el caso de accidente, ¿el usuario de Bicing que ha infringido las normasde circulación tiene segurode accidentes a terceros,
como mínimo, o tendría que indemnizarme él de su bolsillo?

En la era de la informática, ¿tan difícil es que el sistema del Bicing esté conectado con la Guàrdia Urbana para que puedan imponer las multas a los cientos de usuario que infringen las normas de circulación? Si yo actuase de la misma forma, al llegar el mediodía, debería dejar aparcada mi motocicleta, porque me habrían retirado todos los puntos del carné de conducir.

Señores del Ayuntamiento: las bicicletas también son vehículos sobre ruedas y, como el resto de los vehículos que circulan por nuestra ciudad, deben respetar las normas del Código de Circulación a las buenas o a las malas. R.M.
20 minutos (edició Barcelona, dimecres 8 de setembre de 2010).
Es pot trobar a l'edició digital amb el següent enllaç (a la plana 11):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/09/BARC_08_09_10.pdf

<<<>>>>>

No s'entèn el sentit que té publicar aquesta carta, doncs a Barcelona les incidències amb els usuaris de la via pública son constants: motos circulant per les voreres, vianants creuant per llocs prohibits, ciclistes saltant-se els senyals semaforics, gossos sense lligar pels seus propietaris, vessament de líquits i altres substancies desde les façanes dels edificis cap a la via pública...
Podríem escriure cada dia una carta. l'Arrel del problema es diu falta de civisme. A Suïssa, per exemple, la clau és la convivència, el respecte a l'altre...

El que m'ha molestat d'aquesta carta és que l'autor de la mateixa, descriu una situació conflictiva amb un ciclista després que ell hagi comès una infracció de trànsit, tenint en compte del que es desprèn del que ell ha escrit: "[...]Aprovechando el espacio de los carriles, yo iba adelantando, a baja velocidad, a los vehículos que estaban parados en el semáforo [...]".
l'Autor de l'escrit, demana que es compleixi el codi de circulació i ell no el compleix perquè el correcte hauria sigut haver-se quedat aturat amb la seva moto darrera del vehicle precedent i en cap cas rebassar (que no adelantar com diu ell) als vehicles que estaven aturats al semàfor.
Cita també, que fa dos anys que està circulant amb moto, és a dir, que molta experiència no té...
És contradictori citar: "[...]iba adelantando, a baja velocidad[...]" i una mica més endavant escriure:"[...]Tuve que realizar una frenada de emergencia que casi me tira[...]". Si se circula a baixa velocitat, és disposa de major temps de reacció i de frenada per respondre a qualsevol incident.


A Barcelona, en determinats casos, està permeda la circulació de bicicletes en sentit contrari (i no en direcció contraria com diu l'autor) (Art. 14 de l'Ordenança que regula la circulació de vehicles i vianants a Barcelona).
Les bicicletes, si bé són vehícles, no tenen les mateixes particularitats que la resta de vehicles a motor. La principal diferència es que la propulsió la realitza el propi conductor (a excepció de les bicicletes elèctriques). Aquest motiu i altres (pes del vehicle, velocitat a la que arriba, acceleració, frenada, etc), són els que determinen que no sigui obligada una assegurança, ja que no genera els mateixos riscos que altres vehicles que poden arribar a velocitats de per exemple 120 Qm/h. Tot i així, alguns ciclistes, tenen contractada un pòlissa de responsabilitat civil. També la majoria de pòlises de llar, porten com a cobertura la responsabilitat civil en la circulació de bicicletes.
En cas d'accident, el primer que cal demostrar-se és qui o quins en són els responsables del mateix. Si el culpable és el conductor de la bicicleta, haurà de pagar els danys l'assegurança, si es que la té contractada o, en cas de no tenir-ne ho ha de pagar la persona física. Així de fàcil. Si no té possibilitat de pagar pot declar-se insolvent i se segueixen els procediments d'embargament, etc que se segueixen en qualsevol procediment d'impagament.

PER PUBLICITAR UN ALIMENT, CAL INCOMPLIR LES NORMES DE TRÀNSIT?

Una marca alimentària que fa 75 anys, ha decidit celebrar-ho amb un annunci emès a televisió en el que apareixen la figura d'un avi que va explicant al seu nét les vivències de tota la seva existència.
Van apareixent diferents imatges de la ciutat de Barcelona fins que en un moment donat, es poden veure l'avi i el nét agafats de la mà caminant pel carril-bici de l'avinguda Diagonal.

No cal recordar l'Ordenança de circulació de vehicles i vianants de Barcelona on queda ben clar la prohibició de romandre i caminar pels carrils-bici i que només es pot creuar els carrils bici pels llocs degudament senyalitzats.

És necessari per publicitar un aliment mostrar imatges contràries al marc normatiu legal vigent?

Per anunciar un producte, és lícit i vàlid fer servir qualsevol tipus d'imatges?. Per exemple:
Seria correcte que una marca de cordatges s'anunciés fent servir una persona penjada pel coll d'un arbre?.
Qualsevol anunci es pot emetre sense passar prèviament un control?
Quina es la funció del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)?

Aquest és l'anunci:
http://www.youtube.com/watch?v=CKLpu4YgpoE