miércoles, 30 de noviembre de 2016

EL RICKSHAW PORTA SOMRIURES A BARCELONA (LA MEVA EXPERIÈNCIA)

ELS INICIS

Fa molts anys que circulo en bici, ja sigui per desplaçar-me a treballar o per lleure. Fins i tot alguns estius he fet viatges en bici.
A través de les xarxes socials estic al corrent de totes les coses noves que apareixen referents a la bici.

Va ser així com vaig conèixer la iniciativa de Biciclot i Vanapedal. Un bon dia vaig rebre una informació de cursos per conduir aquest aparell que té parts de tricicle i parts de bici i amb un nom de no gaire fàcil pronunciació: el Rickshaw.

Vaig mirar què era tot allò a les planes web i no m'ho vaig pensar i em vaig dir: Hi he d'anar:





LA IDEA: QUÈ ÉS EL QUE ES FA? (ho he extret del tríptic)



En Bici Sense Edat és una iniciativa senzilla però innovadora, impulsada el 2012 a Copenhagen: Cycling Without Age.
L'idea que origina el projecte és simplement la de retornar la capacitat d'anar en bicicleta a la gent gran, tenint en compte les dificultats de mobilitat d'aquest col·lectiu.

La clau per fer-ho possible és l'ús dels rickshaws, un tipus de bicicleta amb el qual es pot oferir a la gent gran l'experiència de tornar a anar en bicicleta, alhora que es construeixen noves relacions inter-generacionals entre els conductors voluntaris i els passatgers.

L'experiència des dels seus començaments va ser tan enriquidora per a tots els involucrats, que al cap de poc temps es va estendre per tota Dinamarca, així com a la resta del món.

A Barcelona, des de Vanapedal i Biciclot, volem oferir l'oportunitat de participar de manera gratuïta d'aquesta primera prova pilot que es durà a terme els mesos d'octubre, novembre i desembre de 2016.


EL CURS I EL VEHICLE

Un dissabte, a la seu de Biciclot ens van explicar els orígens d'aquesta iniciativa,ens van mostrar les característiques del vehicle i el vem fer servir per aprendre sobre la seva conducció.

De forma ràpida es pot dir que: el Rickshaw té tres rodes, una posterior tractora propulsada pel conductor movent els pedals i dos davanteres directrius unides per un eix on hi ha l'habitacle on poden seure els passatgers.

La propulsió es realitza pedalant  i, a més hi ha una bateria que, si cal (ho acciona el conductor), també assisteix el pedaleig. Molt util a les arrancades i/o amb pendents pronunciats.

l'Habitacle és de fàcil accès pels passatgers, porta equipament  adicional pel fred i una protecció per la pluja que es desplega en cas que sigui necessari.

Pel ciclista habitual com jo i que mai l'havia utilitzat, sorprèn en la conducció l'amplada que té i que en el desplaçament  hi ha una implicació important de les extremitats superiors al fer girs, sobretot de poc radi. A tot el qui vulgui participar en el voluntariat  és molt necessari fer el curs de formació.





EL MEU PRIMER DIA

Un dilluns al matí i després d'haver concertat prèviament l'hora de trobada, em vaig trobar davant d'un centre on hi viuen persones grans, no recordo si era una residència o un centre sociosanitari.  Allà vaig conèixer els meus primers passatgers: el Josep i la Montse.

Mentre esperava, els comentaris de la gent que passava pel carrer eren de sorpresa en veure aquell giny i inclús un treballador del centre comentava que una senyora que ja havia participat com a passatgera i que era resident d'allà des de fa dos anys, va ser la primera vegada que la va veure somriure.



Un cop ja instal·lats els meus passatgers, la ruta pel barri va començar.
La parella anava observant detalls del barri, alguns d'ells desconeguts per mi, com que, per exemple, hi havia hagut vies de tren a la zona que ara és el Parc del Clot.

Una de les diverses coses que jo els vaig preguntar és si ells havien anat en bicicleta. Em van respondre afirmativament.
En diversos trams del recorregut, els passatgers van trobar-se persones conegudes ja que ells havien viscut sempre al barri i aquests, quedaven sorpresos de veurel's al Rickshaw.

La nostra presència pels carrers no deixava indiferent a ningú. Despertava, sorpresa, admiració i, sobretot, somriures entre la gent que ens mirava.
Una senyora del carrer em va fer parar i em va preguntar com ho podia fer per poder ser també passejada.....

En tot el recorregut vaig ser acompanyat per dos persones que circulaven en bicicleta i m'indicaven en tot moment informacions precises per tal de facilitar-me la conducció.


OPINIÓ

Considero que aquesta és una molt bona iniciativa per la gent gran. A més, Barcelona és una ciutat molt ben preparada per fer aquests trajectes ja que cada cop tenim millors infraestructures i carrers pacificats per poder desplaçar-nos amb seguretat i la climatologia acompanya la major part de l'any.