Entrevista a la síndica de Barcelona al diari El Periódico de Catalunya el dimecres 17 de novembre de 2010:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20101117/assumpcio-vila-com-ciutadana-molesta-lincivisme-molts-ciclistes/590338.shtml
<<>>
Entrevista amb la síndica de Barcelona
Assumpció Vilà: "Com a ciutadana em molesta l'incivisme de molts ciclistes"Dimecres, 17 de novembre del 2010 ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Assumpció Vilà és la defensora dels barcelonins des del mes de maig passat, quan va ser elegida per consens de tots els grups municipals en substitució de Pilar Malla. La seva designació va estar avalada per la seva independència política i la seva trajectòria professional de molts anys dedicada a l'associacionisme i el voluntariat. Des del 2002 va ser presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). Un dels seus objectius immediats és donar a conèixer la seva oficina.
-¿De què se li queixen principalment els barcelonins?
-Sobretot del soroll en general, i el nombre més gran de reclamacions és el que procedeix de locals que no sempre compleixen les normatives. També temes de multes de trànsit o els relacionats amb la vivenda, com l'accés a un pis de protecció oficial, l'assetjament immobiliari... Els problemes que atenem són els relacionats amb l'ajuntament. Qualsevol persona que visqui o treballi a la ciutat i se senti perjudicada pot presentar la seva reclamació.
-¿Com a ciutadana, què és el que més la molesta?
-Sens dubte, l'incivisme de molts ciclistes. La bicicleta és una proposta que està molt bé per a les ciutats i hi estic completament d'acord, però és intolerable l'ús que en fan molts ciclistes, ja que interfereixen en els vianants. Abans no m'hi fixava tant, però no és només per les queixes que ens arriben, sinó també pels comentaris que sento de molta gent. Han d'aprendre a conviure amb el vianant, potser falta encara més informació per part de l'ajuntament i més multes.
-Ara que mira d'una altra manera la ciutat, ¿què més considera que hauria de millorar?
-Crec, i coincideixo amb l'opinió de moltes persones, que hauria de ser més visible la presència de la Guàrdia Urbana als carrers, dóna seguretat als ciutadans. Entenc que faltin recursos, però és necessari veure aquesta policia de proximitat.
-¿Ens queixem molt?
-No, no, hauríem de reclamar més. Potser el nostre canal no és prou conegut. Ens falta obrir-nos sobretot a les persones immigrants. Estem a punt d'iniciar una campanya distribuint entre entitats i a les seus dels districtes fullets informatius dirigits especialment a aquest col·lectiu, que sàpiguen la feina que fem i els drets que tenen.
-¿Quins són els límits de la Sindicatura de Greuges?
-Si es tracta d'un tema que es troba en tramitació judicial no hi podem intervenir, només registrem la reclamació. Tampoc entrem en conflictes entre particulars. En altres casos, requerim als districtes una resposta davant el tema denunciat, després de comunicar setmanalment a l'alcalde totes les queixes rebudes. També podem derivar el tema directament a la fiscalia si intuïm que hi ha delicte.
-¿Preveu un augment de reclamacions per presumptes tramitacions irregulars de sol·licituds de llicències d'activitat arran de la trama de Ciutat Vella?
-No sé si n'hi haurà gaires, estem una mica a l'expectativa. Sempre hem atès queixes relacionades amb llicències, però ara, després d'un acord de la comissió de govern, s'ha decidit obrir una secció específica que les canalitzarà d'una manera més ràpida.
-Té potestat per actuar d'ofici. ¿Té alguna cosa entre mans?
-La nostra prioritat, en aquest sentit, és el problema dels grups de subsaharians que malviuen en naus del Poblenou. Volem denunciar-ho a principis d'any. Com que és competència de l'ajuntament i de la Generalitat, s'acaben passant el problema i segueix sense haver-hi cap solució. Són els mateixos veïns i entitats els que els donen un cop de mà, i el tema va a pitjor.
<<<<>>>>
Desafortunades declaracions de la persona que ha de defensar els drets de "tots" els ciutadans ja que es dedica a assenyalar a tot un col·lectiu.
Els problemes de Barcelona no són els ciclistes.
Aquí us passo alguns dels molts problemes que té Barcelona:
Barcelona no s’ajusta als límits llindar establerts per llei en matèria de contaminació ambiental i que es recomana no superar per motius de salut:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444826
http://www.prbb.org/public_files/prbb_actual/arxius_externs/avui.pdf
3.500 morts a l’any es podrien evitar a Barcelona si la ciutat acomplís les normatives en matèria de contaminació ambiental. Això sí és un problema a Barcelona:
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_admin=1&cod_idioma=1&data_consulta=2010-06-21&seccio=3&num_noticia=438913
Interessant document sobre l’aire que estem respirant. Revista bike-Tech. Cal anar a la revista número 4 (veure les planes 3 a 5 de la mateixa):
http://www.bike-tech.net/index.php?mmod=revista
Interessants enllaços web sobre la contaminació acústica a Barcelona:
http://www.sorolls.org/documentos.htm
Algunes dades dels sorolls als que estem sotmesos a Barcelona i rodalies:
http://www.que.es/barcelona/200904111247-catalunya-el-poblacion-barcelona-sant-adria.html
Alguns polítics comencen a prendre consciència dels problemes:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Hay/desterrar/coche/ciudades/elpporsoc/20060210elpepisoc_5/Tes
Exemples de municipis que ja funcionen de forma sostenible:
http://www.ladyverd.com/articulo/720/houten_todo_ventajas_en_la_ciudad_sin_coches.htm
Fer exercici físic té impacte positiu i saludable al cervell:
http://www.rtve.es/television/20101104/redes-deporte-para-cerebro-mas-sano/367461.shtml
Revista amb interessant informació sobre la contaminació i els seus efectes:
http://www.transportpublic.org/revista-mss
sábado, 20 de noviembre de 2010
viernes, 19 de noviembre de 2010
FÒBIA A LA BICI (3)
Carta d'un lector al diari 20 minutos del dimecres 17 de novembre de 2010. Podeu veure la versió en pdf al següent enllaç (plana 19 del document):
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/11/BARC_17_11_10.pdf
Ciclistas con deberes
Me encanta cuando los ciclistas luchan por sus derechos en la selva del asfalto y siempre tienen la boca llena de derechos. Pero, ¿y sus obligaciones dónde están, quién se acuerda de ellas Recientemente han puesto en la carretera de las curvas de las costas del Garraf de Sitges a Castelldefels (C-31) unas señales donde hay la figura de un ciclista donde dice que dejes un espacio de 1,5m mínimo para poder avanzarlos, siendo una carretera estrecha en línea continua casi en su totalidad y donde no existe ningún arcén. El día 14 hice en moto esa carretera, donde tenemos que convivir las motos, los coches y las susodichas bicicletas.Había un tráfico inusual de bicicletas,hasta el punto de que algunas iban más rápidas que los vehículos a motor (el mundo al revés).Yo iba detrás de un coche, pegado a la valla, cuando una bicicleta me adelantó por mi derecha, sin tener espacio para ello y estuvo a punto de tocarme. A.P.
-------
La fobia a la bici és una constant al nostre país. Quelcom que hauria de ser normal com fer un desplaçament en bicicleta, de vegades es converteix en una loteria en la que el premi consta en no patir un accident.
Anem a analitzar la carta detalladament:
El senyal de recordatori de que cal avançar com a mínim a 1,5 metres als ciclistes es posa, perquè en cas d'accident, a les vies públiques, els més febles són els vianants i els ciclistes. No entenc la queixa de la inclusió d'aquest senyal. No deixa de ser un element més que aporta (o hauria d'aportar) més seguretat, pel fet recordatori d'informar la distància mínima a la que cal avançar als ciclistes.
La carretera de les costes del Garraf, té voral (en castellà 'arcén') en molts trams. Els ciclistes, per llei, han de circular pel voral obligatòriament si la carretera el té i si, en cas de tenir-lo està practicable.
l'autor de la carta es queda extranyat de que les bicicletes avancin a altres vehicles a motor. Ho comenta dient que es tracta de: 'el món al revés'.
Aquest comentari és fruit del desconeixement del nostre vehicle. La bicicleta és un vehicle ràpid, eficaç, barat, no contaminant, econòmic i de poc manteniment que ens permet realitzar desplaçaments. No arriva a grans velocitats punta, però, en molts casos, és més veloç que altres vehicles.
El fet que les bicicletes siguin més ràpides dins el trànsit rodat és quelcom que es constata anualment en la cursa del transport on diferents vehicles i vianants fan un mateix trajecte per tal de comprobar quina és la manera més eficaç de transport al realitzar desplaçaments. En la majoria de casos, la bicicleta queda en els primers llocs.
Aquí hi ha un enllaç de la cursa del transport 2009 on la bicicleta apareix en els primers llocs com a vehicle més eficaç:
http://www.transportpublic.org/component/content/article/651-cursa-de-transports-barcelona-2009-resultats-
No ens hem d'extranyar doncs, tal i com diu l'autor de la carta, que les bicicletes (cal recordar que són vehicles) siguin més eficaços que alguns vehicles a motor.
A la via pública hi han de conviure tot tipus de vehicles tal i com esmenta l'autor de la carta (jo afegeixo que hauríen de poder conviure). No se perquè comenta de que hi havia tràfic inusual de bicicletes, doncs s'està demostrant que la bicicleta és el vehicle més eficaç. És per aquest motiu que cada cop més persones l'utilitzen, tot i els perills a que estem sotmesos en aquest país.
Recordar que, els vehicles automòbils i les motocicletes han de circular per la calçada i que, en cas de trànsit dens, si les bicicletes, que circulen pel voral, avancen als esmentats vehicles, no es considera aleshores un avançament, sino rebassament.
Recordar també que, a les carreteres o vies públiques interurbanes, les bicicletes poden circular en paral·lel i que la resta de vehicles poden envaïr la línia continua per avançar als ciclistes.
Al que va escriure la carta comentar-li que els que ens desplacem en bicicleta reclamem drets, evidentment, és un del motiu pel qual he creat aquest blog, ja que molts cops són vulnerats en l'exercici de desplaçar-nos amb el nostre vehicle i que quan es produeïx un accident, són els conductors de les bicicletes i els vianants qui la major part de les vegades en pateixen les pitjors conseqüències.
http://estaticos.20minutos.es/edicionimpresa/barcelona/10/11/BARC_17_11_10.pdf
Ciclistas con deberes
Me encanta cuando los ciclistas luchan por sus derechos en la selva del asfalto y siempre tienen la boca llena de derechos. Pero, ¿y sus obligaciones dónde están, quién se acuerda de ellas Recientemente han puesto en la carretera de las curvas de las costas del Garraf de Sitges a Castelldefels (C-31) unas señales donde hay la figura de un ciclista donde dice que dejes un espacio de 1,5m mínimo para poder avanzarlos, siendo una carretera estrecha en línea continua casi en su totalidad y donde no existe ningún arcén. El día 14 hice en moto esa carretera, donde tenemos que convivir las motos, los coches y las susodichas bicicletas.Había un tráfico inusual de bicicletas,hasta el punto de que algunas iban más rápidas que los vehículos a motor (el mundo al revés).Yo iba detrás de un coche, pegado a la valla, cuando una bicicleta me adelantó por mi derecha, sin tener espacio para ello y estuvo a punto de tocarme. A.P.
-------
La fobia a la bici és una constant al nostre país. Quelcom que hauria de ser normal com fer un desplaçament en bicicleta, de vegades es converteix en una loteria en la que el premi consta en no patir un accident.
Anem a analitzar la carta detalladament:
El senyal de recordatori de que cal avançar com a mínim a 1,5 metres als ciclistes es posa, perquè en cas d'accident, a les vies públiques, els més febles són els vianants i els ciclistes. No entenc la queixa de la inclusió d'aquest senyal. No deixa de ser un element més que aporta (o hauria d'aportar) més seguretat, pel fet recordatori d'informar la distància mínima a la que cal avançar als ciclistes.
La carretera de les costes del Garraf, té voral (en castellà 'arcén') en molts trams. Els ciclistes, per llei, han de circular pel voral obligatòriament si la carretera el té i si, en cas de tenir-lo està practicable.
l'autor de la carta es queda extranyat de que les bicicletes avancin a altres vehicles a motor. Ho comenta dient que es tracta de: 'el món al revés'.
Aquest comentari és fruit del desconeixement del nostre vehicle. La bicicleta és un vehicle ràpid, eficaç, barat, no contaminant, econòmic i de poc manteniment que ens permet realitzar desplaçaments. No arriva a grans velocitats punta, però, en molts casos, és més veloç que altres vehicles.
El fet que les bicicletes siguin més ràpides dins el trànsit rodat és quelcom que es constata anualment en la cursa del transport on diferents vehicles i vianants fan un mateix trajecte per tal de comprobar quina és la manera més eficaç de transport al realitzar desplaçaments. En la majoria de casos, la bicicleta queda en els primers llocs.
Aquí hi ha un enllaç de la cursa del transport 2009 on la bicicleta apareix en els primers llocs com a vehicle més eficaç:
http://www.transportpublic.org/component/content/article/651-cursa-de-transports-barcelona-2009-resultats-
No ens hem d'extranyar doncs, tal i com diu l'autor de la carta, que les bicicletes (cal recordar que són vehicles) siguin més eficaços que alguns vehicles a motor.
A la via pública hi han de conviure tot tipus de vehicles tal i com esmenta l'autor de la carta (jo afegeixo que hauríen de poder conviure). No se perquè comenta de que hi havia tràfic inusual de bicicletes, doncs s'està demostrant que la bicicleta és el vehicle més eficaç. És per aquest motiu que cada cop més persones l'utilitzen, tot i els perills a que estem sotmesos en aquest país.
Recordar que, els vehicles automòbils i les motocicletes han de circular per la calçada i que, en cas de trànsit dens, si les bicicletes, que circulen pel voral, avancen als esmentats vehicles, no es considera aleshores un avançament, sino rebassament.
Recordar també que, a les carreteres o vies públiques interurbanes, les bicicletes poden circular en paral·lel i que la resta de vehicles poden envaïr la línia continua per avançar als ciclistes.
Al que va escriure la carta comentar-li que els que ens desplacem en bicicleta reclamem drets, evidentment, és un del motiu pel qual he creat aquest blog, ja que molts cops són vulnerats en l'exercici de desplaçar-nos amb el nostre vehicle i que quan es produeïx un accident, són els conductors de les bicicletes i els vianants qui la major part de les vegades en pateixen les pitjors conseqüències.
domingo, 14 de noviembre de 2010
MÉS FOBIA A LA BICI A BARCELONA
Més fòbia a la bici a Barcelona
Totes les opinions són respectables, però no es de rebut que des d’alguns mitjans de comunicació es publiquin informacions manipulades o interessades per crear estats d’opinió i deformar la realitat. Exemples d’això els trobem en seccions de cartes al director i foto denúncies d’alguns diaris.
El blog que comento és un exemple de fòbia a la bicicleta a Barcelona. La bicicleta és un vehicle que és utilitzat pels Barcelonins per desplaçar-se. És barat, ràpid, fiable, lleuger, no contamina, entre molts altres avantatges.
Un curiós blog amb títol: “La Barcelona que camina” (http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/) recull diverses opinions sobre diferents temes, d’entre els quals hi consten entrades amb contingut no gaire favorable a la bicicleta.
És dóna el cas, que l’autor del mateix va participar en el debat que es va fer a Btv amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”.
L’autor del blog, en la participació al debat de Btv va dir coses com les següents:
“[...]La bicicleta no molesta a Barcelona, el que molesta a Barcelona són molts ciclistes. Aquests sí molesten a Barcelona[...]” (minut 5 i 21 segons del programa):
http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19%2F03%2F2009&fFin=20%2F03%2F2009
L’autor crea entrades al blog, algunes de les quals, crec interessant ressaltar:
Entrada del 10/11/2010. Els ciclistes hauríen de circular amb una armilla amb un número identificatiu:
“[...]La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/11/matricular-als-ciclistes.html
Així doncs, segons l’autor, hauríem d’anar com els delinqüents d’algunes presons, és a dir, identificats amb un número visible.
¿No se suposa que la identificació d’una persona és el carnet d’identitat?
-----
Entrada com a comentari a l’article d’opinió publicat a la contraportada del diari La Vanguardia el 20/09/2010:
“[...]A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer).[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/09/una-visio-deformada-de-la-realitat.html
Segons l’autor, generalitza dient que: tot un col•lectiu de persones que es desplacen en bicicleta com a mitjà de transport (amb algunes, poques, excepcions) són una colla de maleducats.
----
Entrada amb títol: “Les bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l’any” (06/08/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/08/lel-biciletes-son-per-tocar-nos-els.html
El títol ja ho diu tot. Només comentar, que, qui va en bicicleta, sol fer-ho per desplaçar-se i no per tocar els nassos a ningú.
---
Entrada amb títol:”Amb rodetes i sense casc” (01/03/2010):
“[...]Un pare circula amb una bicicleta del Bicing i darrera seu el segueixen dos nens en bicicleta. Van pel carril bici. El nen petit porta rodetes darrera la bicicleta, cosa que indica que no en sap gaire. Ni el nen ni la nena porten casc. Realment no entenc alguns pares que posen en tan perill els seus fills. Potser és que no estic a la moda i que el que ara mola és que els nostres petits visquin perillosament. Així aprenen què és la vida.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/03/amb-rodetes-i-sense-casc.html
Sota la meva opinió, que hi hagi nens desplaçant-se amb bicicleta hauria de ser el més normal en una ciutat i caldria garantir-ne la seguretat.
El casc, no és obligat a dia d’avui a la ciutat de Barcelona. És una opció personal del conductor portar-lo o no. Jo, personalment prefereixo portar-lo, tot i els inconvenients que comporta com per exemple lesions cervicals pel major treball de càrrega que ha de suportar la musculatura del coll.
S’ha demostrat en estudis que, el casc en persones que es desplacen en bicicleta no redueix les lesions en accidents.
Des de diferents associacions, el que sí que es demana és la pacificació del trànsit i que en llocs on comparteixen espai molt aprop vehicles motoritzats amb vianants i bicicletes, la velocitat es limiti.
---
Un altre exemple de fòbia a la bicicleta. (30/11/2009):
“[...]Proposo que a partir d'ara l'expressió "Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!" substitueixi la que fins ara s'ha vingut utilitzant per indicar la inutilitat d'alguna cosa o d'algú: "Ets més inútil que un zero a l'esquerra!!". Aquesta no sols està molt vista sino que molts inútils ni tan sols la deuen entendre.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/11/ets-mes-inutil-que-un-semafor-per.html
Sense comentaris.
---
Una foto amb trampa. Quelcom que és habitual en les foto-denúncies dels diaris o les cartes dels lectors quan es queixen de les bicicletes. (24/03/2009):
“[...]Quan a un col•lectiu se li ha de dir que a una vorera la prioritat és pels vianants és que alguna cosa funciona malament. És evident que a la vorera la prioritat és pels vianants o és que a algú li pot passar pel cap una altra cosa. Però també és evident que si l'Ajuntament ha posat aquest rètol al carrer Urgell/Mallorca (n'hi ha un altre a Urgell/València) és que ho fa per que hi ha ciclistes que sembla que no ho tenen en comte.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/03/avis-navegants-perdo-vianants.html
La trampa de la foto radica en que només es veu el senyal i la imatge no permet veure el voltant. En aquell indret, per qui no conegui el lloc, hi passa un carril bici i que, en l’època en que va ser feta la foto estava tallat.
Es recorda en el senyal el que diu l’ordenança de Barcelona a l’article 14, és a dir, que la prioritat a la vorera és dels vianants i que no es pot superar els 10 Qm/h al circular en bicicleta per la vorera. Aquesta foto, va ser també motiu de comentari al debat que he citat una mica més amunt amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”(hi ha l’enllaç per qui el vulgui veure) i que va ser emès a Btv el 19 de març de 2009.
---
En aquesta entrada del 19/11/2010 l’autor demana que es creïn “carrils vianant”:
“[...]Crec que els vianants barcelonins hem arribat, o estem a punt d'arribar, a la pèrdua de la guerra de les voreres. Entre les motos aparcades, les caquetes de gos i les bicicletes circulant de qualsevol manera, caminar per la vorera està a punt de convertir-se en una missió de guerra. Davant això crec que he trobat la sol•lució:
Fem carrils vianant!!!!!
Prou carrils bici, el que cal són carrils vianant en els que es vigili amb càmares de seguretat que ningú hi pugui accedir si no va a peu i sense gos. Les multes a qui ho faci han de ser enormes.
Només així els vianants aconseguirem caminar tranquils[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/eureka-he-trobat-la-soluci.html
Sense comentaris
---
Una entrada al blog de crítica al vianant. S’ha d’aplaudir, ja pensava que els vianants de Barcelona éren els únics usuaris cívics de la via pública (06/11/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/de-paris-maci-pel-carril-bici.html
---
Entrada al blog on s’explica que l’arribada del bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes de Barcelona, ha provocat la demanda d’auxili de l’autor del blog. (18/07/2010):
“[...]Als milers de bicicletes que circulen diariament per Barcelona s’hi han d’afegir ara les 1.500 (i aviat 3.000) del Bicing.[...]”.
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2007/07/socors-ha-arribat-el-bicing.html
Llegint el text de l’autor del blog, sembla que sigui una tragèdia o una catàstrofe, que cada cop més, hi hagi persones que facin servir a Barcelona un vehicle barat, ràpid, eficient i que no contamina. La bicicleta, per a l’autor del blog és quelcom negatiu i demana públicament auxili.
---
Totes les opinions són respectables, però no es de rebut que des d’alguns mitjans de comunicació es publiquin informacions manipulades o interessades per crear estats d’opinió i deformar la realitat. Exemples d’això els trobem en seccions de cartes al director i foto denúncies d’alguns diaris.
El blog que comento és un exemple de fòbia a la bicicleta a Barcelona. La bicicleta és un vehicle que és utilitzat pels Barcelonins per desplaçar-se. És barat, ràpid, fiable, lleuger, no contamina, entre molts altres avantatges.
Un curiós blog amb títol: “La Barcelona que camina” (http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/) recull diverses opinions sobre diferents temes, d’entre els quals hi consten entrades amb contingut no gaire favorable a la bicicleta.
És dóna el cas, que l’autor del mateix va participar en el debat que es va fer a Btv amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”.
L’autor del blog, en la participació al debat de Btv va dir coses com les següents:
“[...]La bicicleta no molesta a Barcelona, el que molesta a Barcelona són molts ciclistes. Aquests sí molesten a Barcelona[...]” (minut 5 i 21 segons del programa):
http://www.btv.cat/alacarta/player.php?idProgVSD=5130&cercaProgrames=226&fInici=19%2F03%2F2009&fFin=20%2F03%2F2009
L’autor crea entrades al blog, algunes de les quals, crec interessant ressaltar:
Entrada del 10/11/2010. Els ciclistes hauríen de circular amb una armilla amb un número identificatiu:
“[...]La meva modesta aportació al debat és que el cal matricular són els ciclistes, no les bicicletes. Aquests haurien de dur una armilla reflectant amb una matricula personal ben visible a l'esquena i que serviria per conduïr qualsevol bicicleta, ja que al capdavall, l'important és qui condueix, no la bicicleta.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/11/matricular-als-ciclistes.html
Així doncs, segons l’autor, hauríem d’anar com els delinqüents d’algunes presons, és a dir, identificats amb un número visible.
¿No se suposa que la identificació d’una persona és el carnet d’identitat?
-----
Entrada com a comentari a l’article d’opinió publicat a la contraportada del diari La Vanguardia el 20/09/2010:
“[...]A l’entrevista diu moltes coses, algunes interessants i amb les que qualsevol persona sensata hi hauria d’estar d’acord. Pero se n’oblida de moltes i en tergiversa d’altres com la frase que reprodueixo al principi d’aquest article. Què vol dir que els ciclistes es tornen amables!!!! Si són una colla de maleducats (amb algunes, poques, excepcions) que t’embesteixen per les voreres i que t’insulten si els crides l’atenció (cosa que jo ja he desistit de fer).[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/09/una-visio-deformada-de-la-realitat.html
Segons l’autor, generalitza dient que: tot un col•lectiu de persones que es desplacen en bicicleta com a mitjà de transport (amb algunes, poques, excepcions) són una colla de maleducats.
----
Entrada amb títol: “Les bicicletes són per tocar-nos els nassos tot l’any” (06/08/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/08/lel-biciletes-son-per-tocar-nos-els.html
El títol ja ho diu tot. Només comentar, que, qui va en bicicleta, sol fer-ho per desplaçar-se i no per tocar els nassos a ningú.
---
Entrada amb títol:”Amb rodetes i sense casc” (01/03/2010):
“[...]Un pare circula amb una bicicleta del Bicing i darrera seu el segueixen dos nens en bicicleta. Van pel carril bici. El nen petit porta rodetes darrera la bicicleta, cosa que indica que no en sap gaire. Ni el nen ni la nena porten casc. Realment no entenc alguns pares que posen en tan perill els seus fills. Potser és que no estic a la moda i que el que ara mola és que els nostres petits visquin perillosament. Així aprenen què és la vida.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2010/03/amb-rodetes-i-sense-casc.html
Sota la meva opinió, que hi hagi nens desplaçant-se amb bicicleta hauria de ser el més normal en una ciutat i caldria garantir-ne la seguretat.
El casc, no és obligat a dia d’avui a la ciutat de Barcelona. És una opció personal del conductor portar-lo o no. Jo, personalment prefereixo portar-lo, tot i els inconvenients que comporta com per exemple lesions cervicals pel major treball de càrrega que ha de suportar la musculatura del coll.
S’ha demostrat en estudis que, el casc en persones que es desplacen en bicicleta no redueix les lesions en accidents.
Des de diferents associacions, el que sí que es demana és la pacificació del trànsit i que en llocs on comparteixen espai molt aprop vehicles motoritzats amb vianants i bicicletes, la velocitat es limiti.
---
Un altre exemple de fòbia a la bicicleta. (30/11/2009):
“[...]Proposo que a partir d'ara l'expressió "Ets més inútil que un semàfor per bicicletes!!!!" substitueixi la que fins ara s'ha vingut utilitzant per indicar la inutilitat d'alguna cosa o d'algú: "Ets més inútil que un zero a l'esquerra!!". Aquesta no sols està molt vista sino que molts inútils ni tan sols la deuen entendre.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/11/ets-mes-inutil-que-un-semafor-per.html
Sense comentaris.
---
Una foto amb trampa. Quelcom que és habitual en les foto-denúncies dels diaris o les cartes dels lectors quan es queixen de les bicicletes. (24/03/2009):
“[...]Quan a un col•lectiu se li ha de dir que a una vorera la prioritat és pels vianants és que alguna cosa funciona malament. És evident que a la vorera la prioritat és pels vianants o és que a algú li pot passar pel cap una altra cosa. Però també és evident que si l'Ajuntament ha posat aquest rètol al carrer Urgell/Mallorca (n'hi ha un altre a Urgell/València) és que ho fa per que hi ha ciclistes que sembla que no ho tenen en comte.[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2009/03/avis-navegants-perdo-vianants.html
La trampa de la foto radica en que només es veu el senyal i la imatge no permet veure el voltant. En aquell indret, per qui no conegui el lloc, hi passa un carril bici i que, en l’època en que va ser feta la foto estava tallat.
Es recorda en el senyal el que diu l’ordenança de Barcelona a l’article 14, és a dir, que la prioritat a la vorera és dels vianants i que no es pot superar els 10 Qm/h al circular en bicicleta per la vorera. Aquesta foto, va ser també motiu de comentari al debat que he citat una mica més amunt amb títol: “La bicicleta molesta a Barcelona?”(hi ha l’enllaç per qui el vulgui veure) i que va ser emès a Btv el 19 de març de 2009.
---
En aquesta entrada del 19/11/2010 l’autor demana que es creïn “carrils vianant”:
“[...]Crec que els vianants barcelonins hem arribat, o estem a punt d'arribar, a la pèrdua de la guerra de les voreres. Entre les motos aparcades, les caquetes de gos i les bicicletes circulant de qualsevol manera, caminar per la vorera està a punt de convertir-se en una missió de guerra. Davant això crec que he trobat la sol•lució:
Fem carrils vianant!!!!!
Prou carrils bici, el que cal són carrils vianant en els que es vigili amb càmares de seguretat que ningú hi pugui accedir si no va a peu i sense gos. Les multes a qui ho faci han de ser enormes.
Només així els vianants aconseguirem caminar tranquils[...]”:
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/eureka-he-trobat-la-soluci.html
Sense comentaris
---
Una entrada al blog de crítica al vianant. S’ha d’aplaudir, ja pensava que els vianants de Barcelona éren els únics usuaris cívics de la via pública (06/11/2010):
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2008/11/de-paris-maci-pel-carril-bici.html
---
Entrada al blog on s’explica que l’arribada del bicing, el servei públic de lloguer de bicicletes de Barcelona, ha provocat la demanda d’auxili de l’autor del blog. (18/07/2010):
“[...]Als milers de bicicletes que circulen diariament per Barcelona s’hi han d’afegir ara les 1.500 (i aviat 3.000) del Bicing.[...]”.
http://labarcelonaquecamina.blogspot.com/2007/07/socors-ha-arribat-el-bicing.html
Llegint el text de l’autor del blog, sembla que sigui una tragèdia o una catàstrofe, que cada cop més, hi hagi persones que facin servir a Barcelona un vehicle barat, ràpid, eficient i que no contamina. La bicicleta, per a l’autor del blog és quelcom negatiu i demana públicament auxili.
---
sábado, 6 de noviembre de 2010
INFRACCIONS MASSA HABITUALS
Barcelona s'està convertint en una capital mundial de l'incivisme. El pitjor és que s'estan normalitzant situacions que són infraccions.
Molts accidents de trànsit greus que es produeixen en els desplaçaments per vies públiques interurbanes tenen origen en mals hàbits adquirits en els desplaçaments per vies urbanes.
A la fotografia es pot veure un vehicle estacionat damunt d'un carril destinat a les bicicletes.
Si pensem en el seguit d'infraccions comeses pel conductor de l'automòbil, podem deduïr que: ha circulat per la vorera, seguidament, ha envaït l'espai reservat per a les bicicletes i, finalment, s'hi ha quedat estacionat.
Hi ha quelcom que justifiqui una actitut així?.
Molts accidents de trànsit greus que es produeixen en els desplaçaments per vies públiques interurbanes tenen origen en mals hàbits adquirits en els desplaçaments per vies urbanes.
A la fotografia es pot veure un vehicle estacionat damunt d'un carril destinat a les bicicletes.
Si pensem en el seguit d'infraccions comeses pel conductor de l'automòbil, podem deduïr que: ha circulat per la vorera, seguidament, ha envaït l'espai reservat per a les bicicletes i, finalment, s'hi ha quedat estacionat.
Hi ha quelcom que justifiqui una actitut així?.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)